Aragonès relega el referèndum i fia el mandat a l’autogovern

En termes de procés, el mandat de Pere Aragonès al capdavant de la Generalitat ha acabat oscil·lant entre dos pols que semblaven oposats, però que el president ha intentat fer complementaris: el seu pla sobiranista –que inclou l’acord de claredat per a un referèndum pactat i la taula de diàleg– i la seva aposta per tornar Catalunya al camí de reclamar més autogovern –el traspàs de Rodalies i una millora del finançament-. Quan queda un any per a les pròximes eleccions al Parlament i el Govern entra en la recta final de la legislatura, el pol sobiranista ha anat perdent força, ple d’incerteses, mentre que el pol de l’autogovern s’ha acabat refermant com el principal.

L’última pista que evidencia que el president s’ha vist obligat a recalcular el seu pla sobiranista és l’ajornament de la reunió de partits catalans en què Aragonès havia de presentar-los la seva proposta de referèndum pactat abans de volar a Madrid per plantejar-la formalment al Govern. L’octubre de l’any passat, va assegurar que aquesta reunió arribaria amb l’any nou després de la investidura de Pedro Sánchez, però aquesta setmana va explicar que la cita quedava aparcada fins a nou avís per les "maniobres curtterministes" d’algunes formacions polítiques.

Falta de col·laboració

Des del Palau de la Generalitat tracten restar-li importància a aquest ajornament i carreguen la responsabilitat en la falta de col·laboració de l’oposició, especialment de Junts. Fonts del Govern afirmen que, com la resta de l’arc parlamentari ja ha deixat clar que no pensa fer "propostes concretes" per complementar o per confrontar la del president, Aragonès tampoc vol presentar per ara la seva sobre el referèndum. A més, afegeixen les mateixes fonts, "el moment tampoc ajuda" perquè tothom està pendent del bloqueig de l’amnistia i de la negociació dels pressupostos estatals i catalans.

No obstant, ja fa temps que el pla sobiranista del president va deixar de seguir els terminis que tenia marcats a l’inici. Tenia un nom, acord de claredat, un objectiu, aconseguir un referèndum pactat i un calendari amb tres fases. La primera incloïa la col·laboració d’experts en conflictes polítics i és l’única que s’ha complert. A partir d’aquí, la resta continua pendent. Segons va explicar el mateix president, hi havia una segona fase en què el Govern havia de convocar els partits, la societat civil i els ciutadans perquè s’involucressin en la proposta de referèndum. Finalment, en una tercera fase, havia de portar la proposta a Madrid per negociar-la formalment. Per fer-se una idea del retard: la segona fase estava prevista per al mes de juny, però de l’any passat.

Aquesta demora s’explica fonamentalment per dos motius: el primer, perquè Aragonès fins ara no ha trobat més suports ni més disposició a col·laborar amb l’acord de claredat que la del seu propi partit, ERC. De fet, mai ha rebut l’aval formal del Parlament ni el president l’ha portat a votació davant el risc de perdre-la. El segon, perquè el context polític no ha deixat de bombardejar les seves previsions. Les eleccions generals avançades van ser el primer gran fre. I la negociació per l’amnistia ha acabat desplaçant el referèndum com a protagonista del procés.

La futura amnistia

Aquesta és l’altra gran clau d’aquest assumpte. Quan Aragonès va arrencar l’acord de claredat, l’amnistia era un objectiu negat pel PSOE. Tot va canviar quan ERC i Junts es van convertir en clau per a Sánchez, i l’amnistia va passar a protagonitzar-ho tot. "En els pròxims mesos la gran batalla no serà l’aprovació de l’amnistia, sinó la lluita per la seva implementació", assenyala una veu republicana. Aquesta batalla ha acabat desplaçant l’altra, la del referèndum.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Ningú a ERC ni al Govern pretén renunciar a la consulta sobre la independència, però ningú posa data a quan tornarà al primer lloc de l’ordre del dia. L’únic compromís entre Aragonès i Sánchez és reunir la taula de diàleg en el primer trimestre del 2024, però no està tancat. Si arribés a reunir-se amb la proposta de votació, difícilment es mourà res amb unes eleccions catalanes a tocar.

Mentre el pol sobiranista del president passa a un segon pla, el pol de l’autogovern s’obre pas amb força. D’això hi ha diversos senyals. El primer és que el mateix Aragonès ha anunciat que abans que acabi el mes tindrà a punt la seva proposta perquè Catalunya tingui un finançament singular. A més, la setmana vinent recuperarà protagonisme el traspàs de Rodalies.