Europa afronta un any electoral amb el nou rol de l’extrema dreta

"És molt difícil predir [el resultat de] les eleccions europees amb tanta antelació. No es regeixen gens pels mateixos criteris que les eleccions nacionals. En molts estats membre són eleccions de càstig. I per veure qui es castigarà, quan i com has d’estar més a prop", explica la directora de l’oficina de Brussel·les del Centre for European Reform (ECR), Camino Mortera, sobre una cita electoral que donarà el tret de sortida al repartiment dels top jobs, els alts càrrecs de la futura cúpula europea, inclosa la presidència de la Comissió Europea que actualment ocupa l’alemanya Ursula von der Leyen.

Còctel de factors

Una projecció de finals de desembre d’Europe Elects situa el grup Identitat i Democràcia –que congrega euroescèptics, populistes i partits antiimmigració com la Lliga d’Itàlia, l’RN francès, l’AfD alemany o el Vlaams Belang belga, entre d’altres– competint amb els liberals de Renovar Europa pel tercer o quart lloc de la Cambra (actualment és el sisè), per darrere d’ECR, verds, liberals, socialdemòcrates i el Partit Popular Europeu. Un auge que els experts atribueixen a un còctel de factors, des del risc de l’amenaça terrorista i la inseguretat fins a l’augment de la immigració o el descontentament de milers d’europeus amb els seus governs per un ús excessiu de les seves prerrogatives per aprovar lleis impopulars des de la pandèmia.

"Hem vist els resultats a Holanda i les enquestes a França són terribles. Els partits proeuropeus hem de pensar molt bé en com podem enfocar aquesta campanya perquè el marc no l’estableixin els extrems", reconeix l’eurodiputat socialista espanyol Domènec Ruiz Devesa. "Hi continua havent una ansietat social i una incertesa sobre el futur que els extrems són molt hàbils explotant. Tenim una bona base però cal explicar-la", insisteix sobre la necessitat de contraposar el discurs de l’extrema dreta amb els èxits dels últims cinc anys, en els quals Europa ha saltat de crisi en crisi, però un lustre en què ha articulat respostes en matèria econòmica amb el pla de recuperació, l’energia amb la reforma del mercat elèctric per contenir la volatilitat dels preus o la immigració amb la reforma de l’asil. "Seria contra natura que passés al juny el que va passar al maig a Espanya (en les municipals). És a dir, que els que no tenen un bagatge ni un programa de futur guanyin explotant la inseguretat de les persones, la incertesa sobre el futur, parlant malament dels immigrants".

Pobresa, exclusió i salut

Segons l’últim Eurobaròmetre del Parlament Europeu, per al 36% dels enquestats la principal prioritat ha de ser la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i per al 34% la salut pública, molt per davant del 18% que apunten a la immigració i l’asil. La crisi en les principals economies de la UE i l’impacte de l’elevada inflació, la resposta al canvi climàtic i el cost de l’agenda verda, el creixent descontentament a les zones rurals, així com la política d’asil i immigració marcaran la campanya europea, a més de l’ajuda a Ucraïna i les repercussions del conflicte entre Israel i Palestina.

"Hi ha molts focus d’inestabilitat i polarització. Els governs moderats europeus necessiten una àncora. Intentar llançar la idea que tenim això controlat perquè els ciutadans se sentin segurs perquè porten tres anys de sobresalts absoluts i és normal que al final es busquen solucions simples i consols ràpids que solen venir dels extrems", afirma Camino Mortera. Enquestes i analistes donen per fet que el PPE continuarà sent el grup hegemònic però l’important, més enllà de l’auge dels extrems al qual apunten els sondejos, serà l’"equilibri de poder" entre "els progressistes proeuropeistes i els regressistes immobilistes" siguin euroescèptics o eurocrítics. "Els números seran complicats perquè crec que hi haurà una baixada dels socialistes i els verds en molts estats membre, fet que deixarà un Parlament complicat de manejar", augura aquesta experta en immigració.

Futura coalició

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Coincideixen amb el seu diagnòstic fonts internes del PPE que apunten que el nou Parlament Europeu serà més fragmentat, cosa que podria portar a una nova configuració d’acords i pactes més transversals. El dilema que tindran davant els populars si guanyen serà: ¿Renovar la gran coalició amb socialdemòcrates i liberals (i verds), si donen els números? ¿Anar cap a pactes puntuals? O ¿trencar l’entesa actual i virar cap a la ultradreta i els ultraconservadors que encarnen els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on hi ha Vox i els Germans d’Itàlia?

"En general, sembla poc probable, però en alguns aspectes podria ser possible", consideren els professors Brunello Rosa i Benedict Poettering sobre una eventual coalició de centredreta. Mortera també veu difícil un "matrimoni" entre el PPE i els ultraconservadors per la concepció tan dispar d’Europa que tenen uns i d’altres. "¿Farem una ampliació europea? ¿A través de cercles concèntrics? ¿S’integrarà més l’Eurozona? ¿Ens endeutarem més en comú? Hi ha temes en els quals el PPE i ECR no hi estan gens d’acord.