El ministre Puente, sobre els casos de ‘lawfare’ a Espanya: «N’hi ha, n’hi ha hagut i estan demostrats»

El recentment anunciat com a nou ministre de Transport i Mobilitat Sostenible Óscar Puenteha concedit una entrevista a eldiario.es en què ha tractat, entre d’altres coses, el ‘lawfare’ a Espanya. Davant la pregunta de si hi havia casos de guerra jurídica al nostre país, l’exalcalde de Valladolid ha respost taxativament: «Això és com les meigas; un pot no creure-hi, però haver-n’hi n’hi ha. Casos de ’lawfare’ sens dubte n’hi ha en aquest país. I negar-ho és un gest de cinisme. Jo crec que el Poder Judicial tampoc pot agafar-se al corporativisme i dir que no hi ha casos de ’lawfare’ a Espanya perquè n’hi ha, n’hi ha hagut i estan demostrats».

Lluny de finalitzar allà la seva declaració, Puente ha apuntat directament a la delegada del Govern Victoria Rosell: «Alguns [casos de ‘lawfare’] d’alta intensitat i l’exemple més clar va ser el de la delegada del Govern contra la Violència de Gènere. És un cas de ‘lawfare’ de llibre, però n’hi ha d’altres de menor intensitat que són molt clars també i que han passat en aquest país», ha prosseguit el seu discurs.

¿‘Lawfare’ en la imputació de Puigdemont?

Sobre si imputar per un delicte de terrorisme l’eurodiputat Carles Puigdemontpodria considerar-se un cas de ‘lawfare’, el ministre ha dit el següent: «Crec que el procediment no ha fet tot el seu recorregut fins al final. En tot cas, nosaltres no establirem instruments de revisió de sentències».

Notícies relacionades

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

Sánchez en el seu laberint

No obstant, ha continuat amb una apreciació al respecte: «També crec que per a la nostra democràcia i com a poder polític que som, tenim el dret de ser crítics amb algunes decisions judicials i de ser-ho també sobre la base de fets objectius i d’una certa revisió de les decisions i de com s’han pres. Aquest dret també el tenim els polítics», ha dit. «Jo estic veient jutges que opinen tot el dia sobre política. A mi no m’agrada. Sembla que la llibertat d’expressió arriba fins aquí, però ells van triar un camí que era parlar a través de les seves sentències. Jo crec que nosaltres estem en el nostre dret, sobretot de posar el dit en determinades actuacions que clarament tenen un cert perfil polític i una certa finalitat política», ha conclòs.

¿Què és el ‘lawfare’?

En paraules del mateix Puigdemont, el ‘lawfare’ no és altra cosa que l’«ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics». Per entendre aquest concepte, se sol utilitzar com a exemple el de l’actual president del Brasil Lula da Silva, que va ser condemnat a 12 anys de presó per corrupció i inhabilitat per a la reelecció presidencial, fet que va aplanar el terreny per al triomf de Jair Bolsonaro el 2018. Una vegada en el poder, va nomenar ministre el jutge que havia condemnat el seu rival polític, tot i que finalment la sentència vaser anul·lada i Lula da Silva va recuperar la presidència.