Puigdemont recorda que només la independència assegura el reconeixement nacional de Catalunya

Carles Puigdemont deixa clar que no pensa renunciar a l’objectiu d’aconseguir la independència perquè aquesta és «l’única manera» perquè Catalunya segueixi «existint com a nació». En ple compte enrere per a la data límit perquè hi hagi una investidura, el mediador i el reconeixement nacional continuen sent dos nusos en unes negociacions que totes les parts coincideixen que continuen endavant sense voler portar-les al límit i que tenen com a epicentre una llei d’amnistia de la qual no en diuen ni una pista. Tant Pedro Sánchez com l’expresident fa dies que perimetren el seu respectiu marge de maniobra, i si el president en funcions busca aclarir la via unilateral com a amenaça i circumscriure l’acord en el marc de la Constitució, el líder moral de Junts té per objectiu que les aspiracions independentistes no quedin lesionades i adquireixin un nou estatus de legitimitat davant l’Estat.

Per si algú ha perdut aquest fragment de la meva conferència del 5 de setembre a Brussel·les, el torno a reproduir: pic.twitter.com/9ImlYxfXIu

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) 22 de octubre de 2023

D’aquesta situació emana que Puigdemont hagi tornat a publicar un nou missatge amb la intenció de marcar la pauta en una negociació en la qual els interlocutors mesuren amb comptagotes quan intervenen públicament i en quins termes per estirar de la corda, però sense trencar-la. En la seva missiva a la xarxa X –abans Twitter– ha recordat un dels fragments de la seva intervenció el 5 de setembre a Brussel·les per explicar les seves condicions per explorar el sí de Junts a la investidura. En concret, la que fa referència al fet que Catalunya és «una vella nació europea» que ha vist atacada la seva condició nacional pels règims polítics espanyols des del 1714, fet pel qual veu en la seva independència política l’única manera de continuar existint com a nació.

Una manera de transmetre que ni un suposat acord per a la investidura ni tampoc l’aprovació de la llei d’amnistia suposaran posar fi a l’arrel d’un conflicte que reivindica que neix d’una dominació històrica de l’Estat sobre Catalunya i de l’impediment a les seves aspiracions. Més enllà de l’exoneració de les causes del procés i d’un arbitratge extern que supervisi les negociacions, a Junts insisteixen que es produeixi un reconeixement explícit de Catalunya com a nació i del greuge sofert, així com el «respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme», la base per poder projectar una entesa amb caràcter «històric».

Just aquest diumenge, el líder del PSC, Salvador Illa, ha fet una crida a abandonar els «personalismes» i els «partidismes» per aprofitar el que considera com una «oportunitat excepcional» per acabar amb el conflicte a Catalunya. Però tant el president Pere Aragonès aquesta setmana al Senat com Junts insisteixen que l’amnistia només és punt de partida per abordar l’arrel del desacord. Preguntat sobre aquest estatus que Puigdemont vol aconseguir pactar amb el PSOE i que connecta amb la seva estratègia de defensar davant els tribunals europeus que hi ha hagut una «persecució» de l’independentisme, Illa s’ha limitat a dir que tant l’Estatut com la Constitució «són clars» a l’hora de definir Catalunya com a «nacionalitat» a seques.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

En el discurs del 5 de setembre, l’expresident no va posar com a condició ‘sine qua non’ per a la investidura la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, reclamació que va deixar per a una segona fase en una legislatura en la qual Sánchez, si aconsegueix repetir com a president, continuarà necessitant els vots de Junts. Sí que va dir que el que exigiria no era res que no pogués tenir cabuda en la Constitució si hi ha voluntat política a l’altra part de la mesa. També, i amb vocació d’allunyar la seva estratègia de la d’ERC, que el seu segell seria el del «pagament per endavant», malgrat que a Junts ja assumeixen que difícilment l’amnistia estarà aprovada abans de la investidura i que és possible que l’oficialitat del català a la Unió Europea, qüestió que el Consell Europeu d’Assumptes Generals tornarà a deliberar dimarts, tardi més temps a ser una realitat.

En canvi, el reconeixement nacional no dependria ni de procediments administratius ni de calendaris institucionals o aval de tribunals, sinó que seria un intangible que podria exhibir-se de manera immediata davant l’independentisme en una negociació en la qual tant Sánchez com Puigdemont necessitaran projectar que hi surten guanyant.