Els cinc nous ministres del Govern sota la lupa de la Generalitat

Sense massa temps per assentar-se en el càrrec, el nou titular de Transports és el responsable de dos assumptes que han tensionat sobre manera les relacions entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat: Rodalies i l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Amb els trens, el nou ministre hauria de ser l’encarregat d’executar el traspàs integral de la competència pactat per ERC i el PSOE en l’acord d’investidura. La Generalitat mai va mantenir unes bones relacions amb l’antecessora del nou ministre, la dirigent del PSC Raquel Sánchez. «La feina dels anteriors ministres del PSC no va servir per desencallar cap dels problemes que afecten els catalans», critiquen des de la plaça de Sant Jaume, i afegeixen, amb una mica de sorna, que ara a l’Executiu hi haurà més ministres de Valladolid que del PSC. Puente serà un d’ells. Aragonès, aquest dilluns en una entrevista a TV-3, ja va llançar aquest dard: «Fins ara no he trobat diferències entre els ministres que són del PSC i els que no».

En el tema dels avions tampoc hi ha gaire més sintonia. Sobre la taula, Puente es trobarà amb una petició recent de la Generalitat –enviada per carta a la ministra sortint– per crear de forma immediata una comissió bilateral sobre el futur de l’aeroport. «Ens van contestar que en buscarien data, però mai més n’hem sabut res», indiquen des de l’Administració catalana.

Si algú al Govern central ha lidiat amb la ‘carpeta Catalunya’ en els últims temps ha sigut el ministre Félix Bolaños, que ha estat en totes les salses. Membre de la taula de diàleg i negociador de la reforma del Codi Penal i la llei d’amnistia, és un els ministres amb més relació amb el Palau de la Generalitat, sobretot amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

Tot i que han mantingut topades fortes, com quan va esclatar el cas Pegasus d’espionatge als líders independentistes, les relacions han sigut fluides i fructíferes per les dues parts. En la legislatura passada, Bolaños va aconseguir posar els vots d’ERC al servei de l’estabilitat de Sánchez i, a canvi, la Generalitat va aconseguir dues reformes legals clau per desjudicialitzar el procés.

La ministra d’Hisenda també és ja una de les figures ‘clàssiques’ en les relacions entre l’Estat i la Generalitat. Del seu ministeri n’han sortit els tres últims pressupostos generals de l’Estat (PGE), que han comptat successivament amb el suport d’Esquerra. A diferència de Bolaños, en aquest cas les relacions semblen més deteriorades. En la negociació de la investidura, els republicans van arribar a culpar-la directament que les converses amb el PSOE no avancessin. «Els acords polítics sempre s’encallen al Ministeri d’Hisenda» era el lament que aquells dies arribava del Palau de la Generalitat. Ella serà l’encarregada d’abordar la condonació del deute que s’ha pactat amb el Govern i, de nou, de negociar els comptes públics.

La lupa de la Generalitat també estarà posada al Ministeri d’Afers Estrangers, ja que sobre la taula de José Manuel Albares va anar a parar l’encàrrec d’aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea. El Govern ha reconegut la implicació i el tarannà del ministre en aquest assumpte, però aquesta relació només podrà acabar bé si s’aconsegueix l’objectiu final, és a dir, que Catalunya sigui la 25a llengua oficial de la Unió. Si no és així, el Govern ja ha deixat clar que no pensa compartir les culpes.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Com en el cas d’Óscar Puente, la relació prèvia amb la Generalitat del nou ministre de Política Territorial és un full en blanc encara per escriure. Al ministeri d’Ángel Víctor Torres recauran les relacions amb les comunitats autònomes i tornarà a tenir la petició des de Catalunya de mantenir un tracte bilateral. La Generalitat va aconseguir el 2022 reactivar la comissió bilateral Generalitat-Estat i va arribar a diversos acords de pes que, no obstant, encara avui estan pendents d’executar-se en la seva totalitat. Al febrer, farà dos anys de l’última reunió d’una comissió que es va reactivar amb moltes expectatives, però que ha tornat a embarrancar i confirma la maledicció que li va llançar el 2014 Josep Antoni Duran i Lleida quan va deixar de formar-ne part: «No soc capaç d’aguantar la presidència d’un ens que no fa res».

A priori, Defensa i Interior no tenen per què ser dos ministeris amb una intensa relació amb Catalunya, però ERC va expressar aquest dilluns el seu malestar per la continuïtat al Gabinet de Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, a qui va acusar de no tenir «sensibilitat» amb «els drets humans». La Generalitat responsabilitza la titular de Defensa –de qui depèn el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)– de no haver fet res per aclarir el cas d’espionatge Pegasus. Al titular d’Interior li retreu algunes de les seves instruccions com a jutge, a part de picabaralles posteriors com per exemple per les seves contundents declaracions contra Tsunami Democràtic, un moviment emparat per Esquerra.