¿Pot Sánchez concedir l’amnistia i el referèndum a Junts? Els experts opinen

Tots coincideixen en el difícil encaix que les dues pretensions tenen en la Constitució, tot i que admeten que algun sector acadèmic minoritari, «molt esbiaixat», defensa que és possible. Aquest grup argumenta, assenyalen, que el text constitucional veta expressament «els indults generals», però no l’amnistia, cosa que es podria entendre com una porta oberta a poder fer ús d’aquesta figura, a l’ésser un dels principis del dret que el que el que no està prohibit està permès. Un dels magistrats consultats ironitza amb aquesta explicació: «La Constitució tampoc esmenta l’esclavitud, ¿vol això dir que està permesa?».

Tant el catedràtic de Penal de la Carles III Javier Álvarez com el de Constitucional de la Universitat de Valladolid Juan María Bilbao coincideixen que l’amnistia és impossible en el nostre ordenament per dues raons. La primera és que si estan prohibits els indults generals, com pot ser que no ho estigui l’amnistia, i la segona és que, segons Álvarez, suposa «una impugnació» al sistema i «una excepció al mandat constitucional dels jutges a dictar i executar les sentències» que pot «posar en qüestió l’ordenament».

El catedràtic de Processal de la Pablo de Olavide Vicente Guzmán Fluja completa l’argumentació amb les dificultats que plantejaria el com es faria una amnistia, perquè no hi ha cap regulació en aquest sentit. «L’indult és un acte del poder executiu i l’amnistia, del legislatiu», explica abans de recordar que l’«indult esborra la pena i l’amnistia el delicte sencer».

La seva tercera objecció és el de quina seria la raó per portar-la endavant, perquè és una figura utilitzada «arran d’un problema polític al país, com una dictadura, per perdonar qui ha pogut cometre delictes en aquesta situació i s’està en un moment de refundació política», cosa que no passa a Espanya.

Guzmán insisteix, a més, que se suposa que «serviria per tancar una ferida» quan es produeix aquest context de conflicte polític i els amnistiats no tenen voluntat de repetir l’actuació perdonada, que no coincideix amb l’esdevingut a Catalunya, on els líders independentistes tant condemnats com fugits de la justícia espanyola han manifestat la seva intenció de tornar a fer-ho.

Canvi constitucional

Notícies relacionades

La fiscalia, en descrèdit

Alejandro Fernández: "Qui ha tancat la porta a pactar és Illa, no jo"

Quant a la segona condició plantejada, la de l’autodeterminació, Álvarez és taxatiu: «Es carrega l’article 2 de la Constitució», que diu que «es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles». Afegeix que «pocs països» inclouen aquesta possibilitat en textos constitucionals per la dificultat que van tenir per formar-se com a tals.

Juan Ramón Bilbao, per la seva banda, afegeix que no hi cabria «ni amb caràcter consultiu, perquè no té sentit anar en contra de la voluntat popular» i després no aplicar el que s’ha votat, perquè aquestes consultes es fan en termes disjuntius i fracturen la societat. Segons la seva opinió, només seria possible amb una reforma constitucional, perquè «la jurisprudència del Tribunal Constitucional ha sigut molt clara» sobre aquesta qüestió. Guzmán afegeix que amb aquesta caldria passar, si s’escau, d’un Estat de les autonomies a un Estat federal, en el qual cadascú decideixi la seva situació.