Les crítiques de Ribera a García-Castellón agreugen el xoc del Govern i els jutges

"Jo seria molt cauta respecte a la manera en què s’estava pronunciant aquest jutge, que, com dic, ens té acostumats que sempre s’inclini en aquesta mateixa direcció, que evidentment té una implicació política important i sol sortir a col·lació en moments polítics sensibles", va dir a La hora de la 1 de TVE. Responia així al fet que el jutge de l’Audiència hagi desestimat el recurs que la Fiscalia va presentar contra la decisió d’enviar la causa de Tsunami al Suprem amb l’objectiu que tant Puigdemont com Marta Rovira i 10 persones més dels CDR siguin investigats per terrorisme.

La vicepresidenta va assegurar que, tot i que és "important" respectar la separació de poders, "això no impedeix veure" que hi ha persones que ostenten representació institucional del Poder Judicial "que tenen certa volença per pronunciar-se sempre en una mateixa direcció" i en un moment "particularment oportú". I va insistir a posar el focus sobre el magistrat de l’Audiència, que, segons la seva opinió, "sempre té molt encert en la sensibilitat de les dates", demanant també que "motivi i expliqui" el seu pronunciament.

Davant la pregunta de si considerava que s’estava produint un cas de lawfare, Ribera va afirmar que resulta "capital" comprendre que no només importa l’exercici del poder judicial, sinó "les formes i les motivacions". "Però també aquesta valoració d’oportunitat sobre el moment en què surten a la llum aquestes informacions és rellevant", va tornar a recalcar.

Les declaracions no van agradar al PP, ja que van considerar d’una "gravetat extrema" que una vicepresidenta del Govern "insinuï que hi ha jutges que prevariquen en la seva presa de decisions" i van assegurar que Ribera posava "veu als que diuen que a Espanya hi ha lawfare". Segons el partit d’Alberto Núñez Feijóo, l’Executiu "recita l’argumentari independentista" tot i que això suposi "desprestigiar" el sistema democràtic. "Cada vegada costa més diferenciar les declaracions que fan els dirigents del PSOE d’aquelles que fan els d’ERC o Junts", van assegurar a Génova.

La Moncloa també va reaccionar. Ni tres hores després de les declaracions, va corregir el que havia dit Ribera i va assegurar que el Govern "sempre respecta les decisions del poder judicial" tot i que no en comparteixi algunes, i va insistir que sempre "defensarà els jutges i magistrats de qualsevol ingerència en el seu treball". En concret, sobre la causa de Tsunami Democràtic, va assegurar que "la consideració jurídica dels fets ocorreguts com a terrorisme estan pendents de recurs davant l’Audiència Nacional" i va afirmar que "aquest debat jurídic es resoldrà pels òrgans judicials". I "el Govern respectarà, per descomptat, la decisió final que s’adopti", va acabar dient.

"Rebuig rotund"

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

Les declaracions tampoc van provar bé en la judicatura. D’entrada, van motivar una reunió extraordinària de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, que va censurar les paraules de Ribera de forma unànime, assenyalant que vulneren el principi de lleialtat institucional i contribueixen al deteriorament de les institucions, de manera que "mereixen un rotund rebuig". En la seva declaració, el nucli dur de l’òrgan de govern dels jutges, tant els vocals conservadors com els progressistes, van entendre que les manifestacions de Ribera són contràries "al deure general de respecte a la independència judicial inherent a un Estat de dret consolidat i integrant de la UE, un dels valors essencials del qual és la separació de poders, imprescindible per fer realitat el valor de la justícia que només poden oferir els jutges en qui confien els seus conciutadans".

També es van molestar molt els companys de García Castellón a l’Audiència Nacional, que van estimar que les declaracions de Ribera poden interpretar-se com una "inacceptable" acusació velada de prevaricació.