El mediador i l’estatus de Catalunya compliquen el pacte de Sánchez i Puigdemont

El tram recorregut ha requerit molt esforç i s’ha basat a consolidar una mesura fins fa molt poc impensable per al PSOE i anhelada per l’independentisme: l’amnistia sobre el procés. Assumida pels socialistes aquesta complexa decisió, Junts posa ara sobre la taula dos trams d’escalada exigents: la figura d’un mediador per guiar les negociacions durant la legislatura i una declaració política que, en paraules de Carles Puigdemont, plasmi el caràcter «històric» de l’acord i el «reconeixement nacional» de Catalunya.  

Junts al·lega que ja ha fet importants cessions en la primera fase del recorregut negociador. Sobretot, entén que renunciar a l’autodeterminació com a exigència prèvia a la investidura va ser un pas notable per part de l’expresident. Una part no menor de l’independentisme (inclosa la mateixa formació postconvergent durant la campanya de les eleccions generals) l’han situat com a condició imprescindible per a un pacte amb el PSOE que servís per reelegir Sánchez. Continuant amb aquest raonament, Puigdemont considera que ara hauria de ser el PSOE el que hi posi de la seva part.

Els dubtes socialistes

Les dues exigències desperten moltíssims dubtes en l’entorn de Sánchez. Sobretot, la del mediador, que Junts vol que sigui una figura estrangera. Alguna cosa així donaria una imatge d’Espanya com a Estat «fallit», gairebé una «república bananera», expliquen els col·laboradors del president en funcions, que asseguren que no l’acceptaran i insisteixen en una comissió de seguiment de l’hipotètic acord, formada per dirigents socialistes i postconvergents. Es tractaria d’una fórmula similar a la que Sánchez va pactar amb Pablo Iglesias quan tots dos van firmar la coalició de la legislatura passada.

El PSOE, de moment, continua instal·lat en el silenci. Han passat gairebé tres setmanes des que el seu líder va ser designat candidat pel Rei i continua sense dir res sobre el desenvolupament de les negociacions d’investidura. Ni amb Junts, ni amb cap dels altres partits. La direcció socialista insisteix que la «discreció» resulta indispensable per assolir un acord que contempla amb optimisme, però alhora, davant la possibilitat que tot s’acabi frustrant i hi hagi repetició electoral, evita aclarir res en públic. 

Els postconvergents, mentrestant, llegeixen el moment actual de pausa en el diàleg com una cosa necessària perquè el socialisme espanyol pugui digerir el ja aconseguit: l’amnistia. Acumular en poc temps totes les exigències de Junts seria complicat per a les bases socialistes i bona part de l’opinió pública espanyola, argumenten. 

Crítiques sense recorregut

Alhora, Puigdemont ha aconseguit una cosa decisiva per al sobiranisme: que amb prou feines hi hagi soroll en contra de la seva voluntat d’acord amb el PSOE. Les crítiques de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), els missatges a les xarxes socials dels sectors més radicals de l’independentisme i fins i tot les veus més unilateralistes i bel·ligerants de Junts amb prou feines han fet efecte. Puigdemont se sent tan avalat que ni la resolució del Parlament firmada per Junts i ERC per posar sobre la taula l’autodeterminació ja mateix, ni tampoc un eventual mandat del Consell de la República per bloquejar les converses han tingut ni tindran efectes pràctics sobre les negociacions, expliquen els seus col·laboradors.

Però Junts no es mou de les seves dues exigències pendents. Respecte al mediador, el partit independentista està disposat que el PSOE el denomini com consideri oportú i que nomeni una comissió de seguiment, però no vol cedir en la idea que una personalitat o entitat «neutral» i de fora de l’Estat prengui nota dels avenços que hi pugui haver en els pròxims anys.

El «reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme», segons les paraules de l’expresident el 5 de setembre, és també vital per als postconvergents. Primer, per desmarcar-se de l’estratègia d’ERC, que consideren equivocada perquè no ha aconseguit avenços en el cor del conflicte. Segon, per donar transcendència «històrica» al camí que es vol emprendre en els pròxims anys per «resoldre el conflicte». Aquí, expliquen a Junts, farà falta que tant Sánchez com Puigdemont repassin cada paraula, a l’últim repetjó abans de l’hipotètic acord.  

El càlcul electoral

Notícies relacionades

En defensa pròpia

Política i control de mitjans

Les expectatives de pacte són altes, però en el partit independentista recorden que, a diferència del que passa amb Sumar, Bildu i fins i tot ERC, només Junts pot permetre’s forçar la repetició electoral i no la descarta, perquè creu que no li suposaria un desgast en vots. Al contrari. 

Tot i així, resulta molt significatiu que els postconvergents hagin assumit que la llei d’amnistia no estarà aprovada abans de la investidura i també que el català probablement tampoc aconsegueixi l’estatus oficial en les institucions europees abans d’aquell moment. Eren dues condicions molt fermes a l’agost per part dels portaveus de Puigdemont, per fer veure que ells «cobren per endavant». Ara aquesta contundència ja no hi és, en benefici de l’acord final.