La magistrada Segoviano proposa anul·lar la inhabilitació imposada pel Suprem per expulsar Alberto Rodríguez, per Ernesto Ekaizer

Els dos recursos d’empara són de la primera setmana de gener del 2022. El llavors president del TC, Pedro González-Trevijano, va decidir portar-los al Ple, que els va admetre a tràmit el 12 de maig de l’any esmentat. En aquelles dates encara quedaven, teòricament, gairebé dos anys i mig de legislatura. Tenint en compte que un d’aquests recursos –el parlamentari dirigit contra Batet– sol·licitava mesures cautelars urgents per a la restitució immediata de l’escó, el ritme del funcionament del TC va deixar molt a desitjar, segons fonts del mateix tribunal de garanties. 

Ja des de l’inici de la tramitació es va poder advertir l’aplicació del proverbi «entre els uns i els altres, la feina per fer». ¿Per què? Perquè el magistrat Santiago Martínez-Vares, llavors a càrrec del recurs contra la sentència del Suprem –la primera que amb data 2 de gener del 2021 va ingressar al TC–, la va guardar al calaix dels oblits. Per la seva banda, la magistrada Balaguer sí que va demanar informe els seus lletrats, sempre sobre la base que la primera a resoldre seria la que havia tocat al seu col·lega Martínez-Vares contra la sentència.  

El bloqueig de la renovació del TC instigat pel Partit Popular i els magistrats conservadors d’aquest òrgan va ajornar la resolució d’aquests dos recursos, entre d’altres. 

La fiscalia, a favor de l’empara

La conducta de la fiscalia va ser diferent. El fiscal en cap, Pedro Crespo, va informar a favor de l’empara parlamentària el 21 de juliol del 2022, precisament en consideració de la urgència, al sol·licitar «el restabliment al demandant de la integritat del seu dret i a aquesta fi que es declari la nul·litat de l’acord... i es remuntin les actuacions al moment anterior a l’esmentada decisió a fi que els òrgans competents del Congrés amb ple respecte del dret fonamental vulnerat sobre els efectes en l’àmbit de la seva competència de la sentència de la Sala Segona del 6 d’octubre del 2021».

La possibilitat de resoldre els dos recursos a l’uníson en aquest Ple que comença el 24 d’octubre –les dues ponències ja estan llestes– va ser descartada pel president del TC, el magistrat Cándido Conde-Pumpido. Anul·lar la sentència del Suprem suposarà ‘de facto’ buidar de contingut la decisió de Batet que es basava, precisament, en aquesta sentència i en les seves comunicacions del 22 d’octubre del 2022 amb el president de la Sala Segona Manuel Marchena, que va presidir el judici oral contra Rodríguez per trepitjar un policia i el va condemnar per atemptat contra l’autoritat. La sentència del Suprem, referida a uns fets que van tenir lloc vuit anys abans que Rodríguez accedís a ser diputat, va comptar només amb el testimoni «lacònic» del policia afectat. Però no es va tenir en compte el del seu cap inspector. La sentència va comptar amb els vots particulars dels magistrats Leopoldo Puente i Susana Polo (amb «respectuosa però radical discrepància») per vulneració del principi de presumpció d’innocència. 

El recurs d’empara sol·licita la nul·litat de la sentència per sis presumptes vulneracions de drets: al jutge imparcial; a la presumpció d’innocència; del principi de legalitat; al principi de proporcionalitat; del dret de reunió i manifestació i de representació política (article 23 de la Constitució). 

En el quart motiu del seu recurs d’empara contra la sentència (vulneració del principi de proporcionalitat) Gonzalo Boye, advocat de Rodríguez, explica que si bé la pena imposada diu presó en el text (cosa que plantejaria la incompatibilitat sobrevinguda establerta per la llei electoral) la realitat és que el Codi Penal exigeix tres mesos per considerar pena de presó, i ha sigut substituïda per una multa de 90 dies, quota diària de 6 euros, i pena accessòria d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu. 

«Fer dependre la pena accessòria d’una pena principal ja substituïda per multa, no només atemptaria contra el principi de legalitat, sinó que a més estem davant una conseqüència punitiva en què la pena accessòria és més lesiva que la principal, en termes objectius». El recurs remarca: «No només estem davant una inhabilitació per presentar-se en una llista d’una candidatura concreta, en cas d’eleccions, sinó que, a més, i de forma absolutament irregular la mateixa presidenta del Congrés ha disposat la seva privació d’escó i per la Junta Electoral Central s’ha procedit a la seva substitució basant-se, suposadament, en un aclariment que aquesta il·lustríssima sala [comunicació Batet-Marchena] li hauria remès. En resum: allò que el legislador no va voler fer podent fer-ho, no pot ser alterat per aquesta ni cap altra sentència judicial. Es diu separació de poders».

Els arguments

Segons fonts judicials consultades, la magistrada María Luisa Segoviano proposa desestimar cinc dels sis motius i anul·lar de la sentència de la Sala Segona del Suprem la pena accessòria d’inhabilitació especial tenint en compte que la seva execució suposa, segons l’article 6.2.b de la llei electoral (LOREG) la «inhabilitació per a l’exercici de sufragi passiu...», per manifestament desproporcionada. Ja a l’admetre el recurs a tràmit el TC va dir que ho feia per tenir «transcendència constitucional». Mai abans s’havia plantejat a l’òrgan de garanties l’assumpte d’aquesta pena accessòria d’inhabilitació especial aplicada pel Suprem, que la presidenta Batet «va interpretar», al seu torn, dues vegades, la primera a favor de no expulsar Rodríguez (segons el secretari general del Congrés) i una de posterior en què en va decretar l’expulsió sense consultar amb la Comissió de l’Estatut dels Diputats del Congrés.

El procés d’execució de la sentència va començar al rebre el Congrés dels Diputats una comunicació, el 20 d’octubre del 2020, del president de la Sala Segona en la qual preguntava a Batet per «la data d’inici de compliment» de la «pena d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu».   

Si l’expulsió era per a tota la legislatura, ¿per què Marchena preguntava quan començava a complir-se la inhabilitació especial? Batet ho va consultar amb Marchena, que li va contestar que la llei del Poder Judicial «no inclou entre les funcions del Tribunal Suprem la d’assessorar altres òrgans constitucionals sobre els termes d’execució d’una sentència ja ferma». Però, com qui no vol la cosa, li va fer saber que la inhabilitació especial és una pena accessòria «obligada».

Les voltes que ha donat la parsimònia i la crisi del TC abans de la seva renovació a principis del 2023 van voler, mira per on, que la ponent del recurs contra la sentència, María Luisa Segoviano, fos vicepresidenta de la Junta Electoral Central (JEC) que va cursar la credencial per a la substitució de l’escó de Rodríguez. 

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Amb tot, Segoviano no va considerar que aquest fet vulnerava la seva independència a l’hora d’elaborar la seva ponència. En efecte, així sembla.

A tot això, hi ha una lliçó que hauria d’assumir el TC i és que, si pretén ser òrgan de garanties, la història dels recursos d’empara d’Alberto Rodríguez –amb independència que la XIV legislatura finalment hagi sigut dissolta el 29 de maig del 2023– obliga a actuar amb celeritat atenent la urgència que certs casos així requereixen.