Puigdemont exigeix l’amnistia abans de negociar la investidura i esquiva el referèndum

Un bon consell per interpretar discursos polítics és atendre sempre més les omissions que les asseveracions rotundes. Amb aquest mètode, la decisiva intervenció de l’expresident Carles Puigdemont d’aquest dimarts a Brussel·les pot llegir-se com una invitació al diàleg amb el PSOE per investir Pedro Sánchez amb condicions prèvies de pes polític que representarien un salt qualitatiu per a l’independentisme i per a Junts, però que no xoquen amb barreres infranquejables, tal com admeten fonts de l’entorn directe de l’excap del Govern, del PSOE i fins i tot d’ERC, que creuen que s’acosta de nou al terreny del possibilisme. En resum: Puigdemont vol negociar, però reclama que Sánchez no només el rehabiliti a ell i el seu partit, arrossegant-lo al centre del tauler polític, sinó que assumeixi que Catalunya és una nació i que emprengui una amnistia àmplia per acceptar que l’1-O no va ser delicte.

Un «compromís històric», ha remarcat Puigdemont, que ha posat èmfasi (pocs dies abans de la Diada i davant la presència de dirigents de l’ANC, Òmnium, la CUP i ERC) a destacar que avui no es donen les condicions per a un pacte, que la distància amb el PSOE és sideral i que fins fa poc als de Junts se’ls tractava de terroristes. Però també ha assegurat, amb la mateixa fermesa, que el seu partit està preparat per a l’acord. És més –i això és clau– Puigdemont ha admès que si es compleix el marc negociador, això l’obligarà a «treballar per un compromís» històric perquè es podrà fixar la negociació «amb garanties d’èxit».

Es tracta, en tot cas, de destacar que si hi ha pacte serà un superior en forma i fons als forjats per ERC. Aquesta condició –no explicitada per Puigdemont– és tan determinant com les tres pautes negociadores que Puigdemont ha establert i que no inclouen (atenció a aquest detall en la línia d’atendre el que no s’ha dit) la concessió d’un referèndum abans de la sessió d’investidura.

Demandes constitucionals

Al no incloure l’autodeterminació, són exigències, segons ell, constitucionals i assumibles. No està tancat a negociar si el PSOE impulsa una llei d’amnistia que empari tots els fets delictius des de la consulta del 2014, si reconeix «la legitimitat democràtica» de l’independentisme i si crea un «mecanisme de mediació i verificació» dels acords. N’hi ha una de quarta: que la negociació es mogui en el marc dels tractats internacionals sobre drets humans, i en relació amb la literatura sobre autodeterminació i referèndums. Això implica mirar de portar el PSOE a la discussió jurídico-política internacional sobre democràcia, minories, mètodes de validació i legitimitats.

Pel que fa a l’amnistia, el dirigent postconvergent ha precisat que no pot equiparar-se a «víctimes i victimaris», és a dir, que rebutja que els policies imputats per les càrregues de l’1-O puguin acollir-se a la llei per ser exonerats. No es tracta d’una amnistia per «oblidar», sinó per reparar una injustícia, ha remarcat.

Aquest marc de conceptes polítics és clau i ha passat per davant, com va avançar EL PERIÓDICO, de les reivindicacions sectorials, que ha comentat de passada, i ja conegudes, que van des del dèficit fiscal de Catalunya als problemes de Rodalies. En tot moment l’expresident ha volgut elevar la mirada, buscant el caràcter històric i excepcional de l’acord, per convidar el PSOE a negociar i per blindar-se davant una possible reacció crítica de l’independentisme més radical.

«No hem aguantat la posició aquests anys per acabar salvant una legislatura, més clar no es pot dir, sinó per defensar l’encàrrec que rebem i que hem conservat dels ciutadans, una part dels quals ens mira amb recel i desconfiança, però que hem de tenir present quan ens asseguem amb qui ens vingui a demanar el seu suport», ha afirmat al final de la seva intervenció. És una manera de dir que si ell avala el pacte, és que serà un bon pacte.

¿I el referèndum?

Així, la negociació pròpiament dita arribaria només després que el PSOE complís les condicions, i llavors sí que s’obririen les carpetes de les reivindicacions sectorials i, per sobre d’aquestes, el referèndum. No ha defensat que una consulta sobre la independència de Catalunya sigui condició ‘sine qua non’ per votar la investidura de Sánchez. Ha afirmat que és el seu objectiu irrenunciable («el poble català té el dret de fer realitat la decisió que ja va prendre el 2017 de ser un Estat independent i només un referèndum acordat podria substituir el mandat de l’1-O tal com hem recalcat des de fa anys») i ha afegit que si l’amnistia era inviable a ulls del PP i el PSOE i ara és un meló que s’obre, també ho pot ser el referèndum, que segons Puigdemont pot celebrar-se en el marc de la Constitució.

O eleccions o pacte

Puigdemont, que tenia al davant tota la direcció de Junts i representants d’ERC i la CUP i de les entitats independentistes (les quals ha reunit prèviament per avançar-los la conferència), ha aprofitat per reivindicar el paper del seu partit davant el d’Esquerra en els últims anys i per advertir el PSOE que no es mourà només per una investidura, sinó per un acord de transcendència històrica. L’expresident ha recordat que el seu partit no es va asseure a la taula de diàleg, va sortir del Govern de coalició amb Esquerra i va eludir aprovar pressupostos de l’Estat, entre altres mesures, per mantenir la seva posició en favor de la via unilateral.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

La conclusió, més política que administrativa, més de concepte que de partides pressupostàries, és que si hi ha acord, en paraules de Puigdemont, «no parlem d’un pedaç per tirar endavant la legislatura i parar el pas a la dreta, parlem que si hi ha acord ha de ser un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ni Govern espanyol ha sigut capaç de fer realitat, malgrat alguns intents, des de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714».

La part més desafiadora, en cert sentit, ha sigut un emplaçament explícit al PP i al PSOE: «Eleccions o pacte amb Junts, que no renunciarà a la unilateralitat». «Estem preparats per si hi ha eleccions, però també per a una negociació que vulgui culminar amb un acord històric. La pregunta no és si nosaltres estem preparats per a una negociació, sinó si ho estan els dos grans partits espanyols per negociar amb nosaltres amb tot el que representem, o senzillament volen sortir al pas i obtenir com sigui el suport parlamentari per consolidar un lideratge o desmuntar el del rival», ha aclarit. D’aquesta llarga frase, una part és essencial, la que inclou l’«estem preparats» per a l’acord. Una declaració amb una gran lectura en clau interna dirigida a Junts i a l’independentisme.