El Suprem avala la condemna a l’exsubdelegat del Govern a Catalunya per beneficiar la màfia georgiana

El Suprem ha confirmat la condemna a 5 anys d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i a 6 mesos de presó, pena substituïda per multa de 2.880 euros, imposada al subdelegat del Govern de Catalunya entre el 2004 i el 2007, Eduardo Planells, per firmar expedients d’estrangeria il·legals de persones vinculades amb la màfia georgiana i alliçonar els seus subordinats perquè els tramitessin de manera favorable i preferent.

El tribunal rebutja el recurs del condemnat contra la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que el va condemnar per un delicte continuat de prevaricació i un altre delicte continuat de tràfic d’influències. També va ser condemnat per aquests mateixos delictes l’acusat Malxas Tetruashvili a 2 anys d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic i a 4 mesos i 15 dies de presó, pena substituïda per multa de 4.050 euros. Aquest últim, que també va ser condemnat en una altra causa per la seva relació amb l’organització criminal d’origen georgià Kutaiskaia, no va recórrer al Tribunal Suprem. 

Els fets provats recullen que Planells, que abans de ser nomenat subdelegat del Govern va ocupar el càrrec de coordinador de Serveis Perifèrics a l’Oficina d’Estrangeria, va entregar el 2001 a l’altre condemnat, Malxas Tetruashvili, un document firmat per ell, per exhibir-lo davant les diferents autoritats a les quals es pogués dirigir, en què es deia que aquest últim actuava en nom de l’ONG OPAC i que, d’una primera anàlisi de les sol·licituds, es deduïa que responien a una necessitat real de treball per part d’empreses legalment constituïdes i que venia actuant amb normalitat. 

Segons aquests fets, Eduardo Planells va desenvolupar conductes en benefici de Malxas Tetruashvili i persones relacionades amb ell, personalment o laboralment, de manera que aquest últim va aconseguir un benefici econòmic que no va poder ser determinat. La sentència explica que va quedar acreditat que va donar el vistiplau a sol·licituds de permisos de residència realitzades per OPAC i que, a més, va existir tracte de favor fins i tot a cinc expedients relacionats amb empreses o persones vinculades amb l’altre condemnat, bé perquè ell mateix va adoptar resolucions tot i saber la seva il·legalitat o bé perquè va influir en els funcionaris encarregats dels expedients. De la mateixa manera va actuar amb els expedients relatius a una altra persona amb qui compartia vincles societaris en dues empreses.

La Sala descarta que s’hagi vulnerat el dret a la presumpció d’innocència d’aquest ex alt càrrec de la Delegació del Govern de Catalunya, que afirmava en el seu recurs que els testimonis prestats en el judici no acreditaven cap irregularitat en el seu comportament. 

La sentència es refereix a un testimoni que va considerar significatiu en relació amb un expedient relatiu al cap de l’organització criminal d’origen georgià Kutaiskaia, reconegut com a «lladre en la llei» en sentència de l’Audiència Nacional, i que tenia relació amb Malxas Tetruashvili. 

Afirma que els testimonis dels funcionaris evidencien «la subtil manera que tenia el condemnat d’exercir la seva influència sobre els seus subordinats, propi d’una incitació directa que un altre, per raó d’aquesta subordinació, no s’apartés de les indicacions que li informava el seu superior, que, tot i que aïlladament les pogués considerar innòcues cadascun dels que les rebessin, formaven part de l’estratègia delictiva muntada pel condemnat». 

La Sala considera que el fet de «concedir aquestes autoritzacions, amb les irregularitats que s’han indicat no sembla discutible que sigui contrari a dret; ara bé, que les mateixes les firmi el condemnat, que, pels seus càrrecs, no es pot negar que fos un expert coneixedor en matèria d’estrangeria, si les firma faltant, com hem vist que en algunes faltava documentació tan fonamental relativa als antecedents penals, no ofereix cap dubte de l’arbitrarietat de tal procedir, perquè sent conscient de tan palpable il·legalitat, està dictant una resolució administrativa, com a funcionari, ‘tot i saber la seva injustícia’, com precisa l’element subjectiu per subsumir aquest comportament en el delicte contemplat a l’article 404 del Codi Penal». 

Afegeix que els fets declarats provats s’ajusten a la jurisprudència de la Sala referida al delicte de tràfic d’influències, que no necessita que existeixi benefici econòmic per a la perfecció del delicte, perquè, en tot cas, es reuneixen els elements que aquesta exigeix per a la subsumpció a l’article 428 del Codi Penal, i tot i que en aquest cas no s’hagi aconseguit quantificar aquest benefici obtingut, sí que s’ha acreditat la imprescindible intenció d’obtenir-lo.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

La Sala explica que la sentència recorreguda considera que sí que es compleix aquest element objectiu del benefici econòmic, per la via indirecta que, tot i que les resolucions que es buscaven i van aconseguir no poguessin ser quantificables econòmicament, en línia amb l’informat pel Ministeri Fiscal, argumenta que tenen un indubtable valor econòmic i suposen a més una utilitat i avantatge: el seu gaudi pel treballador permet l’obtenció d’ingressos i respecte de l’ocupador regularitza la situació dels treballadors que ja estan treballant en l’empresa, com les del Sr. Tetruashvili».

El tribunal rebutja també el motiu del recurs en què el condemnat reclama la rebaixa de la pena en dos graus, en lloc d’un com va fer la sentència recorreguda, després d’apreciar la circumstància atenuant de dilacions indegudes com a molt qualificada. En aquest cas, respon el tribunal, «sense obviar la lenta tramitació de la causa (13 anys des que tenen lloc els fets al seu enjudiciament)», aquell dilatat període de temps no justifica una rebaixa penològica en dos graus.