Acord d’investidura PSOE-Junts: ¿Què han pactat?

El PSOE i Junts deixen sobre paper les seves «profundes discrepàncies» i «desconfiances mútues», i amb això justifiquen la necessitat de dotar-se d’un mecanisme «internacional» que pugui acompanyar, verificar i fer un seguiment del compliment del que s’ha pactat. Les dues formacions acordaran la metodologia de la negociació, que començarà amb una trobada aquest mateix mes de novembre, i el contingut dels acords a debatre «a partir de les aspiracions de la societat catalana i de les demandes de les institucions» que fixen en dos grans àmbits: la superació dels dèficits i limitacions de l’autogovern i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya.

El PSOE i ERC van pactar la llei d’amnistia, a la qual s’afegeix Junts, amb algunes modificacions. El pacte indica que l’exoneració de les causes del procés s’impulsarà per «procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat», i que s’hi inclourà «tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han sigut objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments». «En aquest sentit, les conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran en la pròxima legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses en el concepte ‘lawfare’ o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives», afegeixen, i assumeixen així els socialistes una de les condicions que havia fixat Puigdemont per donar el seu suport a Sánchez.

El text recull que Junts, quant al reconeixement nacional, proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya «emparat a l’article 92 de la Constitució» i que el PSOE «defensarà l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l’Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

Quant a l’autogovern, Junts proposarà una modificació de la LOFCA que estableixi una clàusula d’excepció de Catalunya perquè es reconegui la singularitat de la Generalitat i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. El PSOE apostarà per «mesures que permetin l’autonomia financera i l’accés al mercat de Catalunya», així com un «diàleg singular» sobre l’impacte de l’actual model de finançament. Els socialistes apunten que abordaran un pla «per facilitar i promoure la tornada a Catalunya de la seu social de les empreses que van canviar la seva ubicació» pel procés.

El pacte incorpora el compromís amb «l’ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals», però no esmenta el català a la UE de forma explícita, una cosa que ja va ser acordada pels dos partits per a la constitució de la Mesa del Parlament.