¿Es pot ser president d’Espanya només dos anys com proposa Feijóo? Totes les claus

DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Alberto Núñez Feijóo no deixa de sorprendre. Primer va reclamar al Rei el seu dret –per tradició– a ser el primer candidat a una investidura. Després va assumir que, probablement, no serà el pròxim president d’Espanya. I, ara, en un nou gir de guió, li ha demanat a Pedro Sánchez els seus vots per ser el cap de l’Executiu, però només durant dos anys. Després convocaria unes noves eleccions generals. Des de la reinstauració de la democràcia, cap altre candidat a president del Govern ha fet una proposta similar. A més, a Espanya no hi ha cap mecanisme que obligui el compliment d’una promesa d’aquest calibre.

La Constitució espanyola estableix que les eleccions s’han de celebrar cada quatre anys. No obstant, a l’article 115, deixa clar que el president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i «sota la seva exclusiva responsabilitat», podrà dissoldre les Corts –el Congrés i el Senat– de manera anticipada. Només existeixen dues excepcions, que no hagi transcorregut un any des dels anteriors comicis o que s’estigui tramitant una moció de censura. Per tant, la proposta de Feijóo és viable.

No obstant, tenint en compte l’explicat anteriorment, el compliment de l’esmentada promesa només dependria de la seva voluntat. Ningú més pot avançar les eleccions ni se’l pot forçar a fer-ho. L’únic camí possible seria la presentació d’una moció de censura per treure’l de la Moncloa. Aquest procediment obliga a presentar un nou candidat que, de sortir victoriós, és investit president del Govern. Seria llavors quan el nou cap de l’Executiu hauria de convocar aquestes eleccions generals.

Els antecedents

Notícies relacionades

Si bé en l’àmbit autonòmic o local sí que s’han proposat pactes de totes les formes i colors per compartir una legislatura o convocar eleccions en un període concret, en la política nacional mai havia passat. No, almenys, per part d’un candidat després de la celebració d’uns comicis. Sí que hi ha dos precedents, tot i que lleugerament diferents.

El primer el 2018, quan Sánchez es va comprometre convocar unes eleccions «al més aviat possible» si recolzaven la seva moció de censura a Mariano Rajoy. L’actual president del Govern en funcions va sortir victoriós el juliol d’aquell any i no va anunciar els comicis fins al febrer de 2019, vuit mesos després i després de fracassar en el seu intent d’aprovar uns nous Pressupostos Generals. Després, fa uns mesos, quan Vox va presentar una moció contra Sánchez, el candidat Ramón Tamames també va recalcar que la seva intenció era instal·lar les urnes al més aviat possible. En el seu cas, no va poder demostrar si compliria la seva promesa o era una mentida.