La CE xifra en 132 milions el cost de validar el català, l’eusquera i el gallec

Va ser l’Executiu liderat pel president Pedro Sánchez el que va demanar a la Comissió elaborar aquest informe, en un intent d’apaivagar els dubtes expressats per alguns estats membre, i es va oferir a assumir directament aquest cost. Tot i això, més enllà de la despesa econòmica de donar oficialitat a aquestes tres llengües, diversos països de la UE han expressat altres dubtes. D’una banda, hi ha les polítiques, ja que alguns estats membre consideren que podria representar un precedent perquè hi entressin altres idiomes. Però també hi ha incertesa sobre el que representaria a nivell pràctic i burocràtic passar de 24 a 27 llengües oficials.

A l’última reunió, que es va fer el 15 de novembre, alguns dels mandataris presents –com el ministre d’Assumptes Europeus de Finlàndia– van explicar que no tenien prou informació per prendre la decisió i es van queixar que l’anàlisi d’impacte realitzada per Espanya se’ls havia entregat sense prou marge per estudiar-la abans de la reunió. Per la qual cosa, sense entrar ni tan sols a debatre-la, van decidir deixar la qüestió per a la següent ocasió.

El Govern es mou

Aquesta pròxima reunió del Consell per tractar l’assumpte, on els representants dels diferents estats ja podran tenir en compte aquest informe sobre el cost econòmic, està prevista per al dimarts 12 de desembre. Serà la quarta vegada que els 27 tenen el tema sobre la taula i l’última que se celebrarà sota la presidència espanyola. A partir del nou any, assumirà el càrrec Bèlgica.

Per aquesta raó, el Govern ja fa dies que treballa amb l’escenari que la reunió del 12 de desembre podria no ser, de nou, decisiva per desencallar el tema. Ni per bé –que servís per confirmar l’oficialitat del català–, ni per mal –que servís per descartar-la definitivament. En vista que el tema s’allargui almenys uns mesos més, la Generalitat ja ha fet les primeres "aproximacions" a Bèlgica sobre aquest assumpte. La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, va explicar la setmana passada des del seu viatge institucional a Corea del Sud que Bèlgica ja tenia constància que per a la Generalitat continuava sent una qüestió prioritària.

Notícies relacionades

El Govern negocia amb els Comuns per ajornar la pujada de la taxa turística

Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament

Per a l’executiu de Pere Aragonès s’ha convertit en un tema capital perquè veu la possibilitat real d’aconseguir aquesta oficialitat del català. Li dona tal importància que ha mobilitzat totes les seves ambaixades en països de la UE; ha fet una campanya publicitària de recerca de suports amb presència als 27 estats membre i ha enviat informes defensant l’oficialitat a representants polítics i diplomàtics de tots aquests països.

Precisament, en aquest informe es defensava que el cost d’introduir el català no podia ser un impediment per convertir-se en la llengua oficial número 25. Segons càlculs del Govern, els serveis de traducció europeus ja gestionen 24 llengües –en totes les seves institucions–, que li generen un cost anual de 1.000 milions d’euros, un 1% del pressupost comunitari. Incloure una llengua més, afirmen des de la Generalitat, tindria un impacte més baix.