Després de la investidura

Òmnium reivindica l’amnistia com una «conquesta» i es proposa «preparar el terreny» per a l’autodeterminació

Òmnium reivindica l’amnistia com una «conquesta» i es proposa «preparar el terreny» per a l’autodeterminació

Aina Martí / ACN

2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Tot és impossible fins que es converteix en possible». Així ha reivindicat el president d’Òmnium, Xavier Antich, la feina feta per l’entitat –i en extensió del moviment independentista– perquè finalment s’hagi acordat i s’hagi començat a tramitar la llei d’amnistia. En un acte a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat que ha aconseguit reunir fins a 700 persones, Antich ha presentat l’amnistia com una «autoesmena de l’Estat» i ha assegurat que lluny de ser una «claudicació», creu que els «legitima a tornar a fer-ho». Així, ha promès «preparar el terreny» per quan hi hagi l’oportunitat «aprofitar-la» i, si no, «crear-la».

Després de diverses setmanes de protestes de la dreta i la ultradreta, Antich ha demanat no «permetre» que les úniques veus als carrers siguin «els contraris a l’amnistia, als drets i a les llibertats». A més, ha demanat no «baixar la guàrdia» fins que la llei estigui definitivament aprovada i ha augurat que la repressió seguirà, per la qual cosa ha recomanat estar «preparats». A més, ha recomanat als representants d’ERC i Junts –alguns dels quals eren presents en l’acte– a presentar esmenes per millorar la llei. També ha anunciat la posada en marxa d’una sindicatura des de l’entitat per fer un «seguiment sistemàtic de l’aplicació de l’amnistia» i «ajudar» a tots els possibles beneficiats.

Però més enllà de l’amnistia, Antich ha volgut posar el focus en el que considera que ha de ser el següent pas: l’autodeterminació. Segons el president de l’entitat, el fet que l’Estat «s’hagi vist forçat a anul·lar les conseqüències de la repressió» és una acceptació que els fets del 2017 no van ser delicte i que, per tant, els «legitima a tornar a fer-ho». A més, ha promès treballar per trobar «la fórmula» de l’autodeterminació. «No renunciarem mai a exercir els nostres drets», ha remarcat.

Notícies relacionades

Entre els assistents a l’acte hi havia la presidenta del Parlament, Anna Erra, els consellers Esther Capella i Manel Balcells, l’expresident Artur Mas, així com diputats d’ERC –Francesc Marc Álvaro i Ruben Wagesberg–, de Junts –Josep Rius, Eduard Pujol i Pilar Calvo– i de la CUP –Carles Riera, Xavier Pellicer i Dani Cornellà–. Però més enllà dels independentistes, també ha sigut destacada la presència del negociador de Sumar, Jaume Asens, i de la tinenta d’alcalde de l’Hospitalet, Rocio Ramírez,del PSC. Representants de l’ANC, l’AMI, l’UGT o de Madrilenys pel Dret a Decidir també s’han deixat veure en l’acte.

L’acte, que ha començat amb una escenificació de diversos afectats per les causes derivades del procés, ha servit a Òmnium per reivindicar el seu treball com un dels principals impulsors de la llei d’amnistia. Entre els intervinents hi havia el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, que a finals d’octubre va tornar Catalunya, després de sis anys a Bèlgica per evitar el seu empresonament. «No estem penedits, ningú ens farà callar, continuarem defensant la mobilització. Arribar fins aquí ha valgut la pena», ha reivindicat durant la seva intervenció, que ha sigut àmpliament aplaudida.