El mite de la majoria independentista del 52% a Catalunya

La suma dels tres partits independentistes amb representació en el Parlament (ERC, Junts i la CUP) no supera el 50% dels vots. Es queda en el 48,05%, una cota que només va millorar en mig punt el 47,5% que van sumar en les eleccions del 2017, les que es van celebrar sota el mandat de l’article 155 de la Constitució i després de l’empresonament dels líders de l’1-O. En els altres dos comicis autonòmics del procés, els del 2012 i els ‘plebiscitaris’ del 2015, aquestes tres formacions van arribar al 47,8% dels sufragis. Per tant, qualsevol iniciativa parlamentària sobre la independència representaria, en realitat, al 48,05% de l’electorat, que és la suma de les forces amb presència a la Cambra catalana.

Perquè l’independentisme pugui afirmar que va depassar el 50% de les paperetes, a Esquerra, JxCat i la CUP s’ha de sumar, almenys, el 2,72% dels vots que va obtenir l’extraparlamentari PDECat. Afegint aquest percentatge s’arriba al 50,77%, que arrodonit seria un 51%. El que faltaria per esgarrapar el gastat 52% s’hauria de buscar en dues marques més que es van presentar a les eleccions amb resultats ínfims: Primàries per la Independència (0,21%) i el Partit Nacionalista de Catalunya (0,16%). En total, un 51,14%, al qual encara se li hauria d’aplicar un arrodoniment exagerat per arribar al 52%. Una altra opció, perquè aquest arrodoniment no sigui tan extrem, seria computar el 0,18% de l’ultradretà Front Nacional de Catalunya. Així s’aconsegueix un 51,32%.

Per a l’independentisme, les autonòmiques de febrer van seguir la tendència de les convocatòries electorals anteriors: va guanyar però no va créixer. De fet, va perdre gran quantitat d’adeptes a causa, en gran manera, de l’enfonsament de la participació. En números absoluts, ERC, Junts, la CUP i el PDECat van sumar 1.443.273 vots, cosa que va representar el seu pitjor registre en unes d’autonòmiques. Respecte a les del 2017, en què es va batre el rècord de participació i de vot independentista (2.079.764 sufragis), va suposar un retrocés d’unes 636.491 paperetes. Però no només van rebaixar la cota en uns comicis catalans. En les europees del 2019 hi va haver 1.720.550 vots secessionistes; en les generals, 1.642.063; i en les municipals, 1.583.469.

Per valorar millor la representativitat social del vot independentista, cal mesurar-lo en relació amb el conjunt del cens electoral, que és la base social que alguns partits, com ERC, defensen que s’ha d’«eixamplar». En la convocatòria de febrer, el cens de votants era de 5.624.067 electors, de manera que el percentatge de recolzament a forces secessionistes només va atraure el 25,66% del cens, un de cada quatre electors. Aquesta representativitat independentista va anar creixent des del 2012 a mesura que avançava el procés, però amb registres que mai han arribat al 40%. En els comicis autonòmics del 2017, en què es va arribar a la millor dada de paperetes independentistes, aquestes van suposar el 37,4% del cens, 12 punts més que el febrer passat.