Dels correbous a Israel: tots els debats que agiten ERC des que presideix la Generalitat

Dimecres en el Parlamentquatre diputats d’ERC van col·laborar amb el seu vot al fet que la llei per prohibir els correbous seguís la tramitació mentre que els 27 restants s’hi van abstenir. Aquí hi ha una lluita entre dues ànimes o, almenys, entre dos interessos: la consciència animalista d’un partit que en el seu programa portava la promesa d’una nova llei de protecció dels animals, i la necessitat de la mateixa formació de no molestar a les Terres de l’Ebre, on els correbous estan més arrelats i ERC conserva un fort poder municipal. El delegat del Govern a la zona, el republicà Albert Salvadó, va qualificar de «falta de respecte» la votació perquè no s’havia comptat amb l’opinió del territori. Que el tema era complicat ho va confirmar el mateix president Pere Aragonès, que uns minuts abans de la consulta, no va voler posicionar-se. El debat està lluny d’amainar perquè la llei segueix el seu tràmit i d’aquí uns mesos arribarà la seva votació definitiva.

El conflicte del Pròxim Orient també ha generat enrenou a les files republicanes. En un mateix grup al Congrés, per exemple, poden conviure Gabriel Rufián –«és una ocupació i un genocidi d’Israel a Palestina», va dir– i Pilar Vallugera –«contra l’antisemitisme i amb l’Estat d’Israel», va apuntar–. En una formació de tradició propalestina –pel tema de l’autodeterminació–, a algú li podria sorprendre l’equidistància amb què la Generalitat ha reaccionat al conflicte. El factor diferencial és que, des d’octubre del 2022, Esquerra pilota l’acció exterior del Govern i no ha volgut trepitjar més obstacles dels necessaris. Malgrat que la CUP en seu parlamentària va pressionar el president per a una declaració contra Israel, Aragonès va optar per l’equilibri expressant el seu suport a «totes les víctimes» i va apostar per un «alto el foc». No a tothom dins del partit li va agradar. Però quan governes «has d’assumir contradiccions», replica una veu republicana autoritzada. «Quan tens la presidència no pots fer un debat [intern] ideològicament pur», diu una altra font.

Una altra carpeta calenta que ha provocat debat intern és la de la reforma de l’aeroport del Prat. Quan va esclatar a l’estiu del 2021, diversos sectors d’Esquerra van expressar el seu rebuig frontal d’una ampliació al·legant que era contrària al medi ambient i a la lluita contra el canvi climàtic. Entre els grans opositors van desfilar les joventuts del partit, l’agrupació local a la zona afectada –la del Baix Llobregat–, alguns diputats i veus respectades com la de Joan Tardà. Però el Govern català, pressionat per les patronals, algunes administracions i el PSC, no ha pogut fer altra cosa que obrir-se a escoltar propostes. Fins ara ha esquivat valorar positivament o negativament totes les idees que s’han formulat –l’última, la de Foment-, però abans de finals d’any s’ha compromès a crear una comissió per estudiar-les. Tard o d’hora, el debat de com i quan cal ampliar l’aeroport, tornarà.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Quan no havien passat ni 48 hores de la nit electoral de les eleccions generals del 23 de juliol, ERC va anunciar que havia arribat a un acord amb el PSC per entrar en el govern de la Diputació de Barcelona. Aquest acord va generar malestar en una part del partit, que va mostrar el seu disgust per un moviment, que fins i tot a la mateixa direcció li va costar explicar. Tant pel fons, com sobretot per la forma perquè va ser un pacte que es va amagar fins que van passar les eleccions. Ara, en les primàries per veure qui liderava el partit a Barcelona, unes de les dues candidaturesva enarborar la bandera contra el pacte. No va aconseguir guanyar, però es va quedar a 23 vots de diferència de la meta. En la direcció admeten que hi va haver xivarri amb el pacte provincial, però asseguren que el descontentament està «molt focalitzat» a Barcelona. És només una prova que les relacions amb el PSC també generen debat. N’hi ha d’altres: el president del partit, Oriol Junqueras, s’oposava d’inici a un pacte de pressupostos amb els socialistes, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no va tenir més remei que abonar si volia tenir comptes.

La primera gran contradicció des que ERC mana en solitari, o com a mínim el primer gran xoc entre el que volia el partit i el que necessitava el Govern, va ser la carretera B-40 entre Terrassa i Sabadell. Els republicans sempre s’havien oposat a una infraestructura que veien caduca i insostenible, però el Govern va acabar acceptant-la perquè el PSC la fixava com a condició ‘sine quan non’ per donar el seu sí als últims pressupostos d’Aragonès. La decisió va generar rebuig intern, sobretot, en les agrupacions locals de la zona, però la sang no va arribar al riu. Tampoc és un tema tancat, perquè la carretera encara està pendent de fer-se. La Generalitat i el Govern central es culpen mútuament del retard.