Un missatge a Europa: que el català no sigui una excepció

L’estratègia del Govern per aconseguir que el català sigui "com més aviat millor" llengua oficial de les institucions europees no només està pensada per impactar en els àmbits polítics i diplomàtics, sinó també en l’opinió pública europea. Per això, a l’octubre es va posar en marxa una campanya publicitària amb anuncis tant a la via pública de múltiples ciutats del continent com als mitjans de comunicació de tots els Estats membre, així com un vídeo en els 24 idiomes oficials, a fi que els ciutadans "coneguin aquesta demanda i la visquin en positiu i amb empatia". I és que el català és probablement una de les llengües amb més parlants a Europa que no té reconegut l’estatus oficial per part de la UE, i és just i legítim que això canviï.

El primer anunci que es va instal·lar va ser, justament, a Brussel·les. Va ser a les pantalles de les estacions de metro de Schuman, Arts Loi/Kunst-Wet i Trône/Troon, la zona de la ciutat que s’ha convertit en el cor de les institucions europees. En aquest sentit, té molta lògica que aquest primer anunci s’estrenés allà, ja que anava dirigit a la ciutadania belga, però també als representants i treballadors que acudeixen diàriament a les institucions europees utilitzant el transport públic.

El lema principal, inequívoc i universal: 'Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa'.

Difusió per tot Europa

Després d’aquest tret de sortida, la campanya ha començat a difondre’s per tots els Estats membre en els 24 idiomes oficials. Així, per exemple, s’ha pogut veure als carrers de Roma, Berlín, Dublín o Estrasburg. Al seu torn, s’han publicat anuncis en desenes de mitjans escrits de tot el continent, com Finlàndia (Helsingin Sanomat i Hufvudstadsbladet), Suècia (Svenska Dagbladet i Dagens Nyheter), Dinamarca (Politiken i Berlingske), Irlanda (The Irish Times), Polònia (Wprost), Bulgària (24 Chasa), la República Txeca (Lidové Noviny), Grècia (Protothema), Portugal (Expresso i Público) i Xipre (Phileleftheros).

Una de les característiques principals d’aquesta campanya és que la Generalitat no només actua com a emissor, sinó que la 'regala' a tothom que vulgui difondre-la, tant si és per donar suport a la reclamació de l’oficialitat del català com per promoure i defensar la seva pròpia llengua. "Amb aquesta campanya presentem a les altres llengües oficials de la Unió Europea la que volem que sigui la següent a adquirir aquest estatus en les seves institucions: la catalana", va explicar la consellera Meritxell Serret durant la presentació de la iniciativa a Brussel·les, juntament amb el delegat del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, Ignasi Centelles. Per això, qualsevol persona o institució pot utilitzar tant els elements gràfics com el vídeo principal, que està disponible en totes llengües oficials de la UE.

Per la riquesa lingüística d’Europa

L’objectiu és fer arribar de la manera més directa possible els principals arguments a favor de l’oficialitat del català als ciutadans. Però no només això, sinó que el missatge del vídeo va un pas més enllà d’una llengua concreta, posant sobre la taula la riquesa lingüística del continent i fent un elogi de totes les llengües. "Des del Govern de Catalunya regalem els drets d’aquesta campanya als ciutadans europeus perquè comparteixin l’orgull que senten per les seves llengües i, sobretot, per la riquesa lingüística d’Europa", va afegir Serret. Tant els elements gràfics de la campanya com el vídeo es poden descarregar a la pàgina web www.europaencatala.eu, i utilitzar-se a qualsevol plataforma o xarxes socials.

El vídeo comença amb una pregunta: "Has pensat mai com nés, de bonica, la nostra llengua?". I explica com, a través de les paraules, l’oient somriu, s’emociona o fins i tot es transforma, i que un idioma és capaç d’incloure des de les idees més grans fins a les més menudes. Una riquesa que el parlant sempre portarà amb ell, sigui on sigui, sigui qui sigui. Després d’una crida a "defensar, viure i estimar" la pròpia llengua, la narració demana que afegir-se a la campanya catalana: "Si tu també estimes les llengües, ajuda’ns que el català sigui oficial a Europa".

D’aquesta manera, qualsevol ciutadà europeu pot sumar-se a la tasca que està portant a terme el Govern per sensibilitzar l’opinió pública, i els seus representants polítics, sobre la legitimitat d’una demanda històrica i que, al cap i a la fi, servirà perquè Catalunya i el català reforcin encara més la seva vocació europeista. Perquè, tal com recalca la campanya i ha declarat en diverses ocasions el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el català no busca cap tracte de favor, sinó simplement una merescuda igualtat lingüística.

Tribuna als mitjans del 'president'

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Per remarcar aquests arguments, Aragonès va publicar el setembre passat en desenes de capçaleres europees una tribuna en la qual exposava els motius pels quals el català vol convertir-se en idioma oficial de la Unió Europea. "Per a Europa, i per a la societat catalana, aquesta és una gran oportunitat per corregir la greu anomalia històrica que representa que milions de ciutadans europeus encara no tinguin garantits, en el dia d’avui, els seus drets lingüístics", deia l’escrit.

A l’article també combatia els arguments contraris a aquesta petició, com el cost econòmic (que Espanya sufragaria) o els límits a la incorporació de nous idiomes com a oficials. Així mateix, mostrava la plena voluntat del Govern de continuar aplanant el camí: "Estem a disposició de les institucions europees per explorar mecanismes per superar tots els obstacles".