Indignació en la policia basca per un mural infantil sobre cremar vius ‘ertzaines’

Els diferents xats professionals i personals d’agents de l’Ertzaintza comparteixen aquest diumenge entre comentaris indignats una foto d’un passeig al barri de Gros de Sant Sebastià. A la imatge, un grup d’adults mostra a uns nens un mural en el qual, sota un sol content i sobre una florida prada, crema un furgó de l’Ertzaintza.

La pintura és una al·legoria de l’intent d’assassinat de cinc agents de la policia basca a Errenteria el 24 de març de 1995. És un dels atemptats més greus de la història de la ‘kale borroka’ a Euskadi. El furgó va ser atacat per activistes de la branca juvenil d’ETA amb còctels molotov reforçats amb accelerants químics. Els cinc ocupants del furgó van patir cremades que van requerir hospitalització. Dos d’ells van estar a punt de morir. Tots pateixen seqüeles físiques i psíquiques permanents.

El mural, mostrat durant una jornada de festes locals, no porta la firma de cap organització. El mostraven als nens del barri un grup d’adults, entre ells alguns monitors d’activitats extraescolars de centres educatius guipuscoans, indiquen a EL PERIÓDICO fonts de l’Ertzaintza.

Els policies protesten

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

L’associació professional Mila Esker («mil gràcies»), dedicada a la preservació de la memòria dels ‘ertzaines’ víctimes del terrorisme, ha emès una nota de protesta. Per Mila Esker, el mural mostra «una falta d’empatia pròpia d’idearis totalitaris i feixistes» i condemna que alguns «docents» es dediquin a «impartir cultura sectària i d’odi als més petits dels barris» i integrin a les festes «dolorosos successos en forma de mofa, de facècia, d’entreteniment infantil».

Segons aquesta associació d’‘ertzaines’, «aquests actes evidencien el pòsit de fanatisme i sectarisme que ha patit la societat basca durant massa dècades i que encara avui sembla vigent».