Feijóo vol derogar Pedro, no el «‘sanchisme’»

Després de mesos en què el PP anava fent cada vegada més llarga la llista de derogacions, ara, ja a prop de les urnes, Feijóo està rectificant alguns d’aquests anuncis. És de savis, diuen. El dirigent conservador ha assegurat que si arriba a la Moncloa no derogarà la reforma laboral, sinó que només hi farà alguns «ajustos». Tampoc es carregarà de cop la llei del ‘sí és sí’, l’última llei d’educació (Lomloe) ni l’ingrés mínim vital. Els revisarà i millorarà. I ara fins i tot ha assegurat en una entrevista a El Periódico de España que cal continuar apujant el salari mínim interprofessional (SMI), una cosa que l’Executiu de coalició ha fet cada any entre les crítiques del PP, la majoria de les vegades.  

Sembla que, al final, el que vol Feijóo és derogar Pedro més que no pas el «‘sanchisme’». De fet, dimarts va afirmar que no vol venjances ni res per l’estil. «S’ha adonat que estava quedant massa agressiu i Feijóo necessita no fer por al votant de centre», assenyala un assessor dels populars. El flux de votants de centreesquerra que veuen amb bons ulls l’expresident de la Xunta de Galícia que el votaran pot ser determinant, segons marquen les enquestes.

Les enquestes assenyalen Feijóo com a clar guanyador de les eleccions, però no li donen tan fàcil la suma amb Vox per aconseguir la investidura. Com bé sap, el líder del PP, amb la inestimable ajuda indirecta de Felipe González i d’altres altaveus mediàtics, ha començat a dir que el PSOE s’hauria d’abstenir. 

A la caserna de Génova consideren que si els populars avantatgen Sánchez en «30 o 35 escons»a les urnes, el socialista hauria de deixar via lliure a Feijóo. Això sí: admeten que el PP no tindrà tan fàcil la pressió si el PSOE «aguanta per sobre del 100-105 diputats». «Però si tenim 125 o 130 i ells 95... Que no diguin després que Vox és dolent, perquè tindran a la seva mà ajudar-nos a rebaixar el preu dels diputats de Santiago Abascal», asseguren a la seu central dels populars.

En tot cas, Feijóo oblida voluntàriament que Espanya no és un sistema presidencialista i que el que valen són les majories parlamentàries. La pressió serà màxima sobre el PSOE si arriba el cas. A l’entrevista que va concedir a El Periódico de España, el cap dels populars va arribar a dir que seria «molt perillós» que Sánchez, si quedés segon, intentés formar una aliança amb Sumar i partits minoritaris (semblant a la que té ara) perquè això trencaria el «principi» que governi «el guanyador». Un «principi», una tradició durant les dècades en què hi va haver un clar bipartidisme, però que no és llei. De fet, a les autonomies passa sovint: a Extremadura, María Guardiola (PP) va quedar segona a les eleccions de maig, però és qui ha aconseguit constituir una majoria parlamentària amb Vox i tombar el guanyador, el socialista Guillermo Fernández Vara.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez: «El que estem veient és un tràiler d’una pel·lícula tenebrosa, una majoria de PP i Vox»

Alberto Núñez Feijóo: «S’han de refer ponts i consensos amb un altre PSOE»

Els periodistes fa setmanes que anem darrere de Feijóo perquè ens digui qui seran els seus col·laboradors en l’hipotètic Govern que pugui formar després de les eleccions. El líder del PP ha donat només algunes pistes sobre el càrrec de vicepresidenta (va dir que té experiència de Govern, però que no ha estat al central) i sobre el ministre d’Economia (algú de fora de la política).

El polític gallec no dirà els noms que té al cap per dues raons: la primera, perquè els elegits necessiten saber fins a quin punt Vox tindrà un paper en el potencial Executiu per saber si volen pujar a aquest barco o no, i, la segona, perquè Feijóo no vol treure el focus dels atacs sobre Sánchez. Si anunciés qui seran la seva vicepresidenta i el ministre d’Economia, el debat públic podria tornar cap al passat, al currículum dels elegits: si estan preparats, quin patrimoni tenen, si van criticar en algun moment el PP... I això ara no li interessa: ell només vol centrar-se en Pedro i derogar-lo. En 15 dies sabrem si el seu desig és també el dels espanyols. O no.