El TSJC fixa a l’abril el judici a Jové i Salvadó per organitzar l’1-O, pendent de l’amnistia

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha assenyalat per al 10 d’abril el judici contra els ex alts càrrecs d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, tots dos pendents que l’aprovació de la llei d’amnistia esborri els seus delictes per l’organització de l’1-O.

En una interlocutòria, la sala civil i penal de l’alt tribunal català ha programat el judici en 21 sessions, que està previst que es prolonguin fins al 29 de maig, amb la incògnita de si l’entrada en vigor de la llei d’amnistia impulsada pel PSOE impedirà la seva celebració.

Jové i Salvadó, que van ser alts càrrecs de la Conselleria de Vicepresidència i Economia que va liderar Oriol Junqueras, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es compten entre els polítics independentistes que sense cap dubte es beneficiaran de la mesura de gràcia, ja que estan acusats de la planificació del referèndum unilateral de l’1-O.

En concret, la fiscalia demana set anys de presó per al diputat d’ERC Josep Maria Jové i sis anys i tres mesos per a Lluís Salvadó, actual president del Port de Barcelona, a l’aplicar-los la modalitat agreujada de malversació, a més de prevaricació i desobediència.

Jové, que va ser secretari de Vicepresidència amb Oriol Junqueras, s’exposa també a una pena de 32 anys d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, i Salvadó, exsecretari d’Hisenda, afronta 27 anys i tres mesos d’inhabilitació i una multa de 24.000.

La fiscalia també demana un any d’inhabilitació per a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que el TSJC va processar per un delicte de desobediència greu pel seu paper en els preparatius del referèndum de l’1-O des del càrrec que ocupava al Departament de Vicepresidència que dirigia Oriol Junqueras.

Per la seva banda, l’Advocacia de l’Estat demana una condemna de tres anys i mig de presó per a Jové, al qual atribueix els delictes de desobediència i malversació atenuada, mentre descarta acusar el president del Port de Barcelona pel referèndum.

L’Advocacia sol·licita, a més, una condemna d’un any d’inhabilitació per a Natàlia Garriga, únicament per un delicte de desobediència.

D’acord amb el guió establert pel TSJC, el judici s’iniciarà el 10 d’abril amb les qüestions prèvies i l’interrogatori i prosseguirà els dies 11, 12, 17, 18, 19, 22, 24 i 25 del mateix mes i 8, 9, 10, 13, 15, 16, 20, 22, 23, 24, 27 i 29 de maig.

Els tres polítics d’ERC estan acusats de dirigir la logística del referèndum de l’1-O des de la Conselleria d’Economia, en col·laboració amb la trentena de càrrecs del Govern i empresaris que estan processats pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona per participar en els preparatius de la consulta.

La reacció d’ERC

ERC ha mostrat el seu rebuig envers el fet «gens casual» que el TSJC hagi fixat per a l’abril el judici. En un comunicat, el partit ha traslladat tot el seu «suport» als tres dirigents i el seu rebuig envers la decisió de jutjar-los pel referèndum, i lamenten així que «es persegueixin vies democràtiques com el referèndum del 2017».

Per als republicans, aquest anunci del TSJC «és una mostra més de la causa oberta des de fa anys contra l’independentisme», motiu pel qual la formació insisteix que l’amnistia és «la millor eina per posar el comptador a zero i iniciar una segona fase cap a la resolució del conflicte polític».

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

De fet, en un missatge en la xarxa social X, Jové ha reaccionat a aquesta decisió, que ha considerat que «no és casual», ja que arriba 15 dies després de l’acord per a la llei d’amnistia, que «acumula una setmana de tramitació», ha recordat. «De nou, ens tindran de cara per denunciar la seva ignomínia», ha avisat.

«Ens continuarem defensant davant qui faci falta, perquè no vam cometre cap delicte, perquè el conflicte polític només es resoldrà políticament, perquè ser independentista és un dret i gairebé una obligació, i perquè ningú més pateixi investigacions il·legals i atacs com el de Pegasus», ha afirmat el líder del grup republicà al Parlament català.