L’avanç electoral tomba en la línia de meta les propostes parlamentàries per a la presidència de la UE

La decisió per sorpresa de Pedro Sánchez de dissoldre les Corts i avançar les eleccions al 23 de juliol ha acabat amb les possibilitats que el Parlament li entregui el document amb les recomanacions consensuades pels grups polítics per a la presidència de torn de la Unió Europea, que Espanya assumeix a partir de l’1 de juliol. Desenes de propostes concretes sobre a què ha de dedicar els seus esforços el president del Govern central mentre també ho és del Consell en el segon semestre de l’any. Quins dels dossiers oberts a la Unió s’havien de tancar de forma prioritària abans que acabi l’any i la legislatura europea vagi arribant a la seva fi. 

Es va constituir la ponència, una mena de grup de treball parlamentari. Es va arribar a consensuar un text, al qual ha tingut accés aquest diari, aprovat pel PSOE, el PP, Ciutadans i Podem, amb el vot en contra dels independentistes i nacionalistes, i Vox. Però va caure abans d’arribar a la meta: havia de ser votat a la Comissió de la Unió Europea, però no va poder ser. S’hi va interposar l’avanç electoral. Ara l’informe, elaborat gràcies a desenes de compareixences, viatges a diversos països europeus i molta documentació, ha quedat en paper mullat. Ningú ho té en compte, està mort, expliquen fonts parlamentàries, que es lamenten que havia sigut un esforç nou i constructiu per totes les parts. 

El text preliminar, acordat en la ponència però a falta de ser votat en comissió, entra en matèria i proposa recomanacions concretes al costat d’altres més generals. Demana continuar ajudant Ucraïna contra la «brutal agressió del règim de Putin», però també insta Espanya a treballar per buscar la pau, i que es recolzi Kíiv en el seu camí d’adhesió a la UE. Que s’impulsi des de Madrid l’acord de lliure comerç amb els països del Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai), al qual s’oposa França. Advoca per la reforma de les regles fiscals del Pacte d’Estabilitat perquè «es conjugui de forma equilibrada el rigor pressupostari amb les necessitats de la societat». Demana implementar el pla d’inversions europeu Global Gateway «com a alternativa a la iniciativa xinesa de la nova ruta de la seda». Que es fomenti la inversió en microxips i que s’assegurin les matèries primeres. Hi ha punts sensibles per a Vox, com la petició d’impulsar el Pacte Verd Europeu o el de Migració i Asil, o polítiques de lluita contra la violència de gènere o LGTBI+; altres aspectes van ser inclosos pels grups catalans, com la necessitat d’aprofitar el semestre europeu per impulsar la presència a les institucions comunitàries «de les llengües oficials de l’Estat diferents del castellà».

Aquest text podria haver sigut una mena de pont de consens interpartidista sobre què ha de fer Espanya amb la seva presidència. Si hi ha canvi de Govern, com apunten les enquestes, les prioritats del nou president poden canviar. Per això Pedro Sánchez ha demanat posposar de juliol a setembre la compareixença davant el Parlament Europeu a Estrasburg com a president de torn del Consell. Havia de presentar, precisament, les seves prioritats per a la presidència. No tenia sentit que comprometés davant els 705 eurodiputats una cosa que vinculés, eventualment, un nou cap de l’Executiu unes setmanes després. També s’ha ajornat la visita de la Conferència de Presidents del Parlament Europeu, prevista per a aquest 26 de juny a Madrid. Aquest dijous, Sánchez ha anunciat que s’avança l’arribada del Col·legi de Comissaris, l’«executiu» comunitari, al 3 de juliol perquè la visita no coincideixi amb l’arrencada de la campanya. 

Acabo de conversar con la presidenta de la Comisión Europea, @vonderleyen.

Hemos acordado adelantar la visita del Colegio de Comisarios al próximo 3 de julio en Madrid.

