ERC es fixa també en Irlanda per trobar una sortida al procés

Si alguna cosa cal reconèixer a l’Esquerra Republicana d’Oriol Junqueras és haver buscat un referent internacional per trobar una sortida al procés. Aquesta recerca inclou gairebé una volta al món: han defensat un referèndum pactat com a Escòcia; una llei de claredat com la del Quebec o una consulta tolerada per la Unió Europea com la de Montenegro. Fins i tot en els temps en què el partit defensava la unilateralitat, es van fixar en el precedent de Kosovo. Ara, en aquests 12 anys de recerca permanent, emergeix un altre referent: el d’Irlanda i Irlanda del Nord.

La prova més clara són els tres viatges que han fet en menys d’un any els dos principals dirigents del partit republicà, Pere Aragonès i Oriol Junqueras. El president de la Generalitat va estar a Irlanda a principis del 2023, mentre Junqueras hi ha viatjat dues vegades en menys d’un mes. A més, la Generalitat planeja obrir-hi una de les seves ambaixades per considerar-lo un país estratègic. La pregunta que sorgeix és ¿per què, ara, Irlanda?

La resposta és doble. La primera part es troba 25 anys enrere, amb els Acords de Divendres Sant que van posar fi a la part més violenta del conflicte, que va registrar 3.500 morts. Per a Esquerra és un referent de negociació entre dues parts en conflicte que, a més, va incloure amb força el terme referèndum: aquests acords de pau es van sotmetre a votació dels ciutadans. Però encara existeix un segon i poderós motiu per a aquest vincle amb Irlanda i és l’auge del Sinn Féin. Aquest partit, després del procés de pau, ha anat creixent gradualment fins a guanyar eleccions de manera recurrent. A Irlanda del Nord és la primera força i a Irlanda, segons les enquestes, compta amb possibilitats de liderar el pròxim govern. Si es confirmés, ERC veu la possibilitat de tenir una línia oberta amb un govern de la UE.

Les visites d’Aragonès i Junqueras, entre altres coses, han servit per veure’s amb la líder actual, Mary Lou McDonald. És ella qui podria convertir-se en primera ministra i és ella la que ja ha avisat en més d’una ocasió que vol un referèndum de reunificació de l’illa. També ha tingut picades d’ullet per a Catalunya: en la visita del president de la Generalitat el febrer d’aquest any, va assegurar que si governa Irlanda reconeixeria una Catalunya independent "si així ho decideixen els catalans".

Des del quarter general d’ERC defensen aquesta aproximació. Primer, perquè esgrimeixen que la part més violenta del conflicte fa anys que va quedar enrere. Després, segons explica a EL PERIÓDICO el responsable de les relacions internacionals del partit, Jordi Solé, perquè és un "bon exemple de com dos governs, el britànic i l’irlandès –i d’acord amb la gran majoria d’Irlanda del Nord–, es posen d’acord en com solucionar un conflicte polític". "Ens interessa com es va gestar aquest pacte", conclou.

Un referent recurrent

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Finalment, els republicans reconeixen que també és un factor decisiu "la progressió espectacular" del Sinn Féin. "És evident que ens interessa tenir bons contactes", rebla Soler.

Que Irlanda sigui un model per a una força catalana no és una cosa tan nova. Almenys això és el que assenyalen els historiadors. El professor d’Història de la UPF Josep Pich exposa que Irlanda és "un dels grans referents del nacionalisme català" ja des de principis del segle XX, abans que fos un país independent del Regne Unit. L’historiador i professor de la UOC Jaume Claret també recorda que des de sempre el catalanisme ha estat buscant paral·lelismes: "En el cas d’Irlanda es pot agafar per la part que hi ha un Estat [el Regne Unit] disposat a negociar. La resta de l’analogia posa els pèls de punta". n