Colau, torracollons

En el ple d’investidura de juny passat, Ada Colau, en nom dels Comuns, va renunciar solemnement a exigir l’entrada en el govern municipal amb el PSC. Si va votar al socialista Jaume Collboni va ser com a mal menor front Xavier Trias, ja que "no pot tornar a Barcelona la Convergència del 3%", va deixar anar, per a gran disgust dels amics i familiars del guanyador de les eleccions, que poques hores abans estaven segurs d’assistir en el Saló de Cent a una festa. El PP de Daniel Sirera també va optar pel possibilisme d’impedir que la ciutat caigués en mans de l’independentisme. No obstant, Colau des d’aleshores no ha deixat d’exigir una coalició amb els socialistes, fins i tot sabent que aquest bipartit no serviria de res i aixecaria un mur que faria impossible la col·laboració de Junts, ERC i PP. Per acabar de complicar-lo, Collboni té clar que seria un greu error permetre que qui ha sigut vuit anys alcaldessa, i tanta polarització ha suscitat, passés ara a ocupar el càrrec de segona de bord com a tinent d’alcalde. Colau, la retirada de la vida municipal del qual era el més saludable, no només no renuncia a res, sinó que s’ha convertit en una autèntica torracollons.
L’agressivitat dels Comuns contra el PSC, exigint-li un pacte inútil en termes de governabilitat, és cridanera i, segurament, el que pretén és que els socialistes es vegin obligats a triar un acord amb Junts per poder així aixecar la bandera de l’oposició d’esquerres. Colau porta molt malament que Collboni li arrabassés la segona plaça per uns quants centenars de vots. És possible que somiï tornar a ser candidata el 2027. Si Trias va tornar a provar sort el 2023, i a punt va estar de ser reelegit alcalde, ella també podria intentar-ho sempre que pugui denunciar la "traïció" dels socialistes, el pacte de les elits, la submissió als interessos dels poderosos, etc. Davant aquest escenari, la prudència aconsella al PSC arribar a un acord estable amb ERC, que no tanqui el suport puntual de Junts ni tampoc del PP, i que posi en dificultats el discurs populista de torracollons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero