Felip VI alerta del perill que s’instal·li "el germen de la discòrdia"

És habitual que en el seu missatge de Nadal, el discurs més personal de tot l’any, el rei Felip VI parli dels problemes i reptes dels ciutadans: de l’atur, de la dificultat dels joves a accedir a la vivenda, de la violència masclista, de la sanitat, l’educació... Aquesta vegada, no obstant, va fer referència a aquests assumptes en un paràgraf i va centrar la seva intervenció en la Constitució i la unitat d’Espanya.

Després d’un any electoral, amb pactes del PP amb Vox en comunitats i ajuntaments, a l’estiu, i l’acord del PSOE amb Sumar i els partits independentistes i nacionalistes per a la investidura de Pedro Sánchez, a la tardor, Felip VI va decidir compartir una al·locució essencialment política.

El Monarca no va esmentar ni la llei d’amnistia del procés que Sánchez ha negociat amb Junts i ERC ni tampoc les manifestacions del PP i de la ultradreta contra la mesura de gràcia (en algunes de les quals es van corejar lemes contra la monarquia), però sí que va avisar dels riscos de la divisió i va posar la Carta Magna de 1978 com la millor eina per garantir la "certesa".

"El nostre principal encert"

"Gràcies a la Constitució aconseguim superar la divisió, que ha sigut la causa de molts errors en la nostra història; que va obrir ferides, va fracturar afectes i va distanciar les persones. Superar aquesta divisió, per tant, va ser el nostre principal encert fa ja gairebé cinc dècades. Per això, evitar que mai el germen de la discòrdia s’instal·li entre nosaltres és un deure moral que tenim tots. Perquè no ens ho podem permetre", va advertir.

Felip VI no va esmentar si més no les guerres d’Ucraïna i Gaza i va passar directament a parlar dels 45 anys de la Constitució, que la seva successora, la Princesa d’Astúries, va jurar el 31 d’octubre. El cap de l’Estat veu la Carta Magna com la principal eina per garantir la "manera de viure i entendre la vida" que els espanyols han disfrutat des de finals dels 70. Fora del "respecte a la Constitució", va afirmar, "no hi ha llei sinó arbitrarietat". "Fora de la Constitució no hi ha una Espanya en pau i llibertat", va emfatitzar.

El Monarca va remarcar que la Carta Magna suposa la garantia del pluralisme polític i d’"una visió compartida d’Espanya", que reconeix tots "el dret a ser respectats en la seva pròpia personalitat i en la seva cultura; amb les seves llengües, tradicions i institucions". I va demanar treure pit per la reacció davant les adversitats: des del "comportament cívic exemplar" per superar la covid fins a "el coratge" i els "principis" demostrats davant el terrorisme.

El Rei no va anomenar el procés ni el referèndum d’independència del 2017, però seguidament a aquests dos èxits (pandèmia i lluita contra ETA) va destacar que a Espanya s’han defensat els "valors constitucionals" quan han estat "en qüestió o s’han posat en risc". En l’històric discurs que el Monarca va fer el 3 d’octubre de 2017, dos dies després de la consulta independentista, va demanar a l’Estat que assegurés l’"ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions" davant la deslleialtat "inadmissible" de Carles Puigdemont. La llei d’amnistia cerca que, entre altres persones, l’expresident català es beneficiï de l’amnistia.

Respecte institucional

En l’al·locució d’aquest Nadal també va parlar de les institucions. Va demanar que unes a les altres es respectin "a l’exercici de les seves pròpies competències" per "contribuir mútuament al seu enfortiment i al seu prestigi". Per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’amnistia suposa acabar amb la separació de poders. Per al president del Govern, Pedro Sánchez, el legislatiu (el Congrés) aprovarà una norma que els jutges hauran d’aplicar. Com sol passar cada any, els partits faran la interpretació del discurs que més afavoreixi als seus propis interessos.

L’escenografia

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

El Monarca va assegurar que la "raó última" dels "èxits i progressos" de la història recent ha sigut la "unitat, els valors democràtics, la cohesió i els vincles sòlids de l’Estat" amb les autonomies i la "solidaritat entre totes elles". I és en aquest context en el qual va fer l’única referència a què Espanya ha ostentat la presidència rotatòria de la Unió Europea aquest semestre. Només va destacar que en aquests mesos "s’ha reforçat la unitat d’Europa".

El discurs, que va durar exactament 11 minuts i 48 segons i té 1.467 paraules, es va gravar al Saló d’Audiències de la Zarzuela. En l’enquadrament, sobre una còmoda, es veu una fotografia dels Reyes i la infanta Sofia aplaudint la princesa Leonor el dia que va jurar la Constitució davant les Corts Generals.