La jutge arxiva la causa contra Colau per la suspensió de relacions amb Israel

 La jutge ha arxivat la causa que va obrir a l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau després de dues denúncies que l’acusaven de delictes d’odi i prevaricació per suspendre les relacions de l’Ajuntament amb Israel, el mes de febrer passat, en protesta per la seva política amb Palestina.

La titular del jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona descarta que el decret de Colau suposés una «incitació directa o indirecta a l’odi» contra el poble israelià i que l’exalcaldessa no tingués competències per acordar la suspensió de relacions amb Israel.

La investigació es deriva d’una querella presentada pels advocats Francesc Jufresa i Ferran Grases i d’una denúncia d’Acció i Comunicació sobre l’Orient Mitjà (ACOM), després que Colau decretés la suspensió temporal de relacions amb Tel Aviv i de l’agermanament amb les ciutats de Tel Aviv i Gaza, que l’exalcalde Joan Clos va aprovar el 1998.

Descarta «delicte d’odi»

Els denunciants mantenien que Colau havia incorregut en un delicte d’odi en la carta que va dirigir al primer ministre israelià i l’ambaixada d’Israel exposant que l’Ajuntament suspenia temporalment les relacions amb el país per la política d’annexió de territoris i la violació de drets humans contra la població palestina.

Tot i així, la magistrada considera que, «sigui políticament oportuna o no la comunicació a les autoritats israelianes en relació amb el conflicte amb Palestina», es tracta de «consideracions» en relació amb Israel i les seves institucions oficials que no encaixen en el delicte d’odi.

En relació amb la manca de competències que esgrimien les denúncies, la instructora recorda que l’agermanament amb Tel Aviv i Gaza va ser acordat per un altre alcalde, el socialista Joan Clos, «en el marc de cooperació propiciat pels acords de pau d’Oslo» entre Israel i l’OAP.

«Una qüestió de caràcter polític»

En aquestes relacions de cooperació entre les dues ciutats ha intervingut l’alcalde en representació de Barcelona, assenyala la magistrada, que conclou que la decisió de Colau és «una qüestió de caràcter polític que caldrà valorar a través dels mecanismes propis de l’activitat municipal».

En tot cas, apunta la interlocutora, aquesta qüestió s’hauria de dirimir en el marc d’un procediment administratiu que resolgui si el decret de suspensió de relacions amb Israel «entra dins de les competències que atorga a l’alcalde la Carta Municipal de Barcelona».

Notícies relacionades

Sánchez condemna «amb rotunditat» la «violació de la legalitat internacional» a Veneçuela

El vídeo de Maduro després d’arribar detingut a Brooklyn: «Happy new year»

Així mateix, la magistrada adverteix els denunciants que no han al·legat els motius pels quals la decisió de l’alcaldessa s’hauria d’haver sotmès al ple de l’Ajuntament, una altra de les raons en què basaven la seva acusació de prevaricació contra Ada Colau. El mes de setembre passat, el nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va firmar un decret per restablir les relacions del consistori amb Israel.

La querella per la suspensió de relacions amb Israel va suposar la cinquena investigació penal que s’obria a Colau per fets vinculats al seu mandat: dos per pressionar suposadament fons d’inversió perquè destinessin les seves vivendes a lloguer social, una per la presumpta concessió arbitrària de subvencions a entitats afins i una altra per projectar les «superilles» a l’Eixample de la capital catalana.