La tasca del Govern
Diplomàcia i arguments per a l’oficialitat del català a la UE
La Generalitat està mantenint des de l’agost passat tota una sèrie de contactes amb ambaixadors, cònsols i representants dels països membres
L'objectiu és resoldre dubtes i recalcar que es tracta d’una "demanda històrica i justa" per a un idioma parlat actualment per 10 milions d’europeus
El reconeixement del català com a llengua oficial a les institucions europees representa una demanda històrica que és més a prop que mai d’assolir-se, si bé el procés fins a convertir-la en realitat és lent i complex, sotmès als temps i a les formes pròpies de la Unió Europea. En primer lloc, perquè necessita la unanimitat dels 27 països membres i això requereix no només unes grans dosis de paciència, sinó també de diplomàcia, treball i capacitat per resoldre els dubtes dels diferents Estats. I aquesta és precisament la tasca que està fent la Generalitat des del mes d’agost passat.
Una tasca que s’està executant en tres fronts per conscienciar sobre una petició que busca un estatus que "faci justícia" a una llengua parlada per 10 milions d’europeus. El primer d’ells s’ubica entre Madrid i Barcelona, amb tota una sèrie de reunions que han mantingut tant el president Aragonès com la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, amb els ambaixadors europeus i els cònsols establerts a la capital catalana. El segon consisteix en els contactes que està mantenint la Delegació del Govern a Brussel·les amb la resta de representacions permanents davant la UE. I, finalment, les delegacions del Govern a l’exterior també estan establint contactes des de les capitals de diversos països europeus. Com a reforç s’ha posat en marxa una campanya de comunicació dirigida a tots els ciutadans europeus, 'Europa en català', que compta també amb una pàgina web: www.europaencatala.eu.
La decisió, sense dilacions
Si bé els ministres dels 27 encara no han pres una decisió i tampoc han fixat una data concreta per fer-ho, la bona notícia és que no s’ha expressat cap veto, sinó que s’han formulat alguns dubtes a nivell legal, financer i pràctic que els governs espanyol i català s’estan encarregant de resoldre. En tot cas, la consellera Serret està posant l’accent sobre dues qüestions bàsiques: que es treballi amb rigor per "generar la confiança i la credibilitat indispensables amb els socis europeus, i s’evitin dilacions innecessàries" i que "no es rebaixi la proposta" amb una solució a mig camí entre l’oficialitat i la situació actual.
D’aquesta manera, el paper que està exercint la Generalitat es podria definir com el d’un far; no és l’encarregada de pilotar la barca (perquè la tasca d’aconseguir l’aprovació correspon al Govern espanyol), però almenys sí que pot assenyalar el rumb correcte. "Estem aportant el màxim d’arguments per aconseguir que es reconegui l’oficialitat del català a les institucions europees al més aviat possible", va assenyalar Meritxell Serret en relació amb les rondes de contactes amb ambaixadors i cònsols.
Igualtat lingüística
Entre els arguments que està esgrimint la Generalitat destaquen els que se centren en dades incontestables, posant de rellevància que no es busca un tracte de favor, sinó d’"igualtat lingüística". En primer lloc, pel pes demogràfic de la llengua, amb gairebé 10 milions de parlants, que el situa a la mateixa franja de llengües europees plenament oficials com són el grec, el búlgar, el croat o el danès. En segon, pel seu impacte social, amb classes a més de 150 universitats del món i amb versions en català en quatre de les cinc webs més visitades del planeta: Google, YouTube, Facebook i Twitter.
Així mateix, l’oficialitat del català a les institucions europees també respon a altres arguments més enllà dels números, i que fa referència a la diversitat com una de les bases fundacionals de la mateixa UE. "No s’entén Europa sense la seva pluralitat, també lingüística i cultural", recalquen des de la campanya 'Europa en català'. En la mateixa línia, el Govern està explicant que no es tracta d’una petició que només s’expliqui pel context polític actual, sinó que es tracta d’"una llarga reivindicació de la societat i de les institucions".
Tampoc s’ha d’oblidar la situació en la qual es troba el català que, malgrat ser parlat per 10 milions de persones, afronta els reptes derivats de la globalització i d’evitar ser substituït per altres llengües oficials amb més pes mundial, com el castellà. "És important que el català compti amb el reconeixement, la protecció i l’impuls que mereix per part d’Europa. Perquè volem que totes les llengües siguin més vives que mai", afegeixen.
Tot a punt
Notícies relacionadesA l’espera que es disposi dels informes tècnics sol·licitats pel Consell d’Europa i es resolguin tots els dubtes, el Govern té clar que el català es mereix i, a més a més, compleix amb tots els requisits per afegir-se al més aviat possible a les 24 llengües oficials de la Unió Europea. De fet, ressalta la situació d’excepcionalitat que viu el català: un idioma que, malgrat ser oficial en un Estat membre de la UE com és Espanya, no compta amb la mateixa oficialitat a nivell europeu.
"Ho tenim tot a punt i estem a la plena disposició de les institucions europees per desplegar les actuacions necessàries per fer efectiva l’oficialitat amb la màxima celeritat", conclouen.
Meritxell Serret, ‘consellera’ d'Acció Exterior i Unió Europea. /
Tribuna: "Una oportunitat històrica per al català"
Vora 10 milions de ciutadans europeus parlem català a diversos territoris d’Europa. Vora 10 milions de ciutadans europeus no tenim garantits els drets lingüístics a les institucions europees. La reivindicació de l’oficialitat del català a la Unió Europea per part de la societat civil i diverses institucions és històrica. Ara tenim l’oportunitat de corregir aquesta anomalia democràtica, i no volem ni podem deixar-la passar.
Per al Govern de Catalunya, la defensa, la promoció i la plena normalització de la llengua catalana és una prioritat absoluta, també en l’àmbit internacional. Des de fa mesos estem immersos en una de les ofensives diplomàtiques més importants de la història de l’executiu català per traslladar els arguments a favor de l’oficialitat del català a tots els estats membres de la Unió Europea.
La decisió sobre la introducció del català —i l’eusquera i el gallec— en la llista de llengües oficials a les institucions europees l’ha d’adoptar per unanimitat el Consell de la Unió Europea, i això implica que cal assegurar que tots els governs europeus s’hi mostrin favorables. El Govern espanyol és qui s’asseu a la taula del Consell i qui té l’obligació de vetllar perquè la proposta d’oficialitat del català rebi llum verda.
L’estratègia internacional del Govern per fer que el català sigui oficial a Europa és i ha estat discreta, però molt ambiciosa, ja que també ha inclòs contactes amb tots els estats europeus, tant des de Barcelona o Madrid, com des de les capitals europees o des de Brussel·les. Tots els estats han rebut un argumentari amb els motius clars i concisos a favor de l’oficialitat del català, i hem pogut respondre als seus dubtes i inquietuds.
Fins ara, constatem que no hi ha vetos per part de cap estat, però és evident que cal que el Govern espanyol aporti confiança i credibilitat a tots els estats membres perquè la proposta arribi a bon port.
Igual que ens hem imposat la màxima autoexigència com a Govern per esvair qualsevol dubte sobre els arguments a favor de l’oficialitat del català, també traslladem la màxima ambició i exigència al Govern espanyol perquè el seu compromís s’acabi materialitzant.
Ho mereixen els 10 milions de ciutadans europeus que encara no poden dirigir-se a les institucions en el seu idioma.
Per tots ells, i per contribuir entre tots a reforçar el projecte europeu, que és divers i plurilingüe, i també per justícia lingüística: si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa.
Meritxell Serret i Aleu. 'Consellera' d’Acció Exterior i Unió Europea
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes