«Rebutgi desestimar sumàriament la demanda i que Joan Carles I firmi un escrit de defensa»

En la seva exposició, l’advocat davant el tribunal (‘barrister’) Andrew Green, va assenyalar que, en efecte, Joan Carles I no ha presentat fins ara un escrit de defensa davant els fets que li imputa Corinna. En els escrits, els seus advocats neguen l’assetjament. Però no han entrat en el fons de les acusacions. Per això, esclar, tampoc ha presentat proves en contrari o testimonis.

En aquestes quatre sessions, els advocats de Corinna –en aquestes últimes dues sessions el barrister Green– han fet una avaluació dels fets entre el 2012 i el 2020. Tot i que el presumpte assetjament anterior al 18 de juny del 2014, data de l’abdicació de Joan Carles I, no pot ser sotmès a judici perquè la Cort d’Apel·lacions li ha donat la immunitat d’Estat –els serveis que li hauria prestat el general Félix Sanz Roldán, llavors director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), han sigut considerats actes oficials coberts per la immunitat mentre Joan Carles I era rei en exercici–, els advocats de Corinna invoquen aquestes conductes com a antecedents d’una presumpta acció continuada d’assetjament que va seguir i es va intensificar després de l’abdicació.

Aquest presumpte assetjament, segons Corinna, va conèixer un desenvolupament important quan en la reunió del 12 de setembre del 2014, celebrada entre Joan Carles I, el seu advocat suís, Dante Canonica, i l’examant, al The Connaught Hotel al barri londinenc de Mayfair. En l’esmentada trobada, Corinna va ser interpel·lada directament pel flamant emèrit –havia abdicat tot just tres mesos abans el 18 de juny del 2014– perquè posés a la seva disposició diners trinco-trinco dels 64,8 milions d’euros que li havia donat de forma irrevocable (els documents els va redactar l’advocat Canonica) a primers de juny del 2012 al tancar-se el compte de la fundació panamenya Lucum (el beneficiari del qual eren Joan Carles I i els seus hereus, el llavors príncep d’Astúries i les seves germanes). La seva negativa hauria provocat la persecució perquè, al cap i a la fi, li tornés tots els diners. Els advocats van explicar que, per tant, no va ser un regal sinó un intent de Joan Carles I d’usufructuar els diners que li havia presumptament regalat el rei saudita Abdulaziz el 2008 a través de Corinna com a dona de palla. O sigui una fiduciària.

Forat en el relat

Ara bé, a l’esmentar els fets del 2012-2014 com a assetjament antecedent (entrada i registre al domicili i oficines de Corinna a Mònaco, el maig del 2012, entre d’altres), el relat aflora sense voler-ho un forat.

Si la «visita» que va rebre Corinna per part del general Sanz Roldán al The Connaught Hotel el 5 de maig del 2012 –on, segons l’examant, la va amenaçar tant a ella com als seus fills– va formar part de l’assetjament, ¿per què 30 dies després, a primers de juny del 2012, Joan Carles I (cal entendre que amb la llum verda del seu assessor íntim, el general Sanz Roldán) li va transferir 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) a un compte seu a Nassau (Bahames)?

L’assetjament i la donació al temps no encaixen al puzle. Preguntada sobre això, Corinna sol respondre que la donació irrevocable va ser decidida el novembre del 2011. I tot i que existeixen indicis del que així va ser, això no conclou la qüestió.

El relat de fets que han fet els seus advocats en els últims dies reiteren la seqüència d’aquests fets que, curiosament, la defensa de Joan Carles I no ha rebatut. El viatge de Sanz Roldán el 5 de maig del 2012 a Londres –que indubtablement va tenir lloc per iniciativa de Joan Carles I– encaixa en el puzle no com a assetjament sinó com una visita dirigida a formalitzar el pacte de transferir-li els diners.

La realitat: després d’aquesta trobada a la suite del príncep (The Prince’s Lodge), la número 518, entre el general i l’examant, Canonica, seguint instruccions de Joan Carles I, va transferir els 64,8 milions d’euros a un compte de Corinna, oberta a l’efecte, des de Suïssa al banc Gonet, Nassau (Bahames).

Corinna va explicar en qualitat d’imputada al fiscal helvètic Yves Bertossa, el desembre del 2018, que Joan Carles I li va regalar els diners probablement amb la idea que era la manera de recuperar la relació amb ella. En les seves al·legacions davant la High Court of Justice (Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les), l’examant narra que després de la seva abdicació, les visites a Londres de Joan Carles I es van fer més freqüents i que ella va col·laborar amb la redecoració d’una casa al barri de Knightsbridge, junt a Hyde Park, que li havia regalat el sultà d’Oman (valorada en 62 milions d’euros). L’emèrit, cert és, va consultar al seu dia, quan encara era monarca en exercici, la possibilitat de divorciar-se de la reina Sofia, per tornar a contraure matrimoni amb Corinna.

Relació minvant

Per tant, en aquesta partida d’escacs d’una relació minvant un dels dos contendents sabia molt bé el que volia i va fer moviments de fitxa que van provocar que l’altre es confiés sobre el desenllaç final. Corinna va seguir el joc al rei emèrit, que després de defraudar la Hisenda espanyola, entre el 8 d’agost del 2008, quan va rebre la transferència en el seu compte de Lucum, i 2012, li va donar un altre pas de rosca. En lloc de beneficiar-se de l’amnistia fiscal del Govern de Mariano Rajoy en aquelles dates ho va posar a nom de qui, creia, que li permetria tenir-lo en lloc segur en un paradís fiscal (Bahames) i usufructuar-lo.

Perquè ¿com el rei d’Espanya en exercici havia de declarar el diner negre a Hisenda el 2012? ¿No seria la cirereta per a un possible final de la monarquia al transcendir com inevitablement passaria?

Quan un sent als advocats d’una i altra banda al saló del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les comentar els fets i els assumptes processals, i a la jutge Collins Rice fer preguntes, es pregunta si tot això no és alguna cosa més que una nota a peu de pàgina de la història de la monarquia espanyola ressuscitada pel dictador, Francisco Franco, en la llei de Successió en la Direcció de l’Estat, el 1947, al constituir, després de 16 anys (caiguda de la monarquia i proclamació de la república el 14 d’abril del 1931), a Espanya novament en regne. Discuteixen sobre assetjament, intervencions telefòniques i informàtiques, seguiments, amenaces, fortunes que van d’un país a un altre i d’un compte a un altre, fraus, i això no ha arribat a judici encara, és a dir, falta per conèixer les proves i els testimonis.

I la conclusió, com diu un ‘barrister’ d’origen espanyol a EL PERIÓDICO, gairebé inevitable és: «m’estranya que no hagin pactat encara. Patètic». Però és molt difícil pactar per a Joan Carles I (i per a la Casa de sa Majestat. Felip VI per les repercussions). «Pactar costa sempre. Tenen un caos gran en la seva defensa», replica el ‘barrister’. Ara ja sabem que Corinna ha posat el preu molt alt tot i que lògicament podria rebaixar-lo: 146 milions d’euros.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Però és que Joan Carles I no podia confessar que havia defraudat i va mantenir la fortuna fora –en lloc segur per la qual cosa s’ha pogut veure– i tampoc pot pactar amb Corinna.

Tot i que és cert que finalment es va veure obligat a pagar a Hisenda cinc milions d’euros per regularitzar el seu frau, marxar als Emirats Àrabs Units (EAU) i obtenir el seu domicili fiscal allà.