Junts arriba a un principi d’acord amb el PSOE per a la Mesa del Congrés

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha anunciat a l’executiva del seu partit un principi d’acord, a l’espera de tancar alguns serrells, amb el PSOE per a una majoria progressista en la Mesa del Congrés, presidida per la socialista Francina Armengol. L’anunci, segons avança EL PERIÓDICO, té a veure amb diversos compromisos: l’ús normalitzat del català al Congrés, la reactivació d’una comissió d’investigació sobre les anomenades «clavegueres de l’Estat» i una investigació sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.

Turull ha advertit la seva direcció que abans de les deu del matí s’han de portar a terme algunes comprovacions per donar per feta definitivament la decisió. Una decisió de l’executiva de Junts que ve precedida d’un silenci absolut, decretat pel secretari general, Jordi Turull, que ha exigit fins i tot no fer cap tuit sobre la posició de Junts, decisiva matemàticament tant perquè es constitueixi una majoria d’esquerres al Congrés com perquè Sánchez pugui superar una eventual sessió d’investidura per repetir com a president del Govern. Turull ha indicat als seus en dies precedents que «tot està per fer i tot és possible».

Però tots els escassos polítics que Puigdemont i altres càrrecs de Junts han fet públics han servit per remarcar, també en privat, que exigiran qüestions de màxims, com l’amnistia per als aproximadament 4.000 processats per causes relacionades amb el referèndum de l’1-O i l’exercici del dret d’autodeterminació. Junts ha marcat distàncies amb el seu gran rival sobiranista, ERC, i ha assegurat que les condicions seran de màxims i no es limitaran a un increment de competències o qüestions simbòliques com l’ús de les llengües cooficials a les Corts. «No he anat a la presó per Rodalies i el finançament», ha etzibat Turull en alguna ocasió, per remarcar que la seva aposta exigent respecte a l’Estat no es limita a reclamacions d’autogovern sectorials, només.

La negociació s’ha portat en secret per diversos motius. En primer lloc, per mantenir centralitzada en Puigdemont l’estratègia i evitar missatges dissonants en un partit amb diferents sensibilitats, que inclouen un sector pragmàtic i pactista molt més predisposat que l’expresident a facilitar la investidura del PSOE a canvi d’avenços en l’autogovern. També s’ha guardat silenci per dominar els ritmes i generar cert nerviosisme en els interlocutors. I, en darrer terme, el tancament de files també tenia per objectiu desmarcar-se d’ERC, que sí que ha explicitat les seves condicions i ha ofert diverses compareixences públiques per abordar la qüestió.

Puigdemont va advertir d’entrada, a més, que no acceptaria pressions de cap tipus i va remarcar la seva situació i les afectacions polítiques i personals que ha tingut en els últims anys. Va ser una altra manera de posar distància respecte als interlocutors i destacar el que per a l’expresident i el seu entorn és el més important: marcar distàncies respecte a ERC oferint-se com el partit (o moviment) que més coherent es manté respecte a l’objectiu de la independència i en relació amb l’1-O i l’estratègia de la confrontació dictada per Puigdemont.

Ni Armengol ni «xecs en blanc»

Tampoc la proposta de Francina Armengol per part del PSOE per presidir el Congrés –una figura amb un perfil federalista, defensor del català i ben connectada amb el nacionalisme– va fer moure ni una cella Junts. Turull va demanar en un missatge intern, explícitament, que ningú de la direcció es pronunciés sobre Armengol.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

A més, Junts ha assegurat que l’argument que la falta de pacte progressista podria afavorir un futur Govern del PP i Vox no els afecta ni incumbeix. Puigdemont, una vegada més, ha posat veu a aquesta actitud d’indiferència sobre el PP o el PSOE en un missatge en el qual va avançar que no estendria «xecs en blanc» al PSOE.

En tot cas, les fonts de Junts consultades en aquestes setmanes han remarcat que la decisió d’aquest dijous no pressuposa res de manera definitiva respecte a la negociació de la investidura de Sánchez. Insisteixen que el seu vot en la sessió d’aquest dijous no es determinava pel fet que el PSOE els concedís grup parlamentari propi (també a ERC) malgrat no reunir els requisits legals necessaris. Tampoc se sentien pressionats per referències a l’ús del català. L’aposta, deien, era de màxims i requeria compromisos «comprovables», segons la terminologia de Puigdemont.