Brussel·les descarta ‘a priori’ actuar sobre l’amnistia al deixar fora el «lawfare»

La Comissió Europea no aprecia cap col·lisió de la proposició de llei d’amnistia amb els principis i normes comunitaris, al quedar salvats els interessos financers de la UE i excloure’s els casos de ‘lawfare’, amb la qual cosa entén que es tracta d’un assumpte domèstic l’avaluació del qual correspondrà a les autoritats nacionals competents, segons les primeres impressions dels seus serveis, si bé el text segueix sota estudi.

Així ho informen a Europa Press fonts comunitàries que indiquen que les principals preocupacions de l’Executiu comunitari respecte a la futura llei d’amnistia eren el seu impacte en els interessos financers de la UE i en l’Estat de Dret, concretament en el principi de separació de poders per la possibilitat que inclogués els denominats casos de ‘lawfare’ o ‘guerra judicial’.

Però expliquen que, després d’aquest primer cop d’ull al text registrat dilluns passat al Congrés dels Diputats pel PSOE, aquestes dues preocupacions s’han dissipat perquè les dues qüestions queden fora de la proposició de llei. En tot cas, matisen, el text està sent analitzat ara en profunditat pels serveis jurídics abans d’oferir una opinió formal.

Així, l’article 2 del text detalla els supòsits que s’exclouen de la futura amnistia, incloent-hi entre ells «els delictes que afectaran els interessos financers de la Unió Europea».

Quant al ‘lawfare’, tot i que no ho esmenta expressament, cenyeix els actes amnistiats als «vinculats directament o indirectament al denominat procés independentista», assenyalant delictes d’usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics o prevaricació, la qual cosa en deixa fora d’altres com el blanqueig de capitals, organització criminal o associació il·lícita, falsedat documental o contra la Hisenda Pública.

Si hi hagués hagut alguna referència al ‘lawfare’ en la proposició de llei, la Comissió Europea sí que hauria hagut d’actuar, afirmen les esmentades fonts. Però al recollir-se únicament en un acord entre partits polítics, el firmat pel PSOE i Junts dijous passat, queda fora de l’abast de Brussel·les.

En aquest sentit, apunten que l’Executiu comunitari no pot convertir-se en un «actor polític» en els estats membre. Cosa diferent, avisen, és que aquest acord polític que recull el ‘lawfare’ tingui un desenvolupament legislatiu.

Amb tot, per a Brussel·les la proposició de llei, en el seu estat actual, és un assumpte d’àmbit nacional, el control del qual correspondrà a les autoritats competents, començant pel Parlament, que ha de tramitar-la i aprovar-la, i acabant pel Tribunal Constitucional (TC), que tindrà l’última paraula sobre la seva legalitat.

En la mateixa línia, les fonts consultades puntualitzen que les motivacions polítiques per aprovar una llei d’amnistia, ja siguin les expressades en l’exposició de motius –que la justifica per la necessitat de rebaixar la «tensió institucional» – o el suport de les forces independentistes a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern, no tenen rellevància per a la Comissió Europea perquè són els òrgans nacionals els que les han d’avaluar.

A més, descarten qualsevol paral·lelisme amb el cas de Romania, quan Brussel·les va avisar que actuaria si s’aprovava una llei d’amnistia confeccionada pel governant Partit Social Demòcrata per perdonar el seu llavors líder, Liviu Dragnea, que havia sigut condemnat a tres anys i mig de presó per abús de poder, tot i que acumulava una altra condemna per frau electoral.

Notícies relacionades

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

Les fonts remarquen que en el cas romanès es tractava d’una llei d’amnistia dissenyada per beneficiar directament el líder del partit governant que la impulsava, situació que no es dona a l’escenari espanyol. Hi sumen que la llei d’amnistia no va arribar a veure la llum.

En qualsevol cas, recalquen que per activar l’article 7 del Tractat de la UE, que permet suspendre els drets com a Estat membre, s’ha de donar un incompliment sistemàtic dels principis i normes de la UE, per la qual cosa una única infracció no seria suficient per posar-lo en marxa, per molt greu que fos aquesta.