Setze anys d’enganxades: Les contradiccions amb Kosovo

A la fitxa informativa sobre Sèrbia que es pot consultar a la pàgina web del Ministeri d’Afers Estrangers apareix el mapa del país amb les fronteres anteriors al 17 de febrer de l’any 2008. Aquell diumenge, la república de Kosovo va proclamar la seva independència de manera unilateral i es va convertir en un nou Estat europeu. Setze anys després, Espanya encara no el reconeix, tot i que accepta el seu passaport.

¿Quins països reconeixen Kosovo?

La declaració d’independència, no reconeguda per Sèrbia, va dividir i divideix la comunitat internacional. Un total de 16 anys després de proclamar la seva independència, 101 dels 193 països de l’ONU i 22 dels 27 estats membres de la Unió Europea reconeixen la sobirania kosovar.

¿Què al·lega Espanya?

Segons el Ministeri d’Exteriors, "la declaració d’independència unilateral de Kosovo, lluny de contribuir a l’estabilitat de la regió, va suposar un nou problema regional i, per extensió, europeu". Aquest és l’argument oficial que han esgrimit els diferents governs del PSOE i PP per negar-se a reconèixer el nou Estat, tot i que en aquest rebuig pesa molt també el temor que la via de la secessió unilateral pugui servir com a precedent per als moviments independentistes a Espanya, particularment per al català, que ha citat habitualment l’exemple kosovar com a inspiració. Aquesta posició tampoc va canviar quan, el 2019, el llavors primer ministre de Kosovo, Hashim Thaçi, va negar qualsevol similitud entre el seu país i Espanya: "Convido Espanya que ens reconegui, seria la decisió correcta. El cas de Kosovo és especial. A Kosovo hi va haver una neteja ètnica i un genocidi per part de l’Estat de Slobodan Milosevic [Sèrbia]. Hem entaulat una batalla per l’existència. La intervenció de l’OTAN va ser una intervenció humanitària per protegir la població civil. Espanya no és Sèrbia, no està governada per un Milosevic, i tampoc Catalunya és Kosovo", va afirmar.

¿Va ser legal la DUI kosovar?

L’Assemblea General de l’ONU va consultar al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia la legalitat de la declaració d’independència de Kosovo. El 2010, va dictaminar de manera no vinculant que la proclamació no havia violat el dret internacional. L’esmentada resolució matisa que la posició del Tribunal sobre Kosovo és "excepcional" i no pressuposa un aval jurídic al dret de separació de qualsevol "entitat situada dins d’un Estat existent". Va ser la tesi que van sostenir els dies posteriors a la DUI el president dels Estats Units aleshores, George W. Bush, i el mateix mediador de l’ONU que va impulsar el pla de pau, Martti Ahtisaari, premi Nobel de la pau 2008. Gran part de la comunitat internacional va reconèixer immediatament la sobirania kosovar, però va aclarir que es tractava d’un cas excepcional, justificat pel seu convuls context polític, i que no suposava un aval jurídic al dret de secessió.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Les contradiccions espanyoles.

L’acceptació dels passaports kosovars no és l’única contradicció del Govern amb aquesta exprovíncia sèrbia de majoria albanesa. Espanya no reconeix el país, però el seu primer ministre, el socialdemòcrata Albin Kurti, ha sigut rebut a Madrid i Granada en els seus dos últims viatges a Espanya. El novembre del 2022 va venir a una reunió de la Internacional Socialista, acte presidit per Pedro Sánchez, a qui va saludar. També va ser rebut en aquesta ocasió per un amic personal espanyol: l’exsecretari general de l’OTAN Javier Solana. Representants de Kosovo han acudit a Espanya com a delegació oficial a l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN, també el novembre del 2022. I l’octubre del 2023 van venir les autoritats kosovars a la cimera de líders europeus celebrada a Granada sota la presidència espanyola de la Unió Europea. Certament, no se’ls va rebre amb himne i bandera. La lliure circulació de kosovars entre les fronteres dels països europeus de l’espai Schengen ha sigut impulsada i celebrada per Josep Borrell, alt representant europeu per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, i màxima figura que Espanya té en les institucions europees.