En ella abordaremos las prioridades de la Presidencia española y el trabajo coordinado con la @EU_Commission.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 8 de junio de 2023

El PP critica el Govern central perquè no hi ha diàleg sobre la presidència espanyola de la UE. Pedro Sánchez no ha trucat a Alberto Núñez Feijóo, i tampoc hi ha contactes entre els partits. Menys amb les Corts dissoltes. Tampoc el Ministeri d’Exteriors ha contactat amb els principals responsables de les comissions parlamentàries. Des del Govern central aclareixen que no és necessari, que Espanya és un Estat consolidat i que hi haurà una transició pel que fa a la presidència europea igual que amb la resta d’assumptes en cartera. 

Però hi ha temor en algunes cancelleries europees del fet que el procés electoral (primer la campanya, després les negociacions per a la formació de Govern) facin perdre el focus al president espanyol de torn de la Unió. Que es perdi l’impuls polític, la quinta essència d’una presidència rotatòria, perquè el focus està posat a guanyar unes eleccions i després a aconseguir els vots per tirar endavant una investidura. És complicat posar alhora cos i ànima en els assumptes europeus. En públic, els responsables de Madrid i Brussel·les diuen que tot seguirà endavant sense problema. I es destaca que ja hi ha hagut eleccions en plena presidència, per exemple a Suècia i França, i que, en tot cas, ja se sabia que seria una «presidència curta»: ara se’n perd la primera meitat; amb el calendari electoral inicial, amb cita a les urnes a finals d’any, s’haurien perdut el novembre i el desembre.

La presidència espanyola de la Unió inclou des de l’1 de juliol fins al 31 de desembre. Hi haurà una gran cimera informal de caps d’Estat i de Govern de la UE a l’Alhambra de Granada. Una altra cimera amb els països d’Amèrica Llatina a Brussel·les. Dues dotzenes de trobades de treball entre els ministres dels 27 en 24 ciutats espanyoles. A Santiago de Compostel·la, a més, es rebran els ministres d’Economia dels països iberoamericans, i se’ls ajuntarà amb els europeus. Aquesta presidència rotatòria es va produir per última vegada el 2010, amb José Luis Rodríguez Zapatero en el Govern central, i no tornarà a passar fins al 2035. 

Viatges per tot Europa

La Comissió Mixta per a la Unió Europea del Congrés va decidir crear, el 28 de juny del 2022, una ponència «com a curs de participació en la preparació d’aquesta presidència», per una cita que consideraven clau. La va presidir la socialista Susana Sumelzo. Es va decidir que la seva durada fos limitada, en concret fins al 31 de març del 2023, ampliada posteriorment fins al 30 d’abril i després posposada de nou fins al 31 de maig. L’objectiu era que les seves conclusions poguessin ser conegudes pel Govern central abans del començament de la presidència. Un document no vinculant, això sí. També s’havia d’enviar als 27 Parlaments dels països de la UE. El correu ja estava preparat, confirmen des de la ponència. 

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

L’informe va passar la fase, però havia de ser aprovat en comissió. L’avanç ho va impedir. Tampoc era segur que tingués els vots necessaris. 

La feina dels diputats no s’ha perdut del tot. Hi va haver molts viatges, en els quals es va fer diplomàcia parlamentària: es va pressionar França perquè acceptés l’acord de Mercosur amb la UE, o es va obtenir la sintonia que hi havia amb altres països frontera per avançar el Pacte de Migració i Asil. Van ser a Atenes, Hèlsinki, París, Berlín, Roma o Lisboa per reunir-se amb altres parlamentaris o membres de les delegacions diplomàtiques europees. Han rebut delegacions d’un bon grapat de països europeus. Han comparegut el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i el secretari d’Estat de la UE, Pascual Navarro. S’han coordinat amb autoritats autonòmiques, que seran molt presents en els actes de la presidència, dues dotzenes de reunions de ministres de la UE en d’altres tantes capitals de província espanyoles.