Puigdemont s’empadrona a Galícia

Hem reformat el Codi Penal, fins i tot la Constitució, però, en canvi, no hem actualitzat l’obsoleta llei electoral que prohibeix publicar enquestes els últims dies de campanya. De manera que, malgrat que segons el CIS gairebé el 30% dels gallecs decidirà el seu vot a l’últim moment, no podrem saber quin efecte té l’embolic de l’amnistia en el qual s’ha ficat Feijóo aquest cap de setmana fins que s’obrin les urnes diumenge vinent. No cal un tomb, movent uns centenars de vots en un parell de províncies n’hi hauria prou per malmetre la majoria absoluta popular.

El PSOE i Junts, després del rebuig dels de Puigdemont a la llei d’amnistia al Congrés, van acordar aparcar el tema fins després de les eleccions gallegues. Però, per un motiu difícil de comprendre, Feijóo l’ha introduït com a tema central del tram final de campanya.

Els d’Alberto Núñez Feijóo havien aconseguit que allò dels pèl·lets no quallés i la primera part de la contesa electoral havia transcorregut per on els populars volien: Pablo Iglesias, enredat en si s’ha de votar el BNG o Podem; el PSOE desfondat; Sumar en caiguda lliure i Vox sense opcions. Només l’estrafolari alcalde d’Ourense amenaçava un panorama perfecte fins que un off the record va alterar la plàcida campanya del PP.

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

El Partit Popular va errar al parlar amb Junts en un domicili particular, sense llum ni taquígrafs. Com a força guanyadora de les eleccions generals hauria d’haver celebrat una ronda de consultes en la qual podria haver introduït Junts i, després de la trobada donar carpetada a les exigències de Puigdemont.

Unes hores abans d’aquest sopar maleït, Elías Bendodo va reivindicar el seu dret a dialogar amb Junts. El problema, doncs, no està només en la trobada furtiva en un domicili barceloní, sinó que just unes setmanes abans el PP havia proposat la il·legalització del partit postconvergent, i amb tanta batzegada, els votants populars ja no saben a què atenir-se.