El 42% dels gihadistes empresonats el 2023 són marroquins, i el 28%, espanyols

Reuneix aquestes dades una investigació del think tank de seguretat Athena, fundació vinculada al Departament d’Estudis d’Acaip-UGT, principal central sindical en les Institucions Penitenciàries. L’informe considera que el 2023 hi va haver "un rècord de detencions des del 2004", l’any en què es van cometre els atemptats contra els trens d’Atocha.

El treball, titulat Observatori penitenciari. Gihadisme any 2023, suma marroquins en un 42% de nous ingressos. La nacionalitat espanyola és la segona amb un 28,5% dels nous presos gihadistes. No obstant, la proporció pot variar, ja que en l’última operació de la Comissaria General d’Informació de la Policia a Melilla, el desembre passat, de vuit detinguts, set –a falta de confirmar en l’estudi– tenien documentació espanyola.

Normes més severes

A més, el 2023 hi va haver un increment de captures de gihadistes d’origen americà: un dominicà, un equatorià i dos brasilers. Els 37empresonats preventius que compta Athena el 2023 –en un sector que no té estadístiques oficials públiques– estan sota les normes més severes d’empresonament, tots en règim tancat, fet que per als condemnats implica el primer grau penitenciari, i per als preventius, una cautela per la seva perillositat, i en aquest cas són classificats de manera automàtica tots els gihadistes a l’arribar intramurs.

En l’estudi, a un 83,3% dels empresonats se’ls atribueix el delicte majoritari del col·lectiu: "Conductes relatives a l’adoctrinament gihadista". Un 38,8% han entrat a la presó per enaltiment del terrorisme, i un 19,4%, per "haver estat immersos en un procés d’autoadoctrinament o autoradicalització". La resta del col·lectiu es reparteix entre un 11,1% que va ingressar a presons per finançament del terrorisme i un 5,5% –el sector minoritari però el tingut com a més perillós– per haver-se desplaçat a un territori controlat per ISIS, Al-Qaida o altres organitzacions terroristes. En tots els casos, els empresonats han sigut inclosos en els FIES (Fitxer d’Interns d’Especial Seguiment, que implica mesures especials de seguretat) que acumulen els noms dels més perillosos, o bé en el FIES 1 (vigilància directa), en el FIES 3 (bandes armades) o en el FIES 5 ( per a presos amb característiques especials).

Rabia entre reixes

Almenys tres han arribat amb una patologia mental, però ni sans ni malalts han protagonitzat incidents violents, resistència, atemptats o aldarulls a la presó. "El pres gihadista s’adapta bé al règim penitenciari", resumeix Francisco Macero, funcionari de presons expert en radicalisme i un dels representants d’Acaip en la Xarxa Europea d’Alerta sobre Radicalització (RAN).

Hi ha entre els autors de l’informe el convenciment que tots els empresonats el 2023 –com els d’anys anteriors– sortiran de la presó més radicals del que hi van entrar. La ràbia pel tracte rebut i el seu aïllament, i el rebuig del sistema intern –que no el seu desacatament–, són companys del fanàtic islamista entre reixes. Fins ara han fracassat tots els programes penitenciaris de desradicalització.

Notícies relacionades

La gestió de l’aigua marca les eleccions

Ignacio Garriga: "Vox no recolzarà Illa perquè és un líder separatista"

De fet, "ja comencen a sortir els primers condemnats per aquests delictes i tornen al mateix medi del qual van sortir –el barri del Príncipe de Ceuta o la frontera amb Nador a Melilla, per exemple– sense que gairebé no es facin seguiments dels casos", lamenta Alberto Téllez, expert en el fenomen i també representant en la RAN.

"El problema del gihadisme a la presó avui és que no saps qui és el pres –explica el president d’Acaip, José Ramón López, veterà de les presons espanyoles–. Els interns han evolucionat: ja no estan tot el dia llegint l’Alcorà, com abans; ara dissimulen tot el possible perquè no se’ls catalogui com a gihadistes". No hi ha gaires patrons que permetin una classificació precisa.