PSOE i ERC acosten postures per a la reactivació de la taula de diàleg

El procés d’apaivagament el va començar dilluns la secretària general d’ERC, Marta Rovira, quan va precisar què significava per al seu partit aconseguir avanços cap a un referèndum. No era una altra cosa que recuperar el pacte d’investidura amb el PSOE del 2019,que preveia la creació d’una «taula de diàleg, negociació i acord entre governs» per abordar el «conflicte polític». Allà va començar a quedar clar que la resolució del Parlament no era un envit inassumible per al PSOE, sinó una forma de pressionar perquè el pacte d’investidura no girés en la seva totalitat entorn de l’amnistia, i que deixés una porta oberta a continuar parlant de l’autodeterminació.

Un acord amb tres potes

Fonts republicanes consideren que l’acord amb els socialistes encara és lluny, però celebren que els últims dies hagi començat a quedar clar que el pacte ha de tenir com a mínim tres potes: l’amnistia, l’autodeterminació i Rodalies. És molt més del que els republicans tenien fa tres setmanes, quan els focus només apuntaven a Junts i a una eventual llei d’amnistia. A partir d’aquí queda molt per negociar, però lluny queda la sensació de vertigen amb què les dues parts –republicans i socialistes– se’n van anar de cap de setmana divendres passat. Per contra, a Junts tenen la mosca darrere de l’orella i ja han deixat caure que defensaran a capa i espasa el seu rol determinant i no permetran que quedi diluït si Coalició Canària entra en joc. La seva proposta serà un «tot o res», un ‘sí’ a Sánchez o un ‘no’ rotund, sense deixar lloc a una abstenció.

Ara està pendent definir com serà aquesta segona vida de la taula de diàleg i si mantindrà aquest nom. La premissa innegociable d’ERC és que ha de continuar sent de «Govern a Govern». Això és el «normal», argumenten, quan es negocien «conflictes polítics». No obstant, no descarten explorar alguna fórmula per trobar la manera d’incorporar-hi Junts com la que es va utilitzar en la primera cita, el febrer del 2020, a la qual també van acudir dirigents dels dos partits independentistes. El mateix president Pere Aragonès així ho explicava fa poques setmanes en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «Nosaltres estarem oberts que hi pugui haver una representació més gran», va dir llavors. Aquell plantejament no ha canviat perquè per a ell és clau arribar a les eleccions catalanes amb avenços a la carpeta del referèndum i no només en la de la desjudicialització.

Si Rovira va començar l’apaivagament, el líder del PSC, Salvador Illa, ha acabat per encarrilar-lo aquest dijous en una entrevista a Catalunya Ràdio. Allà, de cop, s’ha obert al traspàs de Rodalies –«no hi soc contrari», ha dit– en una nova setmana marcada pel caos ferroviari i ha avalat la continuïtat de la taula de diàleg. Per a ell és un instrument «positiu» que contribueix a «generar confiança» entre les dues parts. De fet, el líder del PSC va ser un dels negociadors que la van forjar el desembre del 2019. Pendent de no quedar fora del focus negociador, també la vicepresidenta del Govern central i líder de Sumar, Yolanda Díaz, s’ha plantat a Catalunya aquest dijous per remar a favor del traspàs de Rodalies i de la recepta de «diàleg» i desjudicialització –sense esmentar directament l’amnistia– de la mà dels líders de CCOO i UGT, una línia que també sintonitza amb la dels republicans.

Un missatge estudiat

Però Illa, un dirigent poc donat a les declaracions extemporànies, no només parlava en nom del PSC al donar ales a un possible traspàs de Rodalies i defensar la taula de diàleg. El missatge estava pactat amb la Moncloa, expliquen fonts de la direcció del PSOE. El dia anterior, el primer secretari dels socialistes catalans s’havia reunit durant prop d’hora i mitja a Madrid amb Pedro Sánchez, en una trobada pensada per remarcar que els dos dirigents van de la mà en un moment especialment delicat per al PSC. 

L’exministre de Sanitat no és dins de la comissió negociadora tot just nomenada, i les converses amb Junts i ERC han estat fins ara pilotades pel ministre de Presidència, Félix Bolaños, però el PSOE va deixar clar que per a les «qüestions relacionades amb Catalunya» (de l’amnistia a la taula de diàleg passant pel finançament) la «coordinació» del líder del PSC amb el cap de l’Executiu seria «permanent». 

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Així que la presa de posició d’Illa també és de Sánchez. «Tots operem», van assenyalar els col·laboradors més estrets del president en funcions, i remarcaven així que el líder del PSC té un important paper en aquesta complexa conjuntura. Després de l’«ensurt» de la setmana passada, quan ERC i Junts van demanar avanços en el referèndum d’autodeterminació com a requisit per votar Sánchez, les declaracions d’aquest dijous suposen un reconeixement als republicans. 

Els socialistes reconeixen que trepitgen aquí un terreny delicat, amb els dos partits independentistes en igualtat de condicions (tenen cada un set escons al Congrés) i pugnant per veure qui aconsegueix més contrapartides a canvi del seu suport a la reelecció del cap de l’Executiu central. Qualsevol picada d’ullet al partit d’Oriol Junqueras, en aquest sentit, ha d’anar acompanyada d’una altra a la formació de Carles Puigdemont. «N’hi haurà per a tothom», diuen en l’entorn de Sánchez. Però la intervenció d’Illa no ha sigut ben rebuda per Junts. Tant és així que Puigdemont ha etzibat que «no podrà ser mai un interlocutor vàlid per generar confiança».