Ni pietat ni perdó

El mateix matí que el PP havia decidit anunciar les seves esmenes a la totalitat a la llei d’amnistia, el despertador el sacsejava amb la notícia que confirmava la seva reunió amb Junts abans de la investidura fallida de Núñez Feijóo. Agost del 2023. No era una novetat, però sí l’oficialització en tota regla del que havia transcendit en el seu moment i s’havia volgut diluir entre estranys i alambinats comentaris que buscaven instal·lar el dubte. El que les dues parts mantenen sobre qui va proposar i qui va acceptar la cita. Que el pacte fos impossible no rebaixa la rellevància del fet. Per a cap dels dos.

Tampoc això ens hauria de sorprendre. En política, com a la vida, més val parlar clar i amb tots que jugar amb eufemismes sempre arriscats. Però la inconveniència de la doble exposició que s’ha mantingut evidencia un símptoma de contradicció que lluny de remetre, s’expandeix. I, tot i que sigui un impossible, el desig d’amnèsia col·lectiva sobre tot el que oficialment no interessa que es recordi hi continua sent.

Llegint després la contraproposta legal –sembla que poc constitucional– de dissoldre partits que promoguin declaracions d’independència o referèndums il·legals es fa inevitable concloure que quan no s’aconsegueix l’objectiu perseguit el millor és actuar en sentit contrari amb la contundència més gran possible. Només teòrica, òbviament. En això el PP és referent.

Durant el Govern d’Aznar es va enviar una delegació d’alt nivell a Suïssa per negociar oficialment amb ETA. "Sempre tindré una actitud de generositat, de mà estesa i esperit obert per consolidar les possibilitats de pau", va afirmar el llavors president. 1999. Al cap de poques hores de no aconseguir el pretès els seus interlocutors eren detinguts. Política de pal i pastanaga que se sol aplicar quan es considera al contrari el mal necessari que obliga a fer de la necessitat virtut.

Miguel Ángel Tellado Filgueira (Ferrol, 21 de febrer de 1974) va haver de bregar amb la contradicció rebaixant aquella cita inoportuna a l’escala d’un simple cafè. Com si al voltant de la tassa només es pogués parlar de vaguetats i la política no se servís del seu simbolisme per avançar en excitants aventures.

Verb contundent

Notícies relacionades

La fiscalia demana l’amnistia per a 27 processats pels preparatius de l’1-O

Govern i partits prometen donar un impuls al català malgrat els recels que frenen el Pacte Nacional per la Llengua

La irònica reducció demostra que l’actual portaveu popular al Congrés no és persona que s’acovardeixi davant una incomoditat. Al contrari. De trajectòria tan curta com contundent és el seu verb, Tellado ja va aconseguir treure de polleguera un veterà Xosé Manuel Beiras que va acabar expulsat del ple del Parlament gallec. Cap contemplació cap al venerable polític que havia elogiat pocs anys abans. Va ser en els inicis de la seva etapa professional com a periodista radiofònic a l’emissora municipal de Fene, localitat de marcat accent nacionalista gallec que l’universitari havia respirat.

Altres temps, sí, i l’home que després va saber llegir els vents de les seves possibilitats, canviar d’interessos ideològics i prosperar en els terrenys de la dreta a ritme vertiginós vivia encara el fulgor de la joventut. Aquella etapa sobre la qual els progres reconvertits ironitzen dient que si als 20 anys no ets d’esquerres no tens cor i si als 40 no ets de dretes no tens cap. I ho justifiquen no com una falta de coherència sinó com una raó de practicitat. Personal, per descomptat. n