L’ONU demana a Espanya una investigació «imparcial» de la tragèdia de Melilla

El Comitè Contra la Tortura (CAT, per les seves sigles en anglès) de les Nacions Unidesha lamentat la falta d’una investigació efectiva sobre l’actuació de les forces de seguretat espanyoles a la tanca de Melilla el 24 de juny del 2022 i ha reclamat a l’Estat espanyol iniciar amb urgència «una investigació imparcial» sobre el que va passar aquell dia a la frontera hispanomarroquina, així com adoptar les mesures necessàries perquè fets similars no tornin a passar, segons assenyala Amnistia Internacional.

En un comunicat, AI destaca també que, en la compareixença prèvia a la publicació de les conclusions finals a l’examen a Espanya, el president del Comitè va mostrar la seva preocupació per la persistència de les expulsions sumàries i ‘en calent’ i va reclamar més garanties perquè qualsevol sol·licitant d’asil tingui accés a un procediment just i eficaç.

«Les declaracions del president del CAT tornen a assenyalar les devolucions en calent com una actuació fora de la legalitat internacional i els drets humans. Confiem que aquesta nova advertència serveixi per posar fi a aquesta pràctica en la pròxima legislatura», ha assenyalat la investigadora d’Amnistia Internacional, Virginia Álvarez.

Notícies relacionades

Falta de normes, possibles pròrrogues i molta incertesa davant la reforma que revoluciona l’organització de la justícia a Espanya

El Rei tanca el 2025 amb el passat del seu pare i Urdangarin en primer pla

El Comitè Contra la Tortura és un òrgan de l’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides compost per 10 experts independents que supervisa l’aplicació de la Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants pels estats parts.

Amnistia Internacional va presentar dos informes al Comitè. En primer lloc, un document conjunt amb altres organitzacions sobre els successos a la tanca de Melilla ocorreguts el 24 de juny del 2022; i un segon informe sobre migració i vulneració del principi de no-devolució, el cas de l’algerià Mohamed Benhalima (activista deportat per Espanya a Algèria el març del 2022), ús excessiu de la força, falta de reparació a les víctimes del franquisme i la Guerra Civil, i preocupacions sobre la falta d’investigació adequada de tortures i desaparició forçada.