Yolanda Díaz mira sense èxit de reunir-se amb Marta Rovira a Ginebra

Fonts de la direcció dels Comuns asseguren que fa temps que estan en converses amb el partit que presideix Oriol Junqueras perquè aquesta fotografia pugui ser també possible com a prova que també valoren que és un actor clau en l’aritmètica perquè la coalició d’esquerres pugui continuar a la Moncloa. Però, de moment, des del carrer de Calàbria de Barcelona posen el fre, segons els Comuns, amb l’argument que per ara prefereixen contactes discrets. Fonts dels republicans exposen que ara mateix «no hi ha temps per perdre en gesticulacions».

A ERC sempre insisteixen que qui ha de cremar-se les pestanyes a aconseguir el seu suport és el PSOE i Pedro Sánchez, que és, al cap i a la fi, qui se sotmetrà a la investidura. Justament va ser Rovira qui dissabte passat davant el consell nacional del partit va advertir que les negociacions «no van bé», a més de reivindicar que si avui es projecta l’amnistia com un èxit factible és perquè el seu partit ha desbrossat el camí apostant pel diàleg en la legislatura passada.

Una relació complexa des de la reforma laboral

Justament per això hi ha qui des de l’espai a Catalunya va suggerir a Díaz que el gest de Brussel·les, treballat minuciosament per Jaume Asens com a enllaç, s’hauria de repetir ara a Suïssa, on Rovira, que seria una altra de les grans beneficiades d’una eventual amnistia, resideix des del 2018. ERC té bones relacions amb Podem i la seva secretària general, Ione Belarra, amb qui Rovira manté una interlocució regular. Però és més distant amb Díaz, especialment des de la decisió d’ERC de no recolzar la reforma laboral. De fet, l’aprovació d’aquesta reforma va obrir una bretxa entre Díaz i el líder republicà a Madrid, Gabriel Rufián, que encara avui segueix oberta.

Durant la campanya electoral, van ser freqüents els retrets dels republicans a la líder de Sumar, sobretot pel fet d’haver deixat fora de les llistes electorals la ministra d’Igualtat en funcions, Irene Montero, després d’un estira-i-arronsa en el qual fins i tot els Comuns van acusar Podem d’haver amenaçat de presentar-se a les eleccions amb ERC. En aquells dies hi va haver un gest que va simbolitzar perfectament com els republicans tenen, de llarg, més sintonia amb Podem que amb Sumar: en plena campanya electoral, el Govern d’ERC va convidar Montero a participar en un acte sobre feminismes.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

«Que es reuneixi només amb Junts resta espai a ERC, que són també necessaris. Les dues trobades haurien d’haver-se organitzat conjuntament», asseguren des de Podem Catalunya, els més crítics amb la visita de Díaz a Puigdemont. Afegeixen que d’aquesta manera «se li ha donat més força negociadora» al líder de Junts, un fet paradoxal tenint en compte l’enemistat política entre els Comuns i els postconvergents tant al Parlament com a l’Ajuntament de Barcelona i el Congrés.

No es pot donar per descomptat, avisen, ni el suport dels republicans ni el d’altres partits com Bildu, el BNG i el PNB. Si el que pretenia Díaz era liderar la interlocució amb els diferents grups, sostenen els més crítics, hauria d’haver obert una ronda de contactes amb tots aquells amb els quals s’ha de construir un pacte per a la investidura i no només amb Puigdemont. Des d’ERC no volen polemitzar ni amb uns ni amb d’altres, però avisen que no hi ha data a la vista per a una trobada Díaz-Rovira.