L’ANC tem que l’amnistia sigui una «trampa» per tancar el conflicte català

Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, mira d’obtenir suports per a la seva investidura, malgrat que admet les seves poques possibilitats d’èxit, la negociació real –i amb més opcions– pivota al voltant de Pedro Sánchez i dels partits independentistes, i ja amb l’amnistia en l’epicentre de les converses. Un debat que té «espantada» la direcció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que tem que acabi sent una «trampa» per tancar el conflicte català «per la porta de darrere».

Així ho asseguren fonts de la direcció de l’entitat independentista a EL PERIÓDICO, que lamenten que es «plantegi aquesta amnistia com el final del conflicte» i avisen que l’objectiu d’ERC i Junts ha de ser «la independència», a les portes de l’Onze de Setembre i de la manifestació d’aquest 2023. «Es parla de perdó, però no hi ha res a perdonar», diu la cúpula, a l’espera de debatre un posicionament unànime de tot el Secretariat Nacional en la reunió mensual prevista per a aquest dissabte, on els més de 50 membres que el conformen debatran la seva postura davant la investidura de Sánchez.

Però a l’espera d’aquest pronunciament conjunt de l’entitat, des de la direcció sí que deixen clar que l’objectiu –tant de les negociacions a Madrid, com del moviment en general– ha de ser la desconnexió i que, en tot cas, l’amnistia s’ha de plantejar com un «punt final» del conflicte una vegada assolida la independència. Altrament, asseguren, «no acabarà amb la repressió».

L’amnistia als policies de l’1-O

A més, si ja no veuen del tot clara l’amnistia, en els termes plantejats, encara estan menys d’acord amb la possibilitat que s’hi incloguin els policies processats per les càrregues durant les votacions de l’1-O, com ha suggerit la vicepresidenta Yolanda Díaz. «Això està absolutament fora de tota dimensió. No es poden amnistiar els policies que van pegar a persones amb paperetes», asseguren de forma taxativa des de la cúpula de l’entitat.

De moment, la direcció de l’ANC es manté «a l’aguait del silenci» tant de Junts com d’ERC, amb qui apunten que no hi ha hagut contactes en els últims dies, però avisen que l’acord per a la constitució de la mesa del Congrés ja va ser «un mal presagi». Aquell mateix dia, l’entitat va emetre un dur comunicat en el qual acusaven la direcció dels republicans i del partit de Carles Puigdemont d’«entrar en el joc» de qui vol «súbdit» l’independentisme i els advertia que això no «portarà a la constitució de l’Estat català».

L’impacte en la Diada

Notícies relacionades

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

Sánchez en el seu laberint

Però sigui com sigui, i a l’espera de més moviments, tot això serà un dels temes centrals de la manifestació que l’entitat prepara per a l’Onze de Setembre. Creuen que l’objectiu de la reivindicació, tenint en compte el context polític al Congrés, ha de ser «sortir a demanar la investidura sense trampes» i que no hi hagi «acords que no portin a la independència». «Que quedi clar que no hi pot haver un tancament en fals, no en nom nostre», reblen les mateixes fonts.

De moment, el Govern ha confirmat la seva assistència a la manifestació, però no ha aclarit si comptarà amb la presència del president, Pere Aragonès, que l’any passat va acabar declinant acudir-hi per la posició de l’entitat contra la direcció de l’Executiu català. Tampoc el seu partit, Esquerra, hi ha confirmat la seva assistència, malgrat mostrar-se més procliu a fer-ho aquest any abans de la pausa estival.