Diplomàcia i arguments per a l’oficialitat del català a la UE

El reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees representa una demanda històrica que és més a prop que mai d’assolir-se, si bé el procés fins a convertir-la en realitat és lent i complex, sotmès als temps i a les formes pròpies de la Unió Europea. En primer lloc, perquè necessita la unanimitat dels 27 països membres i això requereix no només unes grans dosis de paciència, sinó també de diplomàcia, treball i capacitat per resoldre els dubtes dels diferents Estats. I aquesta és precisament la tasca que està fent la Generalitat des del mes d’agost passat.

Una tasca que s’està executant en tres fronts per conscienciar sobre una petició que busca un estatus que "faci justícia" a una llengua parlada per 10 milions d’europeus. El primer d’ells s’ubica entre Madrid i Barcelona, amb tota una sèrie de reunions que han mantingut tant el president Aragonès com la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, amb els ambaixadors europeus i els cònsols establerts a la capital catalana. El segon consisteix en els contactes que està mantenint la Delegació del Govern a Brussel·les amb la resta de representacions permanents davant la UE. I, finalment, les delegacions del Govern a l’exterior també estan establint contactes des de les capitals de diversos països europeus. Com a reforç s’ha posat en marxa una campanya de comunicació dirigida a tots els ciutadans europeus, 'Europa en català', que compta també amb una pàgina web: www.europaencatala.eu. 

La decisió, sense dilacions

Si bé els ministres dels 27 encara no han pres una decisió i tampoc han fixat una data concreta per fer-ho, la bona notícia és que no s’ha expressat cap veto, sinó que s’han formulat alguns dubtes a nivell legal, financer i pràctic que els governs espanyol i català s’estan encarregant de resoldre. En tot cas, la consellera Serret està posant l’accent sobre dues qüestions bàsiques: que es treballi amb rigor per "generar la confiança i la credibilitat indispensables amb els socis europeus, i s’evitin dilacions innecessàries" i que "no es rebaixi la proposta" amb una solució a mig camí entre l’oficialitat i la situació actual.

D’aquesta manera, el paper que està exercint la Generalitat es podria definir com el d’un far; no és l’encarregada de pilotar la barca (perquè la tasca d’aconseguir l’aprovació correspon al Govern espanyol), però almenys sí que pot assenyalar el rumb correcte. "Estem aportant el màxim d’arguments per aconseguir que es reconegui l’oficialitat del català a les institucions europees al més aviat possible", va assenyalar Meritxell Serret en relació amb les rondes de contactes amb ambaixadors i cònsols. 

Igualtat lingüística

Entre els arguments que està esgrimint la Generalitat destaquen els que se centren en dades incontestables, posant de rellevància que no es busca un tracte de favor, sinó d’"igualtat lingüística". En primer lloc, pel pes demogràfic de la llengua, amb gairebé 10 milions de parlants, que el situa a la mateixa franja de llengües europees plenament oficials com són el grec, el búlgar, el croat o el danès. En segon, pel seu impacte social, amb classes a més de 150 universitats del món i amb versions en català en quatre de les cinc webs més visitades del planeta: Google, YouTube, Facebook i Twitter.

Així mateix, l’oficialitat del català a les institucions europees també respon a altres arguments més enllà dels números, i que fa referència a la diversitat com una de les bases fundacionals de la mateixa UE. "No s’entén Europa sense la seva pluralitat, també lingüística i cultural", recalquen des de la campanya 'Europa en català'. En la mateixa línia, el Govern està explicant que no es tracta d’una petició que només s’expliqui pel context polític actual, sinó que es tracta d’"una llarga reivindicació de la societat i de les institucions".

Tampoc s’ha d’oblidar la situació en la qual es troba el català que, malgrat ser parlat per 10 milions de persones, afronta els reptes derivats de la globalització i d’evitar ser substituït per altres llengües oficials amb més pes mundial, com el castellà. "És important que el català compti amb el reconeixement, la protecció i l’impuls que mereix per part d’Europa. Perquè volem que totes les llengües siguin més vives que mai", afegeixen.

Tot a punt

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

A l’espera que es disposi dels informes tècnics sol·licitats pel Consell d’Europa i es resolguin tots els dubtes, el Govern té clar que el català es mereix i, a més a més, compleix amb tots els requisits per afegir-se al més aviat possible a les 24 llengües oficials de la Unió Europea. De fet, ressalta la situació d’excepcionalitat que viu el català: un idioma que, malgrat ser oficial en un Estat membre de la UE com és Espanya, no compta amb la mateixa oficialitat a nivell europeu.  

"Ho tenim tot a punt i estem a la plena disposició de les institucions europees per desplegar les actuacions necessàries per fer efectiva l’oficialitat amb la màxima celeritat", conclouen.