El Suprem preveu reactivar l’euroordre contra Puigdemont sense esperar el TJUE

Fonts jurídiques van assenyalar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que la resolució del TGUE ha aixecat la barrera que impedia instar l’entrega dels processats en rebel·lia per la seva responsabilitat l’1-O, així que no tindria sentit que el jutge Llarena esperés ara que aquesta decisió sigui revisada pel tribunal superior, tot i que els eurodiputats catalans hagin anunciat la seva intenció d’acudir-hi. Per formalitzar la impugnació Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí tenen més de dos mesos. En aquest temps caldria sumar el que després trigui el TJUE a pronunciar-se, així que la sol·licitud per mirar d’aconseguir la seva entrega es podria demorar anys.

Per això el més lògic és que Llarena torni a sol·licitar a les autoritats belgues l’entrega de l’expresident sense esperar aquesta nova sentència de la justícia europea. La nova reclamació permetria que Puigdemont la recorregués i en la seva impugnació plantegés la seva suspensió cautelar mentre es resol el fons, cosa que podria ser acordada tant per Bèlgica com pel mateix TJUE.

A més, les esmentades fonts descarten la necessitat de tornar a cursar un nou suplicatori al Parlament Europeu, perquè l’autorització d’una Cambra es concedeix per uns fets, no per una qualificació jurídica o una altra. La defensa de Puigdemont argumenta, en canvi, que l’eliminació del delicte de sedició i limitar l’entrega al de malversació, implica la tramitació d’un de nou.

A petició del fiscal

No obstant, l’article 39 de la llei de reconeixement mutu de resolucions penals a la UE preveu que «amb caràcter previ a l’emissió» d’una nova euroordre, el jutge acordi «mitjançant providència el trasllat al ministeri fiscal i, en el seu cas, a l’acusació particular per a informe, que s’haurà d’evacuar en el termini de dos dies, tret que raons d’urgència exigeixin fer-ho en un termini més breu».

De tal manera que «només si el ministeri fiscal o, en el seu cas, l’acusació particular interessés l’emissió de l’ordre europea de detenció i entrega per a l’exercici d’accions penals, podrà acordar-ho el jutge, per interlocutòria motivada», afegeix l’apartat 3 de l’esmentat article. Aquesta acusació la va exercir l’Advocacia de l’Estat a l’alt tribunal. Fonts fiscals han assenyalat a aquest diari que encara no han rebut cap notificació del magistrat i que en qualsevol cas una decisió al respecte necessita l’estudi de la sentència del TGUE en la seva totalitat per arribar a una conclusió sobre la reactivació de la reclamació contra Puigdemont.

Després de la derogació de la sedició i la reforma de la malversació, l’euroordre contra l’expresident català i contra Comín només es podrà reactivar per aquest delicte, que a l’estar inclòs entre els de la corrupció hauria de suposar la seva entrega automàtica, tot i que tot dependrà de les autoritats belgues, davant les quals s’instarà en un primer moment per ser el país on tenen fixada la seva residència. No obstant, la podran reproduir davant altres països si hi viatgen, com va passar amb Itàlia, quan l’expresident va ser arrestat a Sardenya.

En qualsevol cas quan es va produir la reforma del Codi Penal, que va obligar Llarena a deixar en suspens les euroordres fins que el Suprem assolís un criteri definitiu sobre els delictes pels quals es processava Puigdemont i es pronunciava la justícia europea, el Govern sempre va defensar que no serviria perquè l’expresident fugit eludís la causa que l’esperava a Espanya. Aquest mateix dimecres la ministra de Justícia, Pilar Llop, va insistir davant els mitjans que Puigdemont s’havia de presentar davant la justícia espanyola, perquè «Espanya és un estat de dret» i «la llei es compleix a Catalunya al contrari que en l’anterior etapa».

Notícies relacionades

¿Què proposen per a Barcelona?

Pedro Sánchez aposta de nou

Per intentar fer-ho possible, serà necessari que la fiscalia torni a instar la tramitació d’una euroordre al jutge Llarena. Per a qui no serà necessari aquest tràmit és per a Lluís Puig, la reclamació del qual s’espera des que el Tribunal de Justícia de la UE va determinar que un país no pot negar la seva entrega si al país reclamant no hi ha vulneracions sistèmiques de drets, fet que va declarar que no passava a Espanya.

En el cas de Clara Ponsatí, a l’estar només processada per desobediència, seria suficient que comparegués davant del Suprem per prestar declaració indagatòria. A l’haver ignorat la citació que li va fer ja el jutge Llarena, aquest ha ordenat la seva detenció si torna a Espanya per ser conduïda a la seva presència.