Francina Armengol, els equilibris de la republicana que rebrà la jura d’Elionor

A les 11.00 hores del matí de dimarts, Armengol, junt amb el president del Senat, Pedro Rollán, seran davant l’escalinata del Congrés per rebre Elionor, Felip VI, la reina Letizia i la infanta Sofia. Després, els acompanyaran a l’interior de la Cambra baixa. Després de salutacions diverses, serà Armengol qui pronunciï un discurs abans que la princesa juri la Constitució. La tasca no resulta senzilla.

L’expresidenta de les Balears s’ha mostrat a favor en diverses ocasions de celebrar un referèndum vinculant sobre la forma de l’Estat perquè els ciutadans puguin elegir entre monarquia o república. La primera va ser el 2014, quan Joan Carles I va abdicar en favor del seu fill, Felip VI. El 2018, just el dia que es reunia amb el monarca a Marivent, també va defensar que el Parlament balear pogués discutir sobre la necessitat d’aquesta consulta ciutadana.

Un discurs modern

D’aquí ve la complexitat del discurs d’Armengol en l’acte en el qual es perpetua la monarquia. «Entenc molt bé i soc conscient de quin és el meu deure i del que impliquen les meves responsabilitats», va asseverar la mateixa Elionor en l’entrega dels premis Princesa d’Astúries, ja que la jura de la Constitució suposa acceptar el seu futur com a reina. No obstant, Armengol sap fer gala de la institucionalitat del seu càrrec –ho va demostrar durant el seu govern a les Balears– com a tercera autoritat de l’Estat.

En aquest sentit, fonts de la presidència del Congrés remarquen que serà un discurs que reivindiqui l’«Espanya del 2023, moderna, plural, que avança i amb valors europeus». A més, com ja va fer a mitjans d’agost, quan va ser elegida presidenta de la Cambra baixa, destacarà «els reptes del feminisme, el medi ambient i l’economia social».

Seguint el costum

Notícies relacionades

Pedro Sánchez aposta de nou

Quatre apunts sobre el suspens

Les paraules d’Armengol poden resultar el toc de color en una cerimònia que està marcada per la que va protagonitzar Felip VI fa ja 37 anys. Davant la inexistència d’una norma escrita sobre com ha de ser la jura de la Constitució, qui va ser lletrat del Congrés durant 45 anys Luis Cazorla apunta en una anàlisi que els actes realitzats durant la jura de l’actual Rei «han conformat un costum constitucional i parlamentari, font no escrita de dret», per la qual cosa s’ha buscat seguir fil per randa el protocol d’aquell 30 de gener de 1986.

En aquella ocasió, el llavors president del Congrés, el socialista Gregorio Peces Barba, va pronunciar el discurs i va ser qui va prendre el jurament de Felip VI, i qui va pronunciar per tancar l’acte les següents paraules: «¡Visca la Constitució! ¡Visca el Rei! ¡Visca Espanya!». En l’equip d’Armengol encara no saben com afrontar aquest moment, ja que consideren aquestes expressions una mica anacròniques. L’exemple del 2014, quan Felip VI va ser coronat rei, hi tampoc ajuda. «¡Visca Espanya! ¡Visca el Rei!», va dir el president de la Cambra, Jesús Posadas. La incògnita és, per tant, què farà Armengol per reivindicar la plurinacionalitat que va posar en alça el dia que va prendre possessió del seu càrrec.