Els Mossos obren la porta a utilitzar Pegasus per investigar possibles delictes

El debat sobre l’ús de programes ‘espia’ com Pegasus o Candiru és a sobre de la taula dels Mossos d’Esquadra. Així ho han afirmat aquest divendres diversos comandaments dels Mossos d’Esquadra al Parlament, justament durant la comissió que investiga l’espionatge amb els programes Pegasus i Candiru a diversos líders independentistes. «És una tecnologia que estudiem i valorem, però ja veurem com s’acabaria incorporant en la nostra organització», ha afirmat durant la seva intervenció el comissari en cap, Eduard Sallent.

També en un sentit similar s’ha expressat l’excomissari Josep Maria Estela, tot i que ha deixat clar que només es poden investigar i intervenir telèfons sota tutela judicial. I ha recordat que les conseqüències penals de no fer-ho sense autorització són molt greus. «Si el jutge creu que hi ha prou motius per fer-ho, ens dona l’autorització. Moltes vegades ens diuen que no i no hi podem intervenir», ha assegurat, i ha insistit, a més, que en cas de ser validades les escoltes, es fa de forma acurada i sota procediments «molt protocolaritzats».

Uns programes que, segons els Mossos, si s’utilitzen de forma correcta, podrien ajudar a investigar delictes criminals, com el terrorisme i el crim organitzat, i fins i tot a prevenir-los. En aquest sentit, els comandaments del cos citats en comissió han insistit que Catalunya té un problema amb el crim organitzat per la «violència» que utilitza i pel «tràfic de drogues i armes» que comporta.

«És un fet. Necessitem aquest tipus d’eines. Si parléssim amb qualsevol investigador de qualsevol policia europea ens diria que és la millor eina per investigar en aquests moments», ha destacat Ramón Chacón, cap d’Investigació Criminal dels Mossos, que ha recordat que l’últim any s’han desmantellat més de 100 organitzacions o grups criminals a Catalunya i s’han detingut gairebé 1.000 persones.

L’origen de la comissió

Els independentistes i els Comuns van impulsar aquesta comissió d’investigació al Parlament fa més d’un any, després de veure com se’ls tancava la porta –també per part del PSOE– al Congrés dels Diputats. No obstant, els acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a la nova legislatura permetran que es reobri el debat a la Cambra baixa espanyola. ERC, Bildu i el BNG ja han registrat la petició, que aquesta vegada serà acceptada pel PSOE.

Notícies relacionades

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

Sánchez busca llimar les reticències d’Alemanya al català a la UE

Aquest espionatge va afectar al voltant de 60 persones vinculades a l’independentisme, entre elles polítics com Pere Aragonès, Carles Puigdemont, Laura Borràs i Oriol Junqueras, i múltiples advocats i activistes. Divuit d’aquestes ho van ser amb aval judicial, entre ells l’actual president.

El conegut com a ‘Catalangate’ va suposar un dels principals episodis de distanciament entre el Govern central i els seus socis d’Esquerra, i va arribar a congelar el diàleg amb la Generalitat durant tres mesos. A més, la qüestió li ha costat al Govern central més d’una reprimenda des de l’exterior, tant de l’Organització de les Nacions Unides com del Parlament Europeu.