Jéssica Albiach: «L’amnistia ens la mereixem tots, independentistes i no independentistes»

Espanya tindrà un Govern PSOE-Sumar de continuïtat. ¿Quines han de ser les prioritats?

Anem a una legislatura d’un caràcter social marcat, però també hem d’avançar en l’acord de la plurinacionalitat. El que hem fet durant aquests mesos són acords que demostren coratge polític. És important que sigui la legislatura del coratge polític, no només dels partits, sinó també del Govern.

Podem reivindica que sense ells al Govern no hi haurà aquestes transformacions socials...

Hem de tractar la ciutadania amb respecte, ser sinceres i reconèixer que les relacions entre Podem i Sumar no passen pel seu millor moment. Dit això, crec que és important que no perdem el focus. A mi sempre m’interessen molt més les necessitats de la ciutadania que els problemes entre partits. Estic convençuda que, més enllà de les discrepàncies, ens posarem totes d’acord.

De tota manera, si Podem no hi és, ¿es cohesiona l’aliança PSOE-Sumar?

La cohesió entre els dos socis de Govern dependrà de la voluntat que tingui el PSOE de complir els acords, ja que no sempre actua per convicció i l’hemeroteca és allà. Ara han promogut una llei d’amnistia, però fins fa uns mesos deien que no la volien.

Pablo Iglesias parla directament de ruptura entre Podem i Sumar. ¿És així?

A mi em preocupen molt més els problemes de la ciutadania que els problemes entre partits. Estic convençuda que ens acabarem posant d’acord per tirar endavant les mesures que hem firmat. La gent el que ens demana és que anem juntes i sé que ens trobarem.

¿Hi ha risc de fractura a Catalunya? Han dimitit 13 membres de Podem.

Soc la presidenta d’En Comú Podem i treballo cada dia per enfortir l’espai. No hem de perdre de vista que, al final, les sigles són una eina per transformar la realitat.

L’encaix dels Comuns a Sumar mantenint la marca i l’espai propi, ¿està garantit?

Som En Comú Podem i, alhora, és evident que som Sumar a Catalunya. Som una força catalana, catalanista, autònoma i ens federem amb un espai com és Sumar.

Es consolida el tàndem Pedro Sánchez-Yolanda Díaz. ¿Què els diu als que creuen que es corre el risc que Sumar sigui una marca blanca del PSOE?

Que no ens coneixen. El PSOE és progressista quan està al nostre costat. Les principals mesures de l’anterior legislatura tenen el segell d’Unides Podem i d’En Comú Podem i així continuarà sent. És un insult a la intel·ligència pensar que nosaltres som la marca blanca d’algú. El full de ruta de la desjudicialització, amb tota la humilitat, l’hem anat provocant nosaltres, des dels indults fins a l’eliminació del delicte de sedició i l’amnistia.

Mentre veiem els problemes Sumar-Podem, veiem els elogis d’ERC a Podem. ¿Veu factible una aliança d’aquests dos partits?

Els elogis d’Esquerra a Podem, que segurament poden ser certs, crec que també tenen cert interès de perjudicar els altres membres de l’espai polític.

¿Li agradaria que Irene Montero fos la candidata a les europees?

Pas a pas i partit a partit. No ens hem posat a pensar en les pròximes eleccions.

¿Perdre el Ministeri d’Igualtat és un cop dur?

Evidentment, ens agradaria tenir Feminismes, Transició Ecològica o Exteriors. Però és cert que tenim la força que tenim al Govern i hem de ser realistes.

Sánchez va defensar l’amnistia com una manera de defensar la unitat d’Espanya. ¿Ho comparteix?

L’amnistia no només era necessària per culminar el procés de desjudicialització, sinó perquè a Catalunya puguem parlar més de futur que de passat. L’amnistia ens la mereixem totes, independentistes i no independentistes. Hem tingut uns anys que la política a Catalunya es basava únicament i exclusivament en la relació entre Catalunya i Espanya i en els efectes d’aquesta sentència infame del Tribunal Suprem. Ara tenim una oportunitat per fer política en majúscules.

¿Per què la llei d’amnistia només la firma el PSOE?

El que sí que hem firmat tots els grups és que volem que sigui una llei que es tramiti per via d’urgència, perquè pensem que és una mesura que com més aviat arribi millor. Jo crec que és una nova victòria per a Catalunya.

¿S’haurien d’asseure a les taules que hi haurà entre el PSOE i ERC i entre el PSOE i Junts?

Haurem d’anar veient com es constitueixen aquestes taules. És evident que sense la participació dels Comuns o de Sumar i, en concret, de Jaume Asens hauria sigut molt més complicat arribar a aquests acords.

Junts ha dit que a la primera reunió portarà el referèndum i que l’emmarquen en l’article 92 de la Constitució. ¿Què li sembla?

És l’acord al qual va arribar Junts amb el PSOE. És un acord de coratge polític i, sobretot, de maduresa política perquè van ser capaços de pactar no només els acords, sinó també els desacords.

¿ERC i Junts poden comptar amb els Comuns per impulsar aquest referèndum?

Nosaltres no ens hem mogut de posició mai, a diferència d’ERC. El nostre posicionament és inqüestionable.

Vostè parla de Junts i el PNB com a partits «conservadors», però els seus vots són decisius al Congrés. ¿La preocupa?

Junts o el PNB formen part del bloc democràtic del nostre país. En un model econòmic, d’infraestructures, no ens posaríem d’acord, però són partits que formen part d’aquest bloc democràtic.

A Catalunya, vostè rebutja negociar els pressupostos del 2024 amb el Govern fins que es compleixin els del 2023. ¿Què s’està incomplint?

Començo a dubtar de si el Govern veritablement vol aprovar pressupostos per al 2024 veient el grau d’incompliment dels del 2023. Per a mi és important tenir una conversa amb el president perquè ens expliqui amb qui vol aprovar-los, en quin marc pressupostari ens movem i quines són les prioritats. Tenim més professorat que mai i, en canvi, tenim una de les crisis educatives més greus. Tenim el pressupost en sanitat més alt de tota la història i es continua sense poder veure un metge de capçalera en un termini màxim de cinc dies. Tampoc s’ha desplegat el dentista públic.

¿Aquesta conversa amb el president seria el primer gest per començar a negociar els nous comptes?

El primer gest és que comencin a complir amb els pressupostos del 2023. Nosaltres posem la data del 31 de desembre per veure finalment el seu grau de compliment.

El president té un problema. El PSC el pressiona amb l’aeroport, el Hard Rock i la B-40, que vostès rebutgen. I vostès pressionen amb l’impost als creuers i als aliments ultraprocessats que no agrada al PSC. ¿Són incompatibles?

Nosaltres no hem de fer la feina del Govern. És el Govern el que ha de decidir quines són les seves prioritats, quins són els seus socis i quines són les polítiques amb què vol empènyer el país.

¿Com haurien de ser els pressupostos del 2024?

Expansius i ambiciosos. En energies renovables continuem a la cua de tot l’Estat i cal decidir quin és el model de mobilitat i infraestructures.

¿Veurem una triangulació pressupostària amb el Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona?

Per a nosaltres són carpetes diferents i diferenciades.

Notícies relacionades

Milers de militants a Ferraz

Feijóo acusa Sánchez de manifestar un «tic autoritari»

I a Barcelona, ¿què hauria de passar perquè els Comuns entrin en el govern municipal del PSC?

No sabem quin és el model de ciutat que té el senyor Jaume Collboni, més enllà d’intentar anar desmuntant certes polítiques de l’alcaldessa Ada Colau. De moment està gairebé més interessat a pactar amb Junts i seria una mala notícia per als barcelonins, bàsicament perquè no es correspondria amb el que van votar al maig.