Abascal confirma el seu suport a Feijóo «com a alternativa a la xafogor de la subhasta» de Sánchez

Una reunió cordial entre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal. Cap va mostrar excessiva complicitat. I molt menys entusiasme, malgrat haver-se consolidat com a socis després del cicle electoral autonòmic i municipal. És la primera imatge conjunta des que el dirigent gallec va arribar a la presidència del PP i que fins al moment havia anat esquivant.

Feijóo té aquest dimarts la segona reunió amb un líder polític en el marc dels contactes que ha emprès per al seu debat d’investidura, que se celebrarà a finals de setembre, i que tret d’un gir de guió inesperat, està abocat al fracàs. La primera va ser la de Pedro Sánchez la setmana passada, on va demanar al socialista que el fes president dos anys per emprendre les «grans reformes» a través d’un gran pacte d’Estat.

La cita d’aquest dimarts amb Abascal, que ha començat puntual a les deu del matí, servirà per tornar a confirmar el suport dels 33 diputats de Vox.

Notícies relacionades

Cinc (insòlits) dies d’abril

Sánchez, nu davant el mirall

El partit ultra ja els va confirmar a principis d’agost en un comunicat, quan va renunciar expressament a formar part d’un hipotètic Govern de Feijóo. Així l’hi va traslladar també al Rei el líder de Vox, i per això, en realitat, el líder popular té l’encàrrec del cap de l’Estat. Perquè en aquest moment supera en suports Pedro Sánchez: els 137 del PP, els 33 de Vox, l’escó de Coalició Canària i el d’UPN arriben als 172. El que té gairebé impossible és aconseguir els quatre que el portarien a la majoria absoluta.

Com va publicar El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, per al PP era essencial que Vox digués clarament que no exigiria tenir ministres en un Govern de Feijóo perquè és el que li permetia lligar l’escó dels nacionalistes canaris i, sobretot, continuar intentant atraure el PNB. Sense això, no hi havia res a fer. I per això l’acord a la Regió de Múrcia va entrar en les negociacions. La cessió de Vox a escala nacional va apujar el preu per a l’acord murcià i va forçar la seva entrada en el Govern malgrat les resistències de Fernando López Miras.