Entitats en defensa dels drets humans denuncien que s’utilitzi el delicte de terrorisme per «criminalitzar» Tsunami Democràtic

«Delirants». Així veuen diverses entitats de drets humans les acusacions de terrorisme contra els imputats en el cas de Tsunami Democràtic. En una roda de premsa a la Cambra catalana per presentar l’informe ‘No em diguis terrorista si no ho soc’ –en el marc de l’edició de la cimera The Nonviolence Factory de la regió euroMediterrània–, el director de l’ONG NovACT, Luca Gervasoni, i la portaveu d’Irídia, Anaïs Franquesa, han posat el cas de Tsunami com a exemple de «mal ús» del delicte de terrorisme per «criminalitzar» l’oposició política. Una pràctica que, asseguren, es produeix a diferents països de la regió mediterrània i que creuen que està agafant una «tendència creixent» a Espanya.

En aquest sentit, han posat com a exemple altres casos anteriors com les detencions dels 9 CDR en l’operació Judes el 2019, l’acusació contra Tamara Carrasco o les condemnes contra rapers com Pablo Hasél o Valtònyc, així com altres casos que no tenen res a veure amb l’independentisme i que afecten el moviment ecologista.

Ara, a més, amb la nova interlocutòria de l’Audiència Nacional contra els que considera impulsors de Tsunami, no només veuen un intent d’acabar amb la mobilització i les protestes, sinó també una voluntat d’«interferir» en les negociacions polítiques per a la llei d’amnistia i la investidura de Pedro Sánchez. Més encara si es té en compte, com ha apuntat Franquesa, que les imputacions arriben «quatre anys més tard», cosa que considera que és una clara «ingerència del poder judicial davant el legislatiu».

Notícies relacionades

Catalunya no tocarà l’IRPF i eliminarà 19 taxes per considerar que són traves burocràtiques

Espanya convoca l’ambaixador iranià per protestar per la repressió dels «manifestants pacífics» a l’Iran

Amb tot, la portaveu d’Irídia ha volgut deixar clar que els fets imputats a líders independentistes com Carles Puigdemont, Marta Rovira o Ruben Wagensberg «no encaixen amb el terrorisme» i que les argumentacions són «delirants», tot i que no ha descartat noves detencions o mesures cautelars com nous empresonaments. En aquest sentit, ha assegurat que seria del tot «desproporcionat», però que no seria impensable tenint en compte els antecedents en causes similars.

Abans de la roda de premsa, les dues entitats, juntament amb altres organitzacions de drets humans, s’han reunit amb els grups parlamentaris d’ERC, Junts, la CUP i els Comuns, malgrat que els postconvergents no han participat posteriorment en la convocatòria davant la premsa.