Cas vacunació covid

El WhatsApp que involucra Vergés: «La consellera demana parar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional»

Investigació pel retard en la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya

L’exconsellera de Salut i actual vicepresidenta del Parlament per ERC, assenyalada

Vacunació de policies i guàrdies civils: versions que no quadren i agents «menyspreats»

El WhatsApp que involucra Vergés: «La consellera demana parar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional»

FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
EFE

L’exconsellera de Salut Alba Vergés va donar instruccions el març del 2021 als responsables de Salut Pública, a través d’una membre del seu gabinet, per aturar la vacunació per la covid a policies nacionals i guàrdies civils: «La consellera em demana parar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, no podem argumentar-ho».

Així consta en una bateria de missatges de WhatsApp, als quals ha tingut accés Efe, que la defensa de l’exsecretari de Salut Pública Josep Maria Argimon i l’exsubdirectora general de Promoció de la Salut Carmen Cabezas han aportat al jutjat de Barcelona que els investiga pel retard en la vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya.

Argimon, que Junts va designar per rellevar Vergés al capdavant de Salut, ha aportat aquests missatges després que l’exnúmero dos de l’exconsellera, Marc Ramentol, l’impliqués en les decisions sobre el calendari de vacunació de policies nacionals i guàrdies civils.

Els whatsaps posen Vergés, actual vicepresidenta del Parlament per ERC, en el punt de mira de la investigació, de manera que la fiscalia ha demanat al jutge d’instrucció que remeti la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)perquè obri una investigació a l’exconsellera, que és aforada, davant els indicis que la incriminen.

La investigació es deriva d’una denúncia que van presentar els sindicats i associacions de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC pel retard en la vacunació dels agents estatals, entre el 10 de febrer i el 24 de març, data a partir de la qual la Generalitat va decidir immunitzar només els policies de més de 60 anys pels dubtes que suscitava AstraZeneca per als menors d’aquesta edat.

El 24 de març del 2021 s’havia vacunat a Catalunya el 77% dels agents dels Mossos, el 68% dels de la Policia Local i el 77% dels de la Guàrdia Urbana, enfront el 2,9% de la Guàrdia Civil i el 3,6% de la Policia Nacional, uns percentatges que només es van equiparar quan el TSJC va ordenar a la Generalitat, el 8 de maig, que vacunés immediatament els agents estatals: en menys de 15 dies van rebre les seves dosis gairebé 5.000.

Segons la documentació a la qual ha tingut accés Efe, l’exconsellera Vergés, d’ERC, va remetre el 22 de març del 2021 a Argimon un whatsap en el qual li explicava el que s’estava debatent en una reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de la Salut: «Tots volen acabar [la vacunació de] grups essencials» i l’acompanyava amb una emoticona amb una cara de sorpresa.

Argimon, de l’òrbita de JxCat, tot i que independent, va contestar a la consellera: «Nosaltres compaginarem, com hem fet sempre», segons consta en els missatges aportats per la seva defensa davant el jutjat que el manté imputat, en els quals també apostava davant la consellera per «recuperar els col·lectius essencials que quedaven pendents» en el procés de vacunació.

Aquell dia, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de la Salut va acordar reiniciar la vacunació amb AstraZeneca a tot Espanya i ampliar fins als 65 anys el límit d’edat per a la seva administració.

El 23 de març a la tarda, Judit V., una integrant del gabinet de la consellera Vergés, va enviar un whatsap a Cabezas, que pel seu càrrec era la responsable de la campanya de vacunació, en el qual deia: «De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials. Hello una altra vegada, hehe. ¿Què fem en relació amb la GC i PN [en al·lusió a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional]? Crec que haurien d’anar amb criteri d’edat. ¿Com ho veus tu?».

Cabezas va contestar: «Crec que hem de fer-los tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los».

Judit V. va enviar llavors a Cabezas un correu per valorar en quins casos s’haurien de «saltar» els criteris d’edat i va afegir: «Carmen, parlant amb HC [en al·lusió a Vergés com a honorable consellera] i SC (amb referència a Ramentol com a secretari general), no veuen a GC i PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65».

L’endemà, 24 de març del 2021, Cabezas va rebre un altre missatge de Judit V., en el qual insistia: «Una altra vegada, la consellera demana parar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. No ho podem argumentar. Ho hauríem de parar», a la qual cosa Cabezas va respondre: «Vosaltres maneu», i posteriorment va demanar que ho comuniquessin per correu electrònic al Departament de Salut Pública liderat per Argimon.

«Això no vol dir que no ho reprenguem ben aviat», va afegir Judit V., i Cabezas va preguntar: «¿Entenc que es demana que no es vacuni ningú d’aquests col·lectius?», i la membre del gabinet de Vergés va concloure: «Noooooooo, els de 60 a 65, sí, com la resta».

Aquell mateix dia, Ramentol va remetre a la tarda un correu electrònic a l’àrea de Salut Pública en el qual comunicava que quedava suspesa la vacunació als col·lectius prioritzats entre 18 i 60 anys.

Quan les associacions i sindicats policials van denunciar, el març de l’any passat, Vergés davant el TSJC, l’alt tribunal català no va apreciar cap «acció o omissió» perquè es pogués imputar a l’exconsellera el retard en la vacunació dels agents estatals, tot i que va ordenar a la justícia ordinària que n’identifiqués els responsables.

Arran d’aquesta decisió del TSJC, el Jutjat d’Instrucció número 17 de Barcelona va obrir una causa penal, en la qual estan investigats, entre d’altres, Josep Maria Argimon, que era secretari de Salut Pública en aquell moment; l’exsecretari general de la conselleria, Marc Ramentol; Carmen Cabezas, i l’exdirector del Servei Català de la Salut Adrià Comella.

Notícies relacionades

En la seva declaració com a investigat el 4 de maig passat, Ramentol va assegurar que la decisió adoptada el 24 de març del 2021 de suspendre la vacunació als membres de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya va ser «dialogada, debatuda i discutida» amb diverses persones de la conselleria, entre aquestes, Argimon i Comella.

Després d’aquesta declaració, l’advocada d’Argimon, Olga Tubau, ha presentat un escrit al jutjat, en el qual aporta els whatsaps i correus electrònics que involucren Vergés, amb l’objectiu de demostrar que tant el seu client com Cabezas creien necessari vacunar tots els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya i que la manifestació de Ramentol que van participar en la decisió de detenir la vacunació als agents estatals és «falsa».

Temes:

Alba Vergés