Debat a les institucions europees
Puigdemont celebra que el català no hagi sigut vetat a la UE i agraeix l’esforç del Govern espanyol
Lluny de pressionar el PSOE i advertir-lo que la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez es complica, o de considerar que el compromís del català a la UE es retarda, Junts per Catalunya ha afirmat aquest dimarts que avui és un «dia històric» perquè «el català és molt més a prop de ser una llengua oficial a la UE», ja que «cap estat membre s’hi ha oposat» formalment. Un dia històric, apunten.
El líder moral de Junts, Carles Puigdemont, ha penjat un vídeo a X en el qual sosté que, si bé l’ajornament prova que «Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava Sánchez», també constata que «mai s’havia arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s’hi havien mostrat favorables».
«Que cap Estat hagi vetat la proposta és una bona notícia, però no n’hi ha prou. L’Estat ho sap, sap que té feina pendent i sap que ho ha de fer amb diligència, perquè l’oportunitat és ara. Estarem molt atents. El camí per aconseguir-ho hauria de ser irreversible sense haver d’esperar gaire, perquè ja hem esperat bastant», ha afegit.
Junts fa el contrari de considerar que el pagament «per endavant» del PSOE per a la negociació de la Mesa del Congrés no s’ha fet efectiu. El partit independentista veu el got mig ple malgrat les reticències de diferents països per raons econòmiques, polítiques, administratives i legals a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec en les institucions comunitàries. I fins i tot agraeix al ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, els seus esforços.
Avui hem comprovat que Espanya no es fa escoltar a Europa tant com afirmava @sanchezcastejon. És cert, però, que mai havíem arribat tan lluny i mai abans tants països de la UE s’hi havien mostrat favorables, i els ho vull agrair.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) September 19, 2023
Que cap Estat hagi vetat la proposta és bona… pic.twitter.com/o0ECOmPLeW
La cap de files del partit independentista al Congrés, Miriam Nogueras, ha defensat que el seu partit ha aconseguit elevar el debat i situar-lo «en les més altes instàncies europees». «Acabem d’escoltar el ministre [Albares], al qual també reconeixem l’esforç que s’ha fet, que arrenca definitivament el procés de l’oficialitat del català a la UE», ha etzibat. Unes paraules extraordinàriament amables de la diputada respecte a un membre del Govern de la coalició entre el PSOE i Podem, després d’una etapa de combat dialèctic constant de JxCat contra l’Executiu en l’anterior legislatura.
«Veurem quina és la capacitat del PSOE de complir els acords als quals arriba. Nosaltres vam demanar que es fes una carta, que es fes la sol·licitud i que en aquesta reunió d’avui del consell d’assumptes generals de la UE es pogués posar aquest tema sobre la taula», ha afegit Nogueras.
Ara per a Junts que l’oficialitat s’apliqui de manera «gradual», en paraules de la diputada independentista, no és motiu de crítica, sinó de felicitació. «Hem arribat on no s’havia arribat mai», ha insistit, de manera que ha demostrat que la lectura de JxCat és favorable i que, per tant, els dubtes i les dilacions que genera l’oficialitat del català no seran d’entrada un obstacle extra en les negociacions amb els socialistes.
¿I el referèndum?
Ja des de l’interior de l’hemicicle, Nogueras ha defensat que, gràcies a la «desconfiança» de Junts respecte al PSOE, s’ha aconseguit desbloquejar una cosa «impossible» com l’ús del català al Congrés i ha afirmat que en aquest camí «imparable» cap a la llibertat es parlarà del dret a l’autodeterminació «d’aquí unes setmanes». «Volem fets, no paraules», ha insistit, i ha recordat el mantra de Junts de «cobrar per avançat».
Nogueras ha remarcat que seria injust no incidir que no només es pot parlar català al Congrés, «sinó que tenim dret de fer-ho». Un dret «que hem tingut sempre i que no s’havia respectat, com el dret a l’autodeterminació, però d’això parlarem d’aquí unes setmanes», ha avançat.
Després de celebrar la «valentia» de la presidenta del Congrés per facilitar que prosperés l’ús de les llengües cooficials, la parlamentària ha inquirit que això no va d’encaix, de partits ni de retrobament, sinó de país, de nació i de mentalitat d’Estat: «Va d’una relació d’igual a igual, de la llibertat del nostre país i de no renunciar a cap dels camins per assolir-la», ha conclòs.
- Infraestructura estratègica Espanya i França busquen una "ruta marítima alternativa" per al BarMar
- ELS EFECTES DEL TEMPORAL Por que molts dels desapareguts es trobin ja al mar
- La gestió del temporal La responsable d’emergències admet que desconeixia el sistema d’alertes
- La situació blaugrana La defensa que guanya punts
- Revisió a la xarxa pedalable metropolitana La ‘connexió ciclista’ entre ciutats de BCN afronta una nova expansió
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Multimèdia | Més de 6.400 corredors catalans volen conquistar la Behobia-Sant Sebastià
- VISITES Una aventura hivernal al Zoo del Pirineu
- FIRES El retorn a l’edat mitjana envaeix Súria
- Darrere dels passos dels combatents Les rutes dels maquis