Yolanda Díaz: la vicepresidenta imprescindible per a Sánchez

En el següent quadro interactiu es mostren les paraules clau de l’anàlisi del candidat. Cada terme es desenvolupa en els textos que apareixen després.

Poca cohesió. Sumar està format per 15 partits que es van unir a contrarellotge a la coalició després de l’avanç electoral. Però Podem, l’actor més important de l’espai, no està alineat amb l’estratègia de Yolanda Díaz, i ha arribat a qüestionar algunes de les seves propostes estrella com l’herència universal, i limitant la seva campanya a aquelles circumscripcions que encapçala. La falta de cohesió amenaça de deixar a casa una part de l’electorat de la candidatura, desencisat amb Sumar. A Podem s’uneix Compromís, que també va per lliure en campanya, presentant un programa alternatiu i avançant la seva intenció de formar grup propi al Congrés en cas d’aconseguir els diputats necessaris.

Feminisme El veto a Irene Montero va suposar la sortida d’una de les figures de referència del feminisme, a més de provocar el rebuig d’una part del moviment. Yolanda Díaz ha mirat de pal·liar la falta de referents feministes amb el fitxatge in extremis de la filòsofa Elisabeth Duval que es va incorporar com a portaveu en aquest àmbit a dos dies del començament de campanya, i ha organitzat un acte sobre feminismes amb altres figures com la filòsofa Clara Serra. La líder de Sumar ha defensat un «feminisme integrador» i «del 99%» davant les tesis més identitàries d’Irene Montero, però la indefinició del seu discurs, que no arriba a posicionar-se en debats clau, pot passar-li factura davant aquest col·lectiu.

 Desconeixement de marca. La recent creació de Sumar, que es presenta per primera vegada a unes eleccions, encara genera confusió en l’electorat d’esquerres. Sota aquesta coalició s’integren 15 formacions, algunes d’elles amb evidents recels cap al projecte de Yolanda Díaz, com és el cas de Podem, i d’altres mirant de mantenir la seva pròpia idiosincràsia, com el partit d’Ada Colau o Compromís. Però la realitat és que la papereta unitària en tot l’estat serà Sumar, una marca encara desconeguda per a molts que pot generar confusió en el vot. La candidatura ha mirat de pal·liar aquesta situació posant la cara de la seva candidata, que sí que presenta un alt nivell de coneixement que s’eleva fins al 96,5% de la població, segons el CIS.

Divisió. Yolanda Díaz va aconseguir el seu principal objectiu d’unir totes les forces a l’esquerra del PSOE, però les ferides continuen obertes en el cas de Podem. El partit de Ione Belarra va obrir un pols fa mesos a la líder de Sumar i l’ha mantingut fins a l’últim moment, fins i tot després d’haver-se integrat a la coalició en el que va definir com un «pacte sense acord», després del veto a Irene Montero. El malestar en el partit s’ha traslladat al sector més dur del seu electorat, que rebutja la vicepresidenta del Govern i que a Sumar xifren en 300.000 electors, un 12% del votant d’UP el 2019. Tot i que Díaz s’ha proposat recuperar aquests suports en la recta final de campanya, el cert és que la desmobilització a l’esquerra del PSOE pot jugar en contra seu. 

Abraçada de l’os. Que el desenllaç del 23 de juliol dependran de l’aritmètica de blocs i no del resultat individual és un mantra que repeteix Sumar, que no obstant s’enfronta a l’amenaça de ser el partit minoritari del bloc d’esquerres. El risc de quedar desdibuixat davant el PSOE és allà i es va veure aguditzat al començament de la campanya, quan Pedro Sánchez va cridar al vot útil per aglutinar els suports progressistes. Tot i que aquesta crida ha cessat per part dels socialistes, la bona sintonia que exhibeixen en públic Sánchez i Díaz, unida a la falta de crítiques mútues en una estratègia de no agressió, pot portar al fet que Sumar es desdibuixi davant la proposta socialista, al no diferenciar-se radicalment en les seves posicions. 

Sistema electoral. El principal objectiu que s’ha posat Sumar aquesta campanya és desbancar Vox del tercer lloc, una posició clau per al repartiment d’escons a les províncies petites i mitjanes. El sistema electoral és molt proporcional a les grans ciutats, on Sumar és més fort, però penalitza les formacions minoritàries als llocs menys poblats, on la coalició de Yolanda Díaz juga en desavantatge, ja que a l’Espanya interior i rural té més arrelament el partit de Santiago Abascal. És previsible que, llevat que aconsegueixin superar clarament Vox, el sistema electoral els penalitzi en les circumscripcions mitjanes i petites, que reparteixen dos terços dels escons del Congrés. 

Empatia. A Sumar consideren que un dels seus punts forts és el perfil de la candidata, que durant tota la legislatura ha advocat per disminuir el soroll i sempre ha mirat de mostrar el seu costat més humà. Precisament és l’«empatia» de Yolanda Díaz un dels aspectes que, consideren, poden jugar a favor. En les últimes setmanes la dirigent ha dirigit els seus missatges a qui «ho està passant malament», rebutjant el triomfalisme i solidaritzant-se amb la realitat de milers d’espanyols. Un discurs que, unit a l’amabilitat de les formes, pot atraure el votant progressista o de centre que rebutja ara la imatge més freda de Pedro Sánchez.

Experiència de gestió. La vicepresidenta segona del Govern arriba a les eleccions generals recolzada per la seva gestió al capdavant del Ministeri de Treball. Més enllà de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.080 euros, la líder de Sumar va ser la impulsora dels ertos durant la pandèmia del coronavirus, un mecanisme que la patronal va reconèixer que va funcionar. A més, la vicepresidenta segona va aprovar una reforma laboral que, de moment, ha permès que a Espanya hi hagi a principis de juliol 20,86 milions de cotitzadors, una xifra mai vista abans a Espanya. El mateix Alberto Núñez Feijóo va reconèixer fa unes setmanes que no derogarà aquesta reforma, fruit de l’acord entre patronal i sindicats. 

Diàleg. Si d’alguna cosa presumeix Díaz és dels 15 pactes que ha tancat durant tota la legislatura amb la patronal i els sindicats. La líder de Sumar utilitza aquesta xifra per recolzar la seva preferència pel diàleg i l’acord sobre la imposició. El cert és que la vicepresidenta segona del Govern ha aconseguit mantenir una relació fluida amb el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i amb els sindicats i en un context de crisi ha tirat endavant més d’una desena d’acords, entre els quals destaca la reforma laboral. No obstant, a Díaz tampoc li ha tremolat el pols a l’hora d’incrementar el salari mínim en els últims anys amb l’únic consens dels sindicats i sense tenir el vistiplau de la patronal. 

Aglutina vot. Des que fa gairebé dos anys va anunciar la seva intenció de construir un nou espai a l’esquerra del PSOE, Díaz va deixar clar que la seva intenció era aglutinar totes les forces progressistes sota el paraigua de Sumar. Després d’unes negociacions gens fàcils, la vicepresidenta segona ho ha aconseguit. A Sumar es presenten una quinzena de partits, cosa que permet que en nombroses circumscripcions es concentrin els vots de diverses formacions en una única papereta, optant a un major nombre d’escons. Així, a tall d’exemple, a Madrid la papereta de Sumar podrà centralitzar el vot a Podem, IU i Més Madrid; al País Valencià, el vot als morats i a Compromís; i així en altres províncies en les quals es presentaven diverses forces. 

Notícies relacionades

Page pressiona pel finançament

La pugna Govern-PP fa penjar d’un fil la cimera autonòmica de BCN

Única dona. «Vull ser la primera presidenta del meu país, la primera presidenta d’Espanya». Amb aquestes paraules es va postular Díaz com a candidata a principis d’abril i, més enllà de la declaració d’intencions, guarden una realitat. No només que Espanya mai ha tingut una dona presidenta, sinó que cap dels grans partits ha presentat mai una candidata. La líder de Sumar serà la primera dona que encapçali la papereta d’una de les principals formacions des del començament de la democràcia, cosa que pot atraure el vot de molts ciutadans que consideren necessari desmasculinitzar la política. 

Desgast de Sánchez. Una de les oportunitats de Yolanda Díaz el 23 de juliol està precisament en el seu soci de Govern. El baix nivell de fidelitat que desperta Pedro Sánchez, unit al desgast de la seva figura després de cinc anys al capdavant del Govern, obre la via perquè es produeixi un transvasament de vots del PSOE a Sumar per part dels que no han perdut la confiança en el president però volen apostar per opcions progressistes. Un electorat, sobretot femení, al qual Yolanda Díaz s’ha dirigit en els últims dies per evitar que cap vot socialista es quedi a casa.