Les 5 taules de diàleg del PSOE amb l’independentisme: manual per no perdre’s

Aquesta taula és la del dos de gener del 2020 i podria dir-se que és l’‘original’. S’ha reunit tres vegades –el febrer del 2020, el setembre del 2021 i el juliol del 2022– i d’aquella negociació van sortir les primeres decisions per desjudicialitzar el procés –els indults i la derogació de la sedició– sense les quals després probablement no hauria arribat l’amnistia. En la nova legislatura, el president de la Generalitat vol reactivar-la per portar la seva proposta d’acord de claredat per pactar un referèndum. Aragonès assegura que no vol polèmiques amb les altres taules –«No podem distreure’ns», va dir dijous–, però alhora ja ha enviat diversos missatges a l’opinió pública per defensar la preeminència d’aquesta respecte a les altres. El seu argument és que el conflicte polític només es resoldrà negociant de «país a país» i de «govern a govern». O sigui, en aquest espai.

Aquesta segona taula de diàleg sorgeix de l’acord d’investidura i, tot i que no l’anomenin formalment taula, sinó «mecanisme», a la pràctica funciona igual tot i que amb diferents protagonistes: els socialistes a un costat i els postconvergents a l’altre. Aquí no hi ha governs, però l’objectiu és el mateix i és negociar sobre el conflicte polític. La prova és que el partit de Carles Puigdemont ja ha deixat per escrit que, en les reunions que hi hagi, ells proposaran la celebració d’un referèndum a través de l’article 92 de la Constitució, és a dir, per vies legals. A més, tindrà un verificador que controli el seu funcionament. La creació d’aquesta taula s’explica per la lluita que hi ha per liderar l’espai independentista. Junts vol negociar de tu a tu amb el PSOE i al marge d’ERC perquè acusen els republicans de no saber fer-ho. La prova és el que va dir Toni Comín aquesta setmana sobre l’assumpte: «La taula de la qual tothom estarà pendent és la de Junts i el PSOE perquè és on es farà la negociació política real. Aragonès ho sap i queda fora de pla».

Aquesta és la més difícil d’explicar. ¿Per què ha d’existir un «espai de negociació» entre ERC i el PSOE quan ja hi ha una taula de diàleg entre governs amb representants dels dos partits? Segons el partit d’Oriol Junqueras, aquesta ha d’«acompanyar» l’altra. La seva creació s’explica realment per què en aquesta taula els republicans han aconseguit que hi hagi un «verificador» que controli que tothom compleix. Una «persona de reconegut prestigi» que els socialistes no volien que fos a la taula entre governs. La seva identitat encara està per revelar-se, però es contempla que sigui una institució internacional amb experiència en la matèria.

Aquí és on la teranyina es complica una mica més. Aquesta taula és una proposta del PSC per, en certa manera, contrarestar les taules en les quals només hi ha el PSOE amb els independentistes i fixar el relat que el conflicte no és entre Catalunya i la resta d’Espanya, sinó també entre catalans. El partit de Salvador Illa afirma que, si hi ha tantes taules de diàleg, una d’elles ha de ser només entre partits catalans per adoptar una posició de consens a l’hora de defensar Catalunya.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

L’objectiu de forjar consensos és difícil, tenint en compte que ERC i Junts volen un referèndum que el PSC rebutja i que uns volen la independència i els altres una Espanya més federal. Tot i això, tindrà la seva part de protagonisme. El president Aragonèss’ha compromès a convocar-la en les pròximes setmanes per explicar la seva proposta de referèndum acordat abans de portar-la al PSOE, és a dir, a la taula entre governs.

Finalment, hi ha el que seria la taula ‘vintage’. Tècnicament, és la primera de totes perquè es va crear amb l’últim Estatut i la seva primera reunió va ser el 2007, quan el procés ni existia ni se l’esperava. En aquesta comissió la Generalitat i el Govern central han de negociar els traspassos competencials, però mai ha tingut ni la regularitat ni l’efectivitat esperada pel bàndol català. S’hauria d’haver reunit almenys en 32 ocasions –dos a l’any–, i ho ha fet tan sols en 11. En la seva última reunió, el febrer del 2022, la Generalitat va arrencar alguns traspassos de competències i la transferència d’algunes propietats, però encara estan pendents de concretar-se. En el nou cicle polític hauria de tornar a tenir importància per concretar, per exemple, el traspàs de Rodalies.