La fiscalia demana que el TSJC investigui Alba Vergés pel retard a vacunar guàrdies civils

La Fiscalia ha demanat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigui l’exconsellera de Salut i vicepresidenta del Parlament Alba Vergés pel retard en la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils, davant els indicis que la vinculen amb el calendari d’immunització.

Segons han informat a EFE fonts jurídiques, el ministeri públic ha demanat al titular del jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, que instrueix les denúncies pel retard en la vacunació, que enviï la causa al TSJC, al qual correspon investigar Vergés per la seva condició d’aforada, com a diputada d’ERC al Parlament.

També ho han sol·licitat les associacions i sindicats de policies i guàrdies civils JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC, que van ser els que van donar peu a la investigació al presentar una denúncia en la qual acusaven la Generalitat de paralitzar, la vacunació dels agents estatals fins que, l’abril del 2021, el TSJC va donar un ultimàtum al Govern perquè els immunitzés de manera «immediata».

Després de rebre la denúncia, el març de l’any passat, el TSJC va rebutjar investigar Vergés pel retard en la vacunació dels agents, al no apreciar cap «acció o omissió» que se li pogués imputar directament en aquest cas, tot i que va ordenar la justícia ordinària que identifiqués els responsables, cosa que va propiciar que el jutjat 17 de Barcelona obrís una causa penal.

Una nova prova involucra Vergés

De les declaracions dels imputats i d’una nova prova que ha sortit a la llum durant la instrucció del cas, es desprenen indicis que Vergés va poder tenir responsabilitat sobre el calendari d’immunització de policies nacionals i guàrdies civils destinats de Catalunya, cosa que la situa en el punt de mira de la investigació, segons les mateixes fonts jurídiques.

En la causa han declarat fins ara com a investigats l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon –que era secretari general de Salut Pública durant la pandèmia– i l’exsecretari general del Departament, així com quatre càrrecs més de la conselleria durant la pandèmia que van negar que tinguessin competència per decidir a quin grup o col·lectiu es vacunava en cada moment.

En concret, Argimon, que va ser conseller de Salut fins que Junts va abandonar el Govern, el mes d’octubre passat, es va escudar davant el jutge en el fet que, com a secretari de Salut Pública en aquella època, no era responsabilitat seva decidir quan es paralitzava o reactivava la vacunació dels agents estatals.

És més, després d’insistir que la seva responsabilitat se cenyia a garantir que les vacunes contra el coronavirus arribessin a Catalunya, l’exconseller va apuntar així mateix que no compartia la decisió de paralitzar la immunització dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Argimon va ser, no obstant, un dels responsables del Govern que va donar explicacions públiques pel calendari d’immunització dels policies. En roda de premsa, va qualificar de «ridícul» l’ultimàtum del TSJC, mentre advertia: «Complirem, però per a això retardarem la vacunació de gent de 70 anys, allà ho deixo».

Notícies relacionades

Ayuso projecta unitat amb Feijóo

La ponència del congrés evita els temes difícils i endureix l’ideari

El TSJC va ordenar el 27 d’abril del 2021 a la Generalitat que «sense cap excusa» garantís «immediatament i sense dilacions» la vacunació als agents, perquè en deu dies arribés a la mateixa proporció que en els Mossos d’Esquadra, com finalment va acabar passant, a l’apreciar una «aparença de discriminació».

La Generalitat va acatar l’ordre del TSJC i el 8 de maig del 2021 ja havia vacunat més de 3.700 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, equiparant la seva situació a la dels Mossos d’Esquadra.