Verificador internacional

Què és la fundació Henry Dunant: les claus del centre que va mediar en el desarmament d’ETA

Aquesta entitat s’asseurà a la taula aquest dissabte a Ginebra entre els representants socialistes, encapçalats per Santos Cerdán, i els de Carles Puigdemont, que liderarà Jordi Turull.

Què és la fundació Henry Dunant: les claus del centre que va mediar en el desarmament d’ETA

VALENTIN FLAURAUD | EFE

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

El Centre per al Diàleg Humanitari Henry Dunant, que va mediar en la negociació del final de la banda terrorista ETAi el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, és la figura del verificador internacional per garantir l’acord entre el PSOE i Junts.

Segons explica l’organització a la seva pàgina web, Henry Dunant, amb seu a Suïssa, té com a missió «prevenir i resoldre conflictes armats mitjançant el diàleg, la mediació i la diplomàcia discreta» i presumeix de reunir «totes les parts» per «trobar el camí cap a la pau». L’objectiu d’aquesta institució és clar: mediar en conflictes locals, nacionals o internacionals, ja sigui en conflictes armats o polítics entre territoris o estats, conflictes regionals o bilaterals, per evitar escalades de tensió o de violència entre els actors involucrats. 

En la pràctica, la seva tasca consisteix a constituir una plataforma per establir el diàleg entre dues parts enfrontades i dissenyar una estratègia per arribar a acords. 

Entre les seves tasques de mediació destaca, a més de la mediació amb ETA, el final del conflicte separatista entre el Govern d’Indonèsia i el Moviment Aceh Lliure després de 29 anys de lluita armada, a Líbia o al sud de les Filipines.

Notícies relacionades

A més, «executa projectes de mediació i establiment de la pau a l’Àfrica, el Pròxim Orient, Euràsia, Àsia i l’Amèrica Llatina», segons explica a la seva web.

Fundat el 1998 en honor del fundador de la Creu Roja i premi Nobel de la pau, Henri Dunant; aquest centre es finança a través de donacions privades (fundacions filantròpiques i particulars) i de donacions de governs (Regne Unit, Suïssa, Noruega, Suècia o Alemanya, per exemple) i institucions (l’ONU o la UE